Infermeres de cures pal·liatives: "Els pacients no tenen por de la mort, tenen por de patir"

El dret a morir dignament està recollit a l'article 20 de l'Estatut de Catalunya, i el Departament de Salut va aprovar el 2015 la carta de drets i deures de la ciutadania, que preveu el dret a viure el procés final de la vida amb dignitat. 

Aquest dret regeix la tasca dels professionals de les cures pal·liatives com la Montserrat López, que és la coordinadora d'infermeria d'atenció pal·liativa de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell: "Molts et diuen que tenen por de tenir un dolor que no puguin controlar". 

 "No tenen por de la mort, però tenen por de patir."

La Cristina Farriols, cap de secció de cures pal·liatives de l'Hospital del Mar, per la seva banda, explica que "el que demanen les persones és morir amb serenitat, amb pau". 

És l'experiència que han pogut viure la Julia i la Sonia, dona i filla del Fausto, que fa només uns dies va morir d'una malaltia pulmonar. L'equip del Programa d'Atenció Domiciliària - PADES els ha acompanyat durant cinc mesos. "Ell ha estat molt tranquil i se sentia molt a gust quan venien, encara que no li fessin res", explica la Julia.

"Estic molt agraïda que hagi mort a casa. Quan el van sedar va venir tota la família i els amics a acomiadar-se d'ell, i ho he trobat molt bonic."

Per la Sonia, el més important és que "aporten un acompanyament humà, de tu a tu, i diari. Tant al pacient com a la família", i assegura que "per nosaltres, l'acompanyament emocional i psicològic ha estat clau".

Una especialitat no reconeguda

L'assignatura de cures pal·liatives no és obligatòria ni a medicina ni a infermeria, i l'especialitat com a tal no està reconeguda. Això fa que a Catalunya prop del 40% dels hospitals no tinguin cap recurs de cures pal·liatives i només dos de cada deu centres tenen un equip complet. 

Cristina Farriols lamenta que "a moltes universitats els estudiants acaben la carrera sense haver sentit ni a parlar de cures pal·liatives, i això és molt greu". Considera que són "eines per als professionals i per al futur de la societat". 

A Catalunya, més de 120.000 persones tenen necessitats pal·liatives, un 1,5% de la població. Els equips de cures pal·liatives estan formats per metges, infermers, psicòlegs i treballadors socials que acompanyen persones malaltes en el que en molts casos acaba sent el final de la vida. Montserrat López explica que en aquest punt "tant el pacient com la família necessiten acompanyament, control simptomàtic i suport emocional". 

Les cures pal·liatives es van començar a aplicar a Catalunya a la dècada dels noranta i el model que es fa servir, que humanitza les cures, s'ha convertit en un referent. Actualment més de 40.000 malalts i les seves famílies en reben els serveis. 

Els professionals del sector consideren que la seva tasca està poc reconeguda. Aquest és un dels temes que s'ha tractat al congrés que la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives ha fet aquest cap de setmana a Sabadell.