Influencers i notícies falses: què diu la llei del dret de rectificació del govern espanyol
L'avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres busca facilitar que es pugui fer rectificar els "usuaris d'especial rellevància" que tinguin més de 100.000 seguidors en una xarxa
El Consell de Ministres d'aquest dimarts ha aprovat un avantprojecte de llei del dret de rectificació que busca facilitar que els influencers que difonen notícies falses hagin de rectificar-les a posteriori.
En el text se'ls defineix com a "usuaris d'especial rellevància en xarxes socials i plataformes digitals", i ho són quan tenen més de 100.000 seguidors en una plataforma o més de 200.000 sumats en diverses.
És un text pensat per substituir la llei orgànica del dret de rectificació, aprovada el 1984 i que dona eines a les persones afectades per rumors, mentides o inexactituds publicades o emeses als mitjans de comunicació tradicionals.
Bolaños i els "professionals del rumor i la mentida"
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el titular de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha defensat la necessitat d'aquesta substitució per ampliar l'abast que té la llei actualment vigent:
"És imprescindible modernitzar, adaptar a la realitat del segle XXI el dret a la rectificació i també ser conscients de l'impacte que les notícies falses i els rumors tenen en el debat públic i en la democràcia."
Bolaños ha afirmat que hi ha "usuaris d'especial rellevància" que tenen "més difusió" que molts dels mitjans tradicionals, i ha afegit que alguns són "professionals del rumor i de la mentida":
"Cada dia enfanguen el nostre debat públic amb mentides i falsedats, també contra ells es podrà exercir el dret de rectificació per part dels ciutadans que vegin que els afecta alguna mentida o alguna inexactitud."
Mesura del "pla d'acció per la democràcia"
Segons Bolaños, aquest avantprojecte de llei és la quarta mesura que s'activa del "pla d'acció per la democràcia", que el setembre va aprovar el govern espanyol a iniciativa del seu president, Pedro Sánchez.
Tant la llei vigent com la que aspira a substituir-la són textos molt curts, de 8 i 7 articles respectivament, i regulen el dret de les persones a exigir rectificacions i també com acudir a la justícia si no els fan cas.
El nou text allarga de 7 a 10 dies el termini per exigir la rectificació després de l'emissió o publicació del contingut objecte de litigi i, en cas de defunció de la persona calumniada, amplia el dret a les amistats.
També estableix que la rectificació haurà de ser gratuïta, s'haurà de limitar als fets sense valoracions de cap mena, s'haurà d'enllaçar amb el contingut original i tindrà una extensió o durada equivalent.
Mecanisme d'ús senzill per reclamar rectificacions
Si s'aprova amb l'actual redactat, el text obligarà mitjans, xarxes socials i plataformes a tenir un mecanisme d'ús fàcil i senzill perquè els afectats puguin reclamar les rectificacions i en puguin fer un seguiment.
En el cas que el mitjà, la xarxa o l'influencer es neguin a fer la rectificació o la facin de manera no satisfactòria, els afectats podran acudir al sistema judicial, que haurà de posar en marxa un procediment ràpid.
En el redactat de la llei actual, tenen set dies per denunciar-ho al jutjat, que haurà de fer un judici oral abans de set dies més, i la sentència s'ha de dictar el mateix dia o com a màxim l'endemà.
Ara el govern espanyol ha d'enviar el nou avantprojecte de llei orgànica reguladora del dret de rectificació al Congrés, on caldrà veure si aconsegueix prou suports per aprovar-lo o si els grups parlamentaris hi presenten esmenes.
