Ingressar tota la família: nou tractament per a adolescents amb trastorn alimentari greu

Els TCA, els trastorns de la conducta alimentària, són cada vegada més complexos i en pacients més joves. El Departament de Salut ha presentat una nova unitat a l'Hospital Sant Joan de Déu per atendre'ls.

La Unitat Minerva representa un canvi de model amb un tractament per fases i amb plena implicació de la família d'aquests pacients tan greus, que contínuament estan reingressant i que no s'han estabilitzat després d'un any de tractament d'hospitalització, sigui total o parcial.

"Se centra a empoderar la família i a fomentar l'autonomia del pacient i la seva integració en la comunitat", explica Eduard Serrano, doctor en Psicologia i cap de la Unitat de TCA de l'Hospital Sant Joan de Déu.

La unitat representa més places --té capacitat per atendre alhora 20 pacients i han calculat que en un any en podran ser uns 60--, però és, sobretot, un canvi de model amb la novetat d'apartaments on ingressa la família al complet.

El tractament per fases

El pla terapèutic va decreixent d'intensitat progressivament fins que els pacients es vinculen a les unitats de TCA de referència del seu territori.

► 1a fase. Hospitalització del pacient: estan previstos de mitjana uns 30 dies, i aquesta fase se centra a recuperar un patró d'alimentació saludable. També comença l'apoderament de la família, "que consisteix a reproduir un àpat en família sota l'acompanyament de l'equip assistencial per guiar les intervencions i proporcionar eines per al millor maneig nutricional i emocional de la persona afectada", diu Ángeles López, cap d'infermeria de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu.

► 2a fase. Ingrés de la família i el pacient en un apartament: són apartaments propers a l'Hospital Sant Joan de Déu, la primera unitat d'aquestes característiques a Espanya. "És molt important dir que són aquí al costat de l'hospital, és a dir, a dos o tres minuts caminant. És un punt clau per a les famílies, perquè senten el suport i la seguretat d'estar ubicats aquí."

Els pares tenen dret, durant tot el tractament, a una baixa laboral, i els germans continuen, i de fet és important, anant a l'escola. Mentre són a l'espai que serà casa seva durant un temps, però, se'ls donen eines i se'ls forma perquè tinguin un paper clau de suport durant tot el procés. Allà el pacient continua el tractament amb teràpia individual i grupal, mentre apoderen la família perquè tingui eines per fer front al que és conviure amb una malaltia com aquesta. De mitjana s'hi estan 15 dies.

► 3a fase. Trasllat a casa i tractament domiciliari: quan es considera que la família ja està preparada per tornar a casa, són els professionals els que es desplacen periòdicament al domicili per continuar el tractament. Se centren a treballar l'autonomia del pacient sobre l'alimentació i la tornada als estudis. Serà així durant uns dos mesos.

► 4a fase. Vinculació a la Unitat de TCA de referència: és l'última etapa d'aquest procés més intensiu, tot i que, de fet, el tractament continua. Els professionals acompanyen el pacient en la seva derivació a la Unitat de TCA (UTCA) de la seva zona de referència, per assegurar la continuïtat assistencial.

Pla de millora

La Unitat Terapèutica TCA d'alta complexitat infantojuvenil es diu UTTCA-Minerva i pot atendre qualsevol pacient de Catalunya.

Té un equip multidisciplinari amb 12 professionals, entre psicòlegs, psiquiatres, nutricionistes, infermers, TCAIs, educadors i treballadors socials i també una docent. Són els encarregats d'avaluar el cas i dissenyar el pla de tractament personalitzat.

La Unitat Minerva és només un dels punts d'un pla més ampli del Departament de Salut per millorar l'Atenció a les Persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària.

És un pla de xoc per detectar, diagnosticar i prevenir aquests trastorns, així com millorar l'accés als serveis de la xarxa de salut mental. Té un pressupost global de 8,4 milions d'euros per ampliar el nombre de professionals, però també més places hospitalàries especialitzades i de dia.

El nou model es basa en una atenció esglaonada: els casos lleus s'atenen en col·laboració amb l'atenció primària; els moderats, des dels hospitals de dia i les Unitats de TCA, i els greus i severs, als punts d'hospitalització especialitzada, com el que acaben de presentar, i un altre que serà per a població adulta.

Però el problema dels trastorns alimentaris és de tal magnitud, que el conseller de Salut, Manel Balcells, reconeix que ni de bon tros ja està resolt:

"Sí que amb el recurs d'avui tenim absolutament coberts els casos més rebels, però no ho tenim del tot solucionat, perquè hem de continuar millorant. Hem d'anar millorant encara tot el que són els hospitals de dia, tenim tota una xarxa a nivell de país que estem incrementant."

Els trastorns de la conducta alimentària

Els trastorns de la conducta alimentària afecten entre un 5% i un 8% de la població adolescent i jove. La meitat de les vegades es manifesten abans dels 14 anys i entre un 20% i un 30% evolucionen cap a la cronicitat.

De fet, és la tercera malaltia crònica més freqüent entre els adolescents i un dels trastorns més freqüents als centres de salut mental infantojuvenil, els CSMIJ.

La pandèmia de la covid també va impactar de ple en aquest àmbit: respecte del 2018, els primers casos atesos als CSMIJ s'han incrementat un 79,7%. I on més han incrementat és en noies més joves, i amb més gravetat.

Des del 2020, les noies prepuberals amb TCA que han necessitat ingressar han passat del 8% al 20%.