Instal·len desenes de barraques i bungalous, alguns amb piscina, en un terreny agrari a Mataró

La zona no és urbanitzable i tant la propietat com l'Ajuntament han demanat a la justícia que s'aturi el lloguer il·legal de parcel·les

Anna Lasaga/Josep Maria PortaActualitzat

Als afores de Mataró, just per sobre de l'autopista, hi ha uns terrenys que formen part de l'espai agrari Cinc Sènies-Mata-Valldeix. Són terrenys no urbanitzables. Aquests en qüestió, amb una quinzena d'hectàrees, són propietat d'una immobiliària, La Llave de Oro.

Ara fa quatre anys els van llogar a unes persones perquè --segons ha explicat la immobiliària a TV3-- en fessin un ús exclusivament agrari i, en un principi, va ser així.

Però, de seguida, els veïns hi van començar a detectar moviment de bungalous, cotxes i caravanes. En van informar l'Ajuntament i aquest va obrir un primer expedient de protecció de la legalitat urbanística. Era el 2022. A hores d'ara ja en porten cinc d'oberts i dos han acabat en una sanció d'un total de 50.000 euros.

Els llogaters no han volgut fer declaracions, aconsellats pel seu advocat. Des que van començar a delimitar les primeres parcel·les, la situació s'ha multiplicat i ara ja es compten per desenes.

A les finques hi ha des de persones que tenen un bungalou amb piscina i barbacoa que hi van a passar el cap de setmana, fins a persones que hi viuen permanentment. El fet que les instal·lacions d'electricitat siguin precàries preocupa especialment als veïns de les urbanitzacions properes. Ho explica el seu portaveu, Miquel Bada:

"Sabem que el corrent està enganxat a la xarxa i que no hi ha un equipament hídric per fer front a un incendi per part dels bombers. Per a tots els veïns d'aquí és una preocupació important."

Alguns dels solars s'arriben a rellogar per 300 euros (3Cat)

Residus i gestió d'aigües

La zona està molt ben protegida i és difícil observar el nombre de cases que hi ha, però els veïns estimen que serien entre 30 i 40. Als veïns també els preocupen els residus generats per la quantitat de gent que hi viu, i, conseqüentment, la gestió que es fa de les aigües.

De fet, l'Ajuntament de Mataró va denunciar aquesta situació a la Fiscalia de Medi Ambient per una possible infracció penal. D'altra banda, el consistori té demanada una ordre judicial per poder entrar als terrenys des de fa més d'un any.

D'entrada, el jutge la va denegar, però van recórrer i encara esperen resposta. Ho explica Sergi Morales, que és el regidor de Planificació Territorial:

"Tenim demanada l'autorització judicial per poder entrar en aquests terrenys i poder determinar quin és el grau d'afectació, quantes mobile homes hi ha, quins moviments de terres s'han fet, si realment hi ha famílies que hi viuen..."

Des de l'Ajuntament, explica Morales, la preocupació és màxima perquè "s'estigui donant un ús que està del tot prohibit en una zona agrícola d'especial protecció, però també perquè hi hagi qui fa negoci a costa del drama de moltes persones per accedir a l'habitatge".  

Els veïns alerten del risc d'incendi i sobre la gestió dels residus i les aigües (3Cat)

"Rosegant espais agraris"

També s'han pronunciat en contra d'aquesta ocupació l'associació agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix. Durant dècades, els pagesos de la zona han lluitat per preservar una àmplia zona agrària a tocar de la ciutat.

Se n'han sortit i la capital del Maresme té una de les principals zones agràries de la comarca. Per això, asseguren que els espais agraris --tots-- s'han de preservar. