Josep Rull i Laura Vilagrà, els noms que Junts i ERC proposen per presidir el Parlament

INFORMACIÓ ACTUALITZADA: Josep Rull, elegit president del Parlament amb el sí d'ERC i CUP i amb polèmica pel vot delegat

Negociacions in extremis quan falta poc perquè comenci el ple del Parlament on es constituirà la cambra per aquesta legislatura. De moment, i a falta de tancar els pactes, Junts proposa Josep Rull per presidir el Parlament i anuncia un preacord amb ERC que els republicans no confirmen. ERC proposa Laura Vilagrà com a presidenta, i per la seva banda, els socialistes no han fet públic cap nom.

A partir de les quatre de la tarda, els 135 diputats hauran d'escollir la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la nova mesa del Parlament. Els resultats electorals fan difícil entreveure en qui recaurà la presidència de la cambra. La coincidència amb la campanya electoral de les europees ha dificultat encara més la possibilitat de tancar acords sobre la configuració de la mesa.

El PSC, guanyador dels comicis del 12 de maig, reivindica la presidència de la cambra com a formació amb més vots i més escons. La tindria assegurada si rep els vots del PP i els Comuns, una coincidència com la que va haver-hi en l'elecció de l'alcalde de Barcelona ara fa un any, però una suma per la qual ni socialistes ni Comuns asseguren ara mateix estar disposats.

Un PSC hermètic del qual no han transcendit propostes de noms reunirà a les 14.30 hores tots els seus diputats al Parlament, una hora i mitja abans de l'inici de la sessió.

Si els socialistes no obtenen el suport de tots dos grups, un pacte entre Junts, ERC i la CUP podria situar un independentista a la presidència de la cambra. Per part d'ERC, qui estaria més ben posicionada per accedir al càrrec podria ser la consellera de Presidència en funcions, Laura Vilagrà, mentre que per part de Junts hi hauria sobre la taula el nom de Josep Rull.

Ara bé, perquè aquesta equació sigui possible, faria falta el suport dels Comuns, que sempre han dit que no arribarien a un acord amb Junts.

Junts i ERC treballen en un pacte, que no tenen tancat

Malgrat que Junts i ERC reconeixen que no hi ha pacte, sí que admeten que hi estan treballant. Els principals negociadors són Jordi Turull i Marta Rovira. Junts ha assegurat que hi ha un preacord amb els republicans, però ERC no ho ha confirmat.

El principal temor dels independentistes és que PSC, Comuns i PP els impedeixen tenir la presidència de la mesa. És una variable incerta, però no descartable, i per això Junts vol assegurar un pacte previ amb els independentistes. 

Als republicans, els preocupa que els vetos creuats impossibilitin aquesta opció, ja que és difícil sumar-hi CUP i també Comuns.

A més, ERC ha afrontat aquest matí una reunió de l'executiva en què Oriol Junqueras ha deixat la presidència del partit, tal com va anunciar després del revés a les eleccions catalanes. La seva renúncia s'ha formalitzat en una llarga reunió. A partir d'ara, Junqueras és militant de base i, com a tal, no descarta optar de nou a la presidència del partit en el congrés del 30 de novembre. Fins llavors, serà Marta Rovira qui agafarà les regnes de la formació.

Incògnites sobre el vot de Lluís Puig

La incertesa arriba fins i tot als diputats que podran votar, després que la setmana passada el Tribunal Constitucional declarés nul el vot telemàtic de Lluís Puig. El pronunciament de l'alt tribunal podria afectar també el vot dels altres dos diputats que són a l'exili, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, tot i que aquest últim està de baixa mèdica, una opció contemplada en el reglament de la cambra.

La decisió recaurà en la mesa d'edat, formada per Agustí Colomines (Junts) com a diputat més veterà, i Júlia Calvet (Vox) i Mar Besses (ERC) com les més joves. Tant Esquerra com Junts ja han anunciat la intenció de comptar el vot delegat dels diputats que són a l'estranger. 

Tot plegat, el mateix dia que Carles Puigdemont ha perdut la immunitat com a eurodiputat en recollir les credencials de diputat del Parlament a distància. La llei no permet mantenir els dos càrrecs.

