Inclourà el DNI el gènere no-binari? Els ciutadans estrangers obren la primera escletxa

Incloure l'opció de sexe no-binari als documents oficials. Aquest és el punt que el govern espanyol vol incloure en la reforma del reglament d'estrangeria per a aquelles persones que ho tinguin reconegut en el seu país d'origen.

D'aquesta manera, si en el document d'identitat o passaport de la persona estrangera consta que el seu sexe és "indeterminat", "x" o "no-binari", en els tràmits d'estrangeria a Espanya podrà tenir el mateix reconeixement.

Es vol evitar així que la informació inclosa en la documentació d'origen sigui diferent o contradictòria a la que s'acaba expedint quan la persona en qüestió tramita, per exemple, un permís de residència a Espanya.

Disponible o no?

El Ministeri de l'Interior assegura que la tercera opció de gènere ja està disponible en les targetes d'identificació per a estrangers, les anomenades TIE. "Està operatiu i els sol·licitants tenen aquesta possibilitat", comenten fonts del ministeri.

Consultats per TV3, diferents experts en estrangeria neguen que, per ara, aquesta opció estigui disponible i, de fet, els formularis en línia per completar el tràmit només inclouen l'opció "home" o "dona". Interior reitera, però, que la Policia Nacional expedeix targetes TIE amb l'opció "no-binària".

Pel que fa a la reforma del reglament d'estrangeria que prepara el Ministeri d'Inclusió, la ministra Elma Saiz va concretar en la Conferència Sectorial d'Immigració del passat 28 de desembre que es materialitzaria el primer semestre del 2024.

Amb aquesta reforma es modificarien tots els formularis que ara mateix només tenen dues caselles binàries per identificar el sexe de la persona estrangera.

L'origen del canvi: la lluita d'Alana Speck

Com va avançar eldiario.es, la reforma es produirà després que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia sentenciés el gener de 2023 que Alana Speck, d'origen alemany, ha de poder marcar l'opció de "sexe indeterminat", tal com consta en la seva documentació d'origen.

Fa més de deu anys, quan va arribar a Espanya, no va poder triar: en tots els formularis va haver de marcar si el seu sexe era "home" o "dona". Ara, finalment, i en compliment de la resolució judicial, la Policia Nacional ja l'ha inscrita com a persona de sexe "X indefinit".

De moment, però, encara és un cas anecdòtic. I a l'espera de la reforma d'estrangeria, apareixen noves preguntes: Es plantejarà el govern espanyol una reforma del Registre Civil perquè el DNI per als ciutadans amb passaport espanyol també pugui recollir una tercera opció de sexe més enllà del masculí o el femení?

El Ministeri de Justícia, de qui depèn el Registre Civil, no ho concreta.

"Crec que és important veure aquest canvi", diu Samthony Abian, representant de l'Associació No Binàries. "Les persones no-binàries existim i encara ens falta poder veure'ns representades tal com som".

Pendents de la voluntat política

La sentència aconseguida per Alana Speck va ser àmpliament celebrada pel col·lectiu de persones no-binàries. "Crec que és una victòria real que ve de la mà de les persones migrants procedents d'altres països més garantistes", assenyala Bárbara L. Monllor, investigadora en identitat de gènere UAB i jurista Observatori contra LGTBIfòbia.

"És una victòria que ens mostra que, tal com marquen molts convenis internacionals, la identitat de gènere és una realitat que no es pot defugir perquè pertany al dret a la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat"

El Consell d'Europa ja va recomanar l'any 2015 que els seus estats membres han de considerar incloure l'opció del tercer gènere en documents d'identitat per aquelles persones que ho demanin.

Des de l'Associació No Binàries celebren que ara el govern espanyol faci un primer pas, però remarquen que se'n quedaran fora totes aquelles persones no-binàries que no tinguin reconeguda la seva identitat en els documents d'origen.

"No deixa de ser una manera d'obrir l'aixeta, de demostrar que efectivament es podia fer, era possible modificar les normatives i els formularis per acollir les identitats no binàries a nivell legal, contràriament a tot el que s'havia afirmat els últims anys", diu Curro Peña, investigador a l'Associació ILGA.

La coneguda com a Llei Trans, que va entrar en vigor el març del 2023, ha facilitat poder fer canvis de gènere al Registre Civil, però en va quedar fora el reconeixement legal de les persones no-binàries. Ara, el col·lectiu espera que s'afronti aquesta qüestió.

"Fins i tot el nostre Tribunal Constitucional, en la sentència 67/2022, accepta que les persones no binàries existeixen i que és una possibilitat a l'estat espanyol", recorda Monllor. "La qüestió, com la majoria de les vegades, és de voluntat política".

Què és el gènere binari?

"Una persona no-binària no és més que una persona que no s'emmarca en el concepte que tenim d'home o de dona". Ho descriu Samthony Abian, de No Binàries.

Abian explica que la no binarietat és un paraigua que engloba moltes identitats. Per exemple, la identitat agènere: persones que no s'identifiquen amb cap gènere concret. O persones de gènere fluid: canvien al llarg del temps i en funció del moment.

Països que reconeixen la no binaritat

Arreu del món hi ha diversos països que reconeixen la tercera opció en la documentació oficial. En són 10, segons l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA).

El juliol del 2021, Argentina va aprovar un decret que va agregar la "X" com un dels marcadors disponibles de gènere en la documentació oficial. El Canadà ho va fer el 2019 pels passaports, certificats de viatge o targetes de residència.

A Europa, Malta ho va incorporar el 2017, Islàndia dos anys després i a Dinamarca també és possible tot i que amb dificultats.

Els altres països del món que completen la llista són l'Índia, Bangladesh, el Nepal, el Pakistan i Nova Zelanda.

Tota aquesta informació, i les casuístiques particulars, es poden consultar en aquest mapa interactiu de l'Associació ILGA, que també inclou que quatre països més (Alemanya, Països Baixos, Àustria i Kenya) reconeixen la possibilitat de fer constar com a tals les persones intersexuals (aquelles que els seus cossos, sigui pels cromosomes, pels òrgans reproductius o genitals, no s'enquadren anatòmicament amb el sistema binari home-dona).

Què passa a Espanya i Catalunya?

A Espanya, algunes comunitats com La Rioja, les Canàries o Navarra han aprovat normatives que permeten a les persones no-binàries identificar-se amb la seva identitat en formularis oficials.

I la Generalitat prepara un avantprojecte de llei que en l'article 10 recull que "les administracions públiques de Catalunya han d'incorporar als formularis, documents administratius i als sistemes d'informació corresponents les opcions, home, dona i no-binari".

"Que ara es proposi des de Catalunya la possibilitat d'incloure i reconèixer les persones no-binàries ens il·lusiona i ens ha vingut una mica per sorpresa", celebra Samthony Abian.