Activistes colombians denuncien una gestió mediambiental devastadora per part d'Agbar

Vetllar perquè els milers d'empreses catalanes que operen a l'estranger compleixin amb els mateixos estàndards ètics i de respecte als drets humans que a Catalunya. És l'objectiu que persegueix la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, una iniciativa legislativa impulsada per la societat civil i que s'ha de debatre al Parlament de Catalunya, després de ser acceptada a tràmit al febrer.

En el marc del debat, l'advocat colombià Adil Melédez, ha comparegut al Parlament per denunciar la gestió mediambiental de l'empresa Aigües de Cartagena, filial del grup Agbar-Aigües de Barcelona, a diverses zones de la regió de Bolívar, al nord de Colòmbia.

Meléndez, advocat ambientalista i de drets humans, representa les comunitats de pescadors i agricultors afectats per la degradació de la llacuna Juan Gómez, antic mitjà de vida dels municipis de La Rocha, Puerto Badel i Lomas de Matunillas.

"L'empresa viola els drets humans i s'ha apropiat dels recursos naturals de les comunitats amb l'excusa de subministrar aigua a la ciutat de Cartagena"

Meléndez assegura que el projecte de gestió i sanejament de l'aigua de la ciutat de Cartagena, iniciat el 1994 i prorrogat fins al 2039, ha destruït l'ecosistema del qual depenien centenars de famílies.

Segons ell, el transvasament de l'aigua del Canal del Dique ha comportat un procés de sedimentació que ha convertit el pantà en un tanc sense profunditat, on s'ha extingit el 95% dels peixos. El problema, sosté, ja no només és ecològic, sinó econòmic, social i cultural.

"Aigües de Barcelona i la seva filial, Aigües de Cartagena haurien de restablir els ecosistemes per recuperar la vida de la llacuna, que ha quedat totalment devastada en 20 anys, tirant-hi aigua i sediments dia i nit"

Meléndez denuncia que l'empresa nega que existeixin impactes negatius sobre el medi ambient.

Aigües de Barcelona no ha respost a la petició de TV3 per conèixer la seva versió.

Extinció dels peixos

La devastació de la llacuna ha provocat el desplaçament de milers de persones, perquè moltes famílies han hagut de marxar en quedar-se sense feina ni capacitat d'alimentar-se, segons Fredis Martínez, activista de l'ONG Acapa Bolívar:

"L'empresa es beneficia de les nostres aigües però no deixa cap benefici a les comunitats", assegura. Martínez explica que viuen "en una pobresa absoluta".

"No hi ha mesures de l'Estat ni de les empreses que ens estan explotant i ens estan robant els nostres recursos"

Les comunitats denuncien una segona actuació negligent, al nord de Cartagena. Es tracta de Punta Canoa, una platja fins fa uns anys de gran atractiu turístic, on a pocs quilòmetres arriba ara un emissari submarí que hi aboca les aigües residuals de la ciutat.

Procés judicial a Europa

Tot i el canvi de govern a Bogotà -- per primera vegada en mans d'una coalició d'esquerres -- Adil Meléndez lamenta que les autoritats colombianes siguin incapaces de controlar l'actuació de les empreses transnacionals en el seu territori: "Ens estem enfrontant a empreses que són governs, que tenen funcionaris a tots els nivells de l'autoritat territorial. Són multinacionals que imparteixen ordres als governs locals".

Segons ell, és molt complicat poder provar científicament les seves denúncies perquè els funcionaris de les entitats encarregades d'inspeccionar els danys mediambientals no són independents: "He tingut a les meves mans un informe que relaciona la devastació mediambiental de la llacuna a l'acció del canvi climàtic".

Tampoc confia en la justícia de Colòmbia, que té un índex d'impunitat del 94%. Davant la precarietat de la justícia colombiana, Meléndez cerca alternatives internacionals i ha estat convidat a diversos fòrums europeus per explicar el cas. Amb un col·lectiu d'advocats preparen emprendre un procés de demanda a les corts europees.

"Creiem que tenim les eines per enfrontar les grans empreses: el dret. I en algun moment hi haurà un jutge que prengui una decisió justa"

A Colòmbia, Fredis Manuel Matínez i Adil Meléndez han rebut repetides amenaces de mort, que ells assumeixen com a risc en la seva tasca de denúncia que assenyala governs i empreses transnacionals.

Tots dos consideren provat que existeixen vincles entre les companyies instal·lades a Colòmbia i els grups armats que operen al país. Però avisen: "La nostra convicció supera amb escreix totes les adversitats. Els riscos són molt grans però l'error és no assumir-los si volem transformar un planeta cada vegada més silenciat".

Espoli en nom del progrés

Les comunitats afectades reclamen que l'empresa repari i compensi els danys ambientals, econòmics i socials. Asseguren que no s'oposen al desenvolupament de la zona, sinó a l'espoli dels recursos naturals, com l'aigua.

"Busquem un equilibri entre el model d'empresa, que suposadament ha de generar desenvolupament i progrés, i la comunitat, que no pot quedar exclosa i amb els recursos naturals destruïts"  

Ètica i responsabilitat coherent

Les entitats que impulsen la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, liderats per la Taula Catalana per Colòmbia i la federació d'organitzacions per a la Justícia Global, consideren que és imprescindible que es supervisi la feina que duen a terme "3.000 empreses catalanes que operen a l'exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials".

Reclamen que les companyies mantinguin a l'estranger els mateixos criteris legals i de responsabilitat que a Catalunya, per evitar ser còmplices de la violació de drets humans, especialment en els països més empobrits i en els sistemes més vulnerables amb normatives nacionals poc eficients.

La iniciativa també proposa que existeixi capacitat sancionadora cap a les empreses que no ofereixin la informació requerida.