Indemnitzacions mai vistes per la sequera: 43 milions pel cereal d'hivern perdut

Les asseguradores calculen que hauran de pagar indemnitzacions rècord a les 110.000 hectàrees de cereal que han presentat declaració de sinistre
Redacció Actualitzat
TEMA:
Sequera

Les primeres estimacions de les indemnitzacions que hauran de pagar les asseguradores als pagesos per la sequera són de rècord: un mínim de 43 milions d'euros.

Són xifres mai vistes, corresponents a les declaracions de sinistre que s'han presentat per 110.000 hectàrees de civada, blat i ordi de les 130.000 que hi ha assegurades a Catalunya.

Ho ha assegurat a TV3 Xavier Joana, director a Catalunya d'Agroseguro, l'agrupació d'entitats d'assegurances agràries d'Espanya:

"Seran unes indemnitzacions rècord, segons la primera previsió de 43 milions d'euros a tot Catalunya, i d'aquests 43 milions, 25 correspondrien a les terres de Lleida."


Últims 12 mesos amb la meitat de pluja

A la Segarra en concret, en els últims 12 mesos hi ha caigut 260 litres per metre quadrat, la meitat que en un any normal sense sequera.

Ara els pèrits visiten els camps per verificar que a la majoria de llocs els cultius gairebé no han crescut i ja són secs, com si fossin a punt de collita, i ho certifiquen analitzant les espigues:

"L'espiga de l'esquerra ja és força dolenta, però malgrat tot està bastant desenvolupada, però la de la dreta no ha pogut desenvolupar-se, i la meitat està totalment perduda."

Un pèrit d'Agroseguro mostra l'estat de les espigues del camp d'Alfés, al Segrià

100% de pèrdues en molts camps: no val la pena fer la collita

En un camp de secà com aquest d'Alfés, al Segrià, les espigues amb prou feines arriben als turmells, quan a hores d'ara haurien d'haver crescut fins a l'alçada dels genolls.

Per això es considera que les pèrdues en aquest cas freguen el 100%, i Moisés Ros, el pagès que s'encarrega de cultivar-lo, no té previst ni intentar collir-hi res:

"No val la pena ni portar la recol·lectora ni res, hem de preparar-nos per a la pròxima campanya, a veure què fem per poder començar a sembrar."

En alguns llocs els camps secs conviuen amb camps de regadiu del mateix cultiu que, malgrat que han disposat de poca aigua, podran salvar la collita.

En primer pla, un camp de secà, i en segon pla, un camp de regadiu, aquest dilluns a Alfés, al Segrià

En aquestes fotografies de satèl·lit de fa un any i d'ara s'aprecia a simple vista el canvi radical de color a la comarca de la Segarra i voltants, on la superfície verda s'ha convertit en marró:

 

El mateix ha passat al Segrià:

 

I també és impactant la imatge del pantà de Rialb:


També les oliveres

Mentrestant, al Baix Ebre i al Montsià, on la majoria d'oliveres són de secà, molts arbres estan perdent el fruit pel vent i la falta de pluja i també perilla la pròxima campanya de l'oli.

Aquest any hi havia hagut una bona floració, però si no plou en els pròxims dies, la campanya pot ser tan dolenta com l'any passat, en què es va perdre el 75% de la collita.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Sequera Agricultura
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut