Insectes atrapats en ambre permeten reconstruir un ecosistema de l'era dels dinosaures

Fa 110 milions d'anys, àcars, grills, erugues i vespes es movien entre dinosaures en el territori que avui és Terol. Molts d'aquests van quedar empresonats per ambre, és a dir, resina fossilitzada.

I 110 milions d'anys després, un extens equip internacional, liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, ha trobat nombroses restes de l'ambre amb els insectes i altres invertebrats empresonats. La troballa és excepcional i, juntament amb restes trobades en el mateix lloc des del 2010, ha permès reconstruir com devia ser el paisatge de la zona en el cretaci.

El primer autor de l'article és Sergio Álvarez Parra, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El treball forma part de la seva tesi doctoral. A la recerca hi han participat un total de setze institucions internacionals, entre les quals el Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME-CSIC) i la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinòpolis. L'article s'ha publicat a la revista eLife.

Les troballes s'han fet a Ariño, un jaciment ubicat a l'interior d'una mina de lignit a cel obert on han aparegut nombroses restes fòssils de vertebrats en els últims anys.

L'ambre trobat a Ariño està associat a restes de dinosaures i altres vertebrats. S'hi han recuperat més d'11.000 fòssils des de l'any 2010 i els treballs hi continuaran l'any vinent.

Ric en restes biològiques

Una peculiaritat és que aquest ambre és molt ric en bioinclusions; és a dir, restes biològiques conservades a l'interior. Tot això confirma Ariño com un dels jaciments més complets i importants del món del cretaci, un període geològic que va començar fa uns 145 milions d'anys i que va acabar fa 66 milions d'anys, coincidint amb l'extinció dels dinosaures. Així ho valora Álvarez Parra:

"L'ambre d'Ariño és un dels més prolífics del món i en excavacions prèvies ha proporcionat restes fòssils d'onze grups d'insectes, a més d'àcars, aranyes, pèls de mamífer i un fragment de ploma de dinosaure".

A més, trobar ambre amb contingut fòssil al costat de restes de dinosaure és excepcionalment estrany. A part d'Ariño, només s'ha registrat en tres jaciments més de tot el món: Fouras/Bois Vert (França), Pipestone Creek (el Canadà) i Bone Butte (els Estats Units). En l'article, els autors afirmen que, si bé la diversitat de les mostres d'ambre a Fouras es pot comparar a la d'Ariño, el registre de vertebrats fòssils en aquest darrer lloc "és dos ordres de magnitud més ric i més complet".

L'estudi de les característiques de l'ambre d'Ariño ha permès diferenciar dos tipus de peces: les relacionades amb la resina produïda per les arrels dels arbres (ambre d'arrel) i d'altres de relacionades amb resina produïda a les branques o el tronc (ambre aeri).

Les bioinclusions només es van trobar a les peces d'ambre aeri, i així ho interpreta Xavier Delclòs, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB i membre de l'IRBio i coautor de l'article:

"La distribució de cada tipus de peça al jaciment i les característiques de forma i superfície externa de les peces d'ambre d'arrel indiquen que aquestes no van patir transport. Per això, s'han trobat exactament al lloc on els arbres les van produir fa 110 milions d'anys. Aquesta és una peculiaritat que s'identifica per primer cop en el registre fòssil".

Entre les associacions trobades hi ha ambre amb mosquits ceratopogònids xucladors de sang i restes de dinosaures en el mateix nivell estratigràfic. Segons Enrique Peñalver, de l'IGME-CSIC i coautor de l'article, "això vol dir que la possibilitat que els mosquits piquessin aquests dinosaures és una opció oberta". La fantasia de "Parc Juràssic" apareix en l'horitzó.

Reconstruir l'ecosistema

L'anàlisi geoquímica de l'ambre indica que la resina va ser produïda per araucariàcies, un grup de coníferes que actualment només viu a l'hemisferi sud. I com que també s'han estudiat microfòssils, com algues caròfites, pol·len i ostracodes (una classe de crustacis), "s'ha pogut reconstruir amb una precisió excepcional l'ecosistema on es van desenvolupar els arbres resinífers, una fita científica poques vegades aconseguida fins ara en paleontologia", explica Álvarez Parra.

Tot això fa d'Ariño un jaciment d'interès per a especialistes molt diversos –com apunta l'editor en una nota que acompanya l'article: el text "serà d'ampli interès per a científics, incloent-hi paleontòlegs, geobiòlegs, ecòlegs i geòlegs, així com per al públic".