Infrahabitatge: viure en una sala de comptadors quan no tens diners ni per ocupar

La Maria viu en una minúscula sala de comptadors d'un edifici ocupat a Terrassa des de fa més de mig any. No té lavabo ni aigua corrent, només un microones on s'escalfa el menjar preparat que compra. "M'ha portat fins aquí el ser pobra, el buscar-me la vida, no arribar a un lloguer normal", explica.

"Com a societat, no ens podem permetre el luxe que hi hagi cases sense famílies i famílies sense casa. És incomprensible." La presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha resumit així el clam de les entitats socials, que diuen que la situació és "d'emergència".

Alerten que necessiten urgentment 1.400 pisos protegits per atendre els col·lectius més vulnerables. La meitat haurien de ser a Barcelona. Això, aclareixen, no és ni de bon tros tot l'habitatge social que fa falta a Catalunya, sinó un "pedaç" per als casos més greus.

Demanen als bancs que cedeixin pisos

Per fer-ho possible, les entitats demanen a les administracions, però també a bancs i a particulars amb pisos buits, que moguin fitxa:

"Insistim a demanar a les entitats financeres que col·laborin amb les entitats socials, que ens venguin o que ens cedeixin els habitatges que tenen perquè els puguem destinar a lloguer social. També fem una crida als propietaris particulars que tenen habitatges buits perquè ens els cedeixin."

A tot el país hi ha gairebé 10.000 persones que viuen en habitatges socials gestionats per la Taula del Tercer Sector. La majoria són persones en situació o risc de pobresa i exclusió, problemes de salut mental i addiccions, joves, amb discapacitat i nouvingudes.

Són col·lectius amb capacitat d'autonomia, però que necessiten acompanyament tutelat. Pràcticament el 19% no paga res i el 50% paguen lloguers o rendes de menys de 300 euros mensuals.

El nombre de pisos que gestionen els entitats s'ha multiplicat gairebé per tres en els últims sis anys, de 1.522 l'any 2015 als 4.098 actuals. Són dades d'un estudi de la Taula del Tercer Sector i Cohabitac, la coordinadora de les fundacions dedicades a l'habitatge social de lloguer. 

El negoci de l'infrahabitatge

Abans de viure a la sala de comptadors, la Maria ocupava un pis al mateix bloc. Va pagar a un grup organitzat que controla els habitatges buits de bancs i rebenta les planxes metàl·liques que en protegeixen les portes:

"Vuit-cents euros vaig pagar jo pel pis de baix. Un dia aquí i un dia allà, fins que vaig trobar els contactes que m'ajudessin amb els pisos per obrir i poder entrar." 

Al cap d'un mes, però, un company la va fer fora d'una pallissa i ja no li quedaven diners per tornar a ocupar. 

"Clar, jo no tinc mil pavos per anar comprant pisos cada dia. Pisos n'hi ha, però tots demanen diners. O demanes un mini crèdit o el que sigui, o pagues a poc a poc; hi ha gent que t'ho deixa pagar a poc a poc."

És el negoci il·legal que es crea al voltant dels infrahabitatges, esperonat pels que s'aprofiten de la manca de pisos assequibles.

Aquest tipus de vivenda a Catalunya representa el 2% del total, un percentatge "insignificant comparat amb Europa" segons el president de Cohabitac, Pere Esteve.