Això implicarà que perdi la protecció per ser investigat per terrorisme en la causa de Tsunami al Suprem, ja que la immunitat com a diputat al Parlament no el protegeix igual.

Majoria absoluta en primera votació i el candidat més votat en la segona

Els diputats votaran la presidència introduint en una urna paperetes amb el nom d'un diputat o diputada. Si hi ha un candidat que aconsegueix la majoria absoluta, és a dir, 68 diputats, tindrà la presidència.

En cas que cap candidat arribi a la majoria absoluta, hi haurà una segona votació entre els dos candidats amb més suports. Qui obtingui més vots accedirà a la presidència de la cambra per a aquesta legislatura.

A banda de la presidència, en el ple d'aquest dilluns també s'escolliran dues vicepresidències i quatre secretaries. En la votació per les vicepresidències s'escullen els dos diputats amb més suports per ordre correlatiu. I, pel que fa a les secretaries, el mateix amb els quatre parlamentaris amb més vots.

En qualsevol de les votacions, en cas d'empat s'haurà de repetir l'elecció. Si no hi ha desempat, l'elegit serà el diputat del grup amb més diputats.

Una posició clau de cara a la investidura

La presidència del Parlament, la segona autoritat del país, és un lloc clau perquè serà qui proposarà un candidat a la investidura.

Després del ple de constitució, s'activarà un termini de deu dies hàbils en què la nova presidència de la cambra obrirà una ronda de consultes amb els líders parlamentaris. D'aquests contactes en sortirà la proposta de candidat a la investidura.

El ple d'investidura se celebrarà, com a molt tard, el 25 de juny.
 

Canvi en la distribució dels grups

De cara a la legislatura que comença aquest dilluns, la distribució dels escons serà diferent de la dels últims anys. Els grups tornaran a distribuir-se a l'hemicicle en funció de l'eix esquerra-dreta.

Des de l'any 2015, l'independentisme s'havia situat en una de les meitats de la cambra i els partidaris de la unitat d'Espanya en l'altra. En el ple d'aquest dilluns, però, es tornarà a la distribució tradicional.

A la meitat esquerra de l'hemicicle hi haurà els 42 diputats de PSC-Units, els 20 d'Esquerra, els 6 de Comuns Sumar i els 4 de la CUP. A l'altra banda s'hi situaran els 35 de Junts, els 15 del PP, els 11 de Vox i els 2 d'Aliança Catalana.

En principi, aquesta distribució proposada per la mesa només és vàlida per al ple de constitució del Parlament. De tota manera, és habitual que els diputats ocupin durant tota la legislatura els escons que tenen en aquest primer ple.

En la sessió d'aquest dilluns i en tots els plens fins que hi hagi un nou executiu, en la primera fila d'escons s'hi asseurà el govern en funcions.

Quinzena legislatura des de la restauració de la democràcia

Dels 135 diputats i diputades del nou Parlament, 42 són del PSC, 35 de Junts+, 20 d'Esquerra, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana.

Per accedir a la condició de parlamentaris hauran d'haver lliurat la credencial expedida per la Junta Electoral; l'escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l'Estatut; la declaració d'activitats professionals, laborals o empresarials dels càrrecs públics que exerceixen i la declaració de béns en què detallen el patrimoni.

Per llei, el ple de constitució de la legislatura s'ha de fer dins dels vint dies hàbils posteriors a les eleccions i aquest dilluns és l'últim dia del termini.

La que comença aquest dilluns és la quinzena legislatura des de la recuperació de l'autogovern després del franquisme.

Des del restabliment del Parlament, onze persones han exercit la presidència de la cambra: Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, durant dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, també dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, també dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho és des del 9 de juny de l'any passat, quan va ser escollida en substitució de Laura Borràs, que havia perdut la condició de diputada.

La carta que passa de president a president

Quan acabi la sessió constitutiva, si s'ha elegit un president diferent del de la legislatura anterior, és tradició que tots dos mantinguin una breu trobada.

En aquesta reunió, el president sortint li fa el traspàs simbòlic entregant-li la carta que el darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic l'any 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament després del franquisme.

En aquesta carta, Farreras explicava que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta.