Informe demolidor d'Amnistia: el dret humanitari internacional està a punt de col·lapsar

Amnistia Internacional adverteix d'un pròxim col·lapse del dret internacional i de l'estat de dret en el seu últim informe anual, on s'avalua la situació dels drets humans a 155 països. L'ONG centra l'alarma en el paper de Rússia i els Estats Units, i denuncia que amb el seu dret a veto al Consell de Seguretat de l'ONU donen cobertura d'impunitat als crims que s'estan cometent a Gaza i a Ucraïna.

La principal ONG mundial de defensa dels drets humans també cita l'expansió i la manca de regulació de la intel·ligència artificial com a arma de desinformació i creació de pseudorealitats polítiques interessades, l'anomenat deep fake. Unes eines, avisa, que poden abonar el racisme, la discriminació i la divisió en un any en què més de la meitat de la població mundial haurà passat per les urnes.
 

Una "traïció" als principis de drets humans

L'informe d'Amnistia Internacional desaprova que, davant la multiplicació dels conflictes, les accions de molts estats s'encaminin a desconstruir l'ordenament jurídic internacional creat després de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

L'ONG acusa Israel de "burlar-se" del dret internacional a Gaza, on denuncia que s'acumulen els indicis de crims de guerra. Dels Estats Units en critica l'ús "descarat" que ha fet del seu dret de veto per paralitzar l'aprovació d'un alto el foc a l'ONU, mentre continua armant Israel.

També retreu la "doble moral" de països com el Regne Unit i Alemanya. Denuncia que mentre protesten contra els crims de guerra de Rússia i Hamas, alhora donen suport a les accions de les autoritats israelianes i nord-americanes en aquest conflicte.

Per aquest motiu, la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, denuncia que molts estats s'estan apartant dels valors proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

"La desconcertant manca de mesures de la comunitat internacional per impedir que es matin milers de persones civils a la Franja de Gaza posa clarament de manifest que les mateixes institucions establertes per protegir la població civil i fer valer els drets humans no compleixen ja la seva funció."

Amnistia Internacional també exposa en l'informe la infracció de les normes establertes comeses per Rússia durant la seva invasió d'Ucraïna i esmenta els atacs indiscriminats contra zones civils densament poblades o contra l'ús d'infraestructures d'exportació de cereals i energia.

L'organisme assegura que els conflictes a Gaza i a Ucraïna generen sensació d'impunitat en altres, com la guerra del Sudan, que ja es troba en el seu segon any. Aquest podria ser el primer país del món de viure dos genocidis en dues dècades, a la regió del Darfur.

Les amenaces de la tecnologia en un any electoral clau

Amnistia Internacional diu que el desordre, la discriminació i la impunitat en els conflictes i en altres àmbits s'han vist potenciats per l'ocupació descontrolada de tecnologies noves i ja conegudes, que actors militars, polítics i empresarials utilitzen com a arma "habitual".

L'entitat denuncia que es fan servir programes informàtics espia i la vigilància massiva per coartar l'exercici de drets i llibertats fonamentals, mentre acusa els governs de desplegar eines automatitzades adreçades als grups més marginats de la societat.

"La proliferació i el desplegament no regulats de tecnologies com la intel·ligència artificial generativa, el reconeixement facial i els programes espia estan a punt de convertir-se en un perillós enemic, amb capacitat per intensificar i avivar les violacions del dret internacional i els drets humans fins a límits excepcionals."

En el context d'un increment mundial de rècord històric en despesa militar, la intel·ligència artificial també ha aparegut als camps de batalla per incrementar la letalitat. L'ús del programa israelià Lavender a Gaza n'és un exemple.

Amnistia adverteix que poderosos grups de pressió s'oposen a regular aquests avenços tecnològics impulsats i finançats, diu, per grans empreses tecnològiques. Això suposa "una enorme amenaça" per al món perquè poden utilitzar-se com a arma per discriminar, desinformar i dividir, segons l'organització.

Aquest avís arriba en un any marcadament electoral, en què més de 4.000 milions de persones estan cridades a les urnes. A banda de les eleccions ja fetes a Rússia, el 2024 també es fan eleccions al Parlament Europeu, a l'Índia o els Estats Units.

"Les eines poden generar imatges, àudios i vídeos sintètics en segons, així com arribar a grups específics de públic a escala, però la regulació electoral encara ha de posar-se al dia amb aquesta amenaça. Fins ara hem vist parlar molt, però fer ben poc."

Amnistia adverteix que les presidencials dels EUA al novembre es faran en un context de discriminació, assetjament i abusos creixents a les plataformes de xarxes socials contra comunitats marginades, com les persones LGBTI. I també en un escenari amenaçador i intimidatori contra l'avortament.

Sobre les eleccions de l'Índia, que ja estan en marxa amb al voltant de 1.000 milions de persones cridades a les urnes, els comicis es fan en un context d'atacs contra manifestacions pacífiques i discriminació sistemàtica de minories religioses, segons l'ONG.

Crítiques a Espanya per Pegasus i la tanca de Melilla

L'apartat de l'informe dedicat a la situació dels drets humans a Espanya denuncia una manca de voluntat política per obrir investigacions independents i efectives sobre la mortalitat a les residències durant la covid-19, el salt de la tanca de Melilla el 2022 o els abusos policials a l'hora de reprimir algunes manifestacions.

Amnistia Internacional critica que la impunitat davant d'aquests fets "no tan sols vulnera els drets de les víctimes, sinó que també envia un missatge descoratjador a la societat, perpetuant la manca de rendició de comptes de l'Estat i que les víctimes no aconsegueixin justícia i reparació".

L'organització constata que tampoc hi ha hagut avenços que permetin aclarir responsabilitats sobre el cas Pegasus. És a dir, identificar qui va espiar mitjançant aquest programa d'espionatge israelià periodistes, polítics independentistes catalans i, fins i tot, el president del govern espanyol.

Amnistia Internacional reconeix avenços legislatius en matèria de drets humans a Espanya en l'última legislatura, des de la lluita conta la violència sexual fins al reconeixement dels drets de les persones trans.

Amb tot, alerta que la desigualtat en la implementació d'aquestes lleis en les comunitats autònomes, com també passa amb la Llei de Memòria Democràtica, obre escletxes en la protecció dels drets humans.