Indults i crisi amb el Marroc: què passava quan s'espiava Sánchez i Robles amb Pegasus?

Què haurien aconseguit els espies dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles encara és una incògnita. La Moncloa diu que la investigació continua, i que podrien, fins i tot, haver punxat en directe el micròfon i la càmera del mòbil del president del govern espanyol. Parlen d'un atac "extern", sense concretar.

Però què passava aquells dies, entre el maig i el juny del 2021?

Marroc. En aquells mesos va ser el moment que va arribar a Espanya el líder del Front Polisario per ser tractat de covid en un hospital. Un tema que va ser molt polèmic en la política espanyola i que va provocar una crisi migratòria i diplomàtica amb el Marroc. La suposada permissivitat marroquina va permetre que vuit mil persones saltessin la frontera de Ceuta mentre Brahim Ghali estava ingressat a l'hospital de Logronyo. Espanya va assegurar que el president de l'autoproclamada República Àrab Saharaui Democràtica havia entrat a l'estat per "raons estrictament humanitàries".

Indults. Sánchez defensava al Congrés els indults als líders polítics catalans i aplanava el terreny per limitar l'impacte polític que preveien que tindrien. Va ser ell mateix qui va fer una sèrie de declaracions que apuntaven a l'aprovació d'aquesta mesura. Per exemple, el 28 de maig del 2021 apuntava que, per decidir, tindria en compte valors constitucionals com els de "la concòrdia, el diàleg i l'entesa", però no "la venjança ni la revenja". Va ser el 21 de juny a Barcelona quan va anunciar que l'endemà el consell de ministres aprovaria els indults, una mesura que va considerar necessària i que va justificar per la seva utilitat pública per a la concòrdia. Mentre totes dues parts negaven contactes, líders independentistes com Oriol Junqueras van posicionar-se obertament a favor de la mesura, en una carta en què qüestionava la via unilateral.

Investidura. Faltava un mes per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. ERC estava buscant els suports necessaris per tornar al Palau de la Generalitat per primera vegada des de Tarradellas. Aragonès ho va aconseguir amb els vots d'ERC, Junts i la CUP. La Moncloa va emetre una nota en què afirmava, sense esmentar-lo, que la "principal obligació i preocupació" d'Aragonès havia de ser "la realitat".

Madrid. Isabel Díaz Ayuso acabava de guanyar les eleccions de la comunitat de Madrid. Ho feia amb contundència, amb més del doble de vots que dos anys enrere. Pablo Iglesias havia deixat la vicepresidència espanyola per presentar-se a aquelles eleccions, i decidia retirar-se de la política després d'haver aconseguit uns resultats insuficients per ser determinant.
 

D'assenyalada a presumpta víctima

Paral·lelament, Sánchez i Robles mantenien la seva agenda amb alguns actes compromesos, com ara la cimera de caps d'estat i de govern de l'OTAN, on eren tots dos. Tot plegat deixa molts interrogants oberts, però un de principal: qui els hauria espiat.

Les últimes setmanes s'ha parlat molt de Pegasus i ha estat l'independentisme qui ha assenyalat la suposada responsabilitat de l'Estat (i concretament de Margarita Robles) en aquest espionatge. "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució? Quan algú declara la independència? Quan algú talla els carrers i fa desordres públics?", es preguntava Robles des del Congrés, donant a entendre que defensava aquestes pràctiques. Ara és ella, juntament amb el president del govern espanyol, qui hauria passat a ser, també, la víctima d'aquest programa d'espionatge.

El govern espanyol diu que l'espionatge seria extern, però no ha concretat si podia haver vingut d'un altre país o de fora de les institucions de l'Estat. L'Advocacia de l'Estat ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional, a través d'un informe del Centre Criptològic Nacional, que depèn del CNI.

Caldrà veure ara si hi ha alguna vinculació directa entre el cas que denuncien els independentistes i el que denuncia La Moncloa o, per contra, el mateix programa l'han utilitzat, en paral·lel, dos compradors diferents.