Inhabilitació, escenari inèdit: respostes als interrogants per la decisió del Suprem

La inhabilitació d'un president de la Generalitat en actiu és un escenari inèdit que obre diversos interrogants. Alguns, les lleis els deixen ben clars. D'altres, més polítics, els haurà de resoldre la negociació que des de fa setmanes mantenen els dos socis del govern, Junts i Esquerra.

Un dels primers interrogants és quan serà efectiva la inhabilitació del president?

En un primer moment, es creia que la sentència podria trigar uns dies a ser efectiva per si el procurador que rebia la notificació del Suprem demanava un aclariment. Aquest pas no ha tingut lloc i per tant, el que podia trigar en dos i tres, ho han fet en dues hores.

El Tribunal Suprem ho ha enviat al TSJC, que, en poca estona, ha procedit a iniciar els tràmits de la notificació personal al president. És en aquest moment quan la sentència té efecte, el president cessa i automàticament el vicepresident passa a substituir-lo amb unes funcions limitades i tot el govern passa a estar en funcions.

No hi ha un minut entre una situació i l'altra. Queda un govern sense president i el càrrec que té Pere Aragonès tindria la denominació de vicepresident substitut del president.

El període, en el cas de la revisió de la sentència pel 9N de Mas, Ortega i Rigau, es va allargar molt, fins a cinc setmanes. En el cas de la inhabilitació de Torra s'ha fet en dues hores, entre altres motius, per evitar que el president pugui prendre més decisions, com ara, la convocatòria d'unes eleccions.

L'altre interrogant és què passa a partir del cessament del president.

El BOE i el DOGC hauran de publicar un reial decret, firmat pel rei i el president del govern espanyol. És llavors quan el vicepresident ha de convocar una reunió de govern extraordinària que aprovi el decret de substitució.

Què no podrà fer Pere Aragonès com a vicepresident substitut del president?

No pot convocar eleccions, ni canviar consellers ni sotmetre's a una qüestió de confiança. I el govern en funcions no podrà aprovar projectes de llei, només decrets llei i sí que haurà de sotmetre's al control del Parlament.

Al Parlament, s'engega el rellotge també amb la publicació del cessament. Deu dies perquè el president consulti els grups i constati si algun candidat té suports per ser investit president. Si no n'hi ha cap, dos mesos per seguir-ho intentant, i un cop esgotats, convocatòria automàtica d'eleccions 54 dies després. Uns terminis en què Roger Torrent admetia que hi ha un petit marge per fer caure les eleccions en diumenge. Recordem que les últimes eleccions catalanes les va convocar el president Rajoy amb el 155 i van caure en dijous, el 21 de desembre del 2017. Hi ha altres precedents.

Podrien escurçar-se aquests més de quatre mesos fins a unes eleccions?

Sí, es podrien escurçar amb una fórmula peculiar. Es podria investir un president i que aquest immediatament convoqués eleccions.

Què passarà amb el personal eventual que assisteix el president?

La llei diu que cessa el personal que ha estat nomenat directament pel president de la Generalitat en el moment que ell cessa en el càrrec. Des de fa anys, però, és el secretari general de la Presidència qui nomena els assessors i personal que assisteixen el president i que formen la seva oficina, el gabinet de relacions institucionals, el de relacions externes i protocol, comunicació o la secretaria del president. Tots ells, per tant, no seran cessats i continuaran en el càrrec assistint el vicepresident substitut del president.

On continuen els interrogants encara és sobre com gestionaran políticament Junts i Esquerra aquests mesos d'impàs. Tots dos amb el xip preelectoral i en plena pandèmia.