Indultar presos per Setmana Santa: anacronisme o tradició?

Cada any per Setmana Santa el govern espanyol aprova l'indult a diversos presos proposats per les confraries religioses, la majoria andaluses. Es tracta de reclusos que mostren bon comportament i que comparteixen la fe catòlica, i que després desfilen a les processons com a mostra de penediment i agraïment.

El Consell de Ministres d'aquesta setmana ha concedit sis indults que es van publicar al BOE de dimecres i que, de fet, han estat els primers d'aquest 2025. Es tracta cinc homes i una dona de Màlaga, Granada, Jaén, Saragossa i Lleó, condemnats per delictes contra la salut pública, furts o receptació (lucrar-se amb els béns obtinguts d'un altre delicte amb el qual no s'ha tingut relació).

D'on ve la tradició d'indultar presos per Setmana Santa?

La norma es manté any rere any, sigui quin sigui el color polític del Govern i malgrat que l'Estat és aconfessional.

L'origen no queda clar, però hi ha una referència a la Llei 24 del 1447, on ja es reconeix el dret del rei a indultar coincidint amb la celebració religiosa. Una altra referència a un decret del 1757, també recull el privilegi d'indultar condemnats a mort, sempre que no haguessin comès delictes de sang.

L'actual llei espanyola sobre l'indult, però, data del 1870. El catedràtic de dret processal, Jordi Nieva, ha explicat a Catalunya Informació que era una norma de caràcter provisional que s'ha perpetuat en el temps:

"Després que el general Prim i els altres sublevats havien expulsat Isabel II, van fer una sèrie de lleis molt i molt ràpides i de caràcter provisional per organitzar l'Estat".

Atès el caràcter aconfessional de l'Estat, Nieva ho considera un costum si més no qüestionable:

"Evidentment és qüestionable des del punt de vista d'un estat aconfessional, però és de les coses que s'han mantingut a Espanya i a d'altres països. L'Estat ha decidit respectar aquesta tradició. Podria deixar de fer-ho perfectament i no passaria res".

El beneplàcit de les confraries

La xifra d'indults concedits ha disminuït els darrers anys i ara se situa al voltant d'una trentena a l'any. El govern pot concedir-ne durant tot l'any, però els que sol·liciten les confraries tenen més probabilitats de ser aprovats.

Segons dades de la fundació CIVIO, una organització independent que fiscalitza l'acció pública i de les administracions, els governs han concedit al voltant del 10% dels indults demanats per les germandats de Setmana Santa. Un percentatge força superior al que reben les peticions de perdó en general, que no arriba a l'1%.

Segons la mateixa entitat, des del 1996 s'han donat més de 10.700 indults a Espanya i la majoria va ser durant el govern de José María Aznar. De fet, el 2000, any de la reelecció del líder popular com a president, va ser el que més indults per a qualsevol classe de delicte es van donar. El següent en el rànquing és José Luis Rodríguez Zapatero.

Pel que fa a la tipologia, la majoria dels perdons --més de 3.000 d'aquests 10.700-- s'han concedit per delictes contra la salut pública, que inclou temes relacionats amb drogues. En segon lloc, hi ha els robatoris i furts, amb més de 2.000 condonacions.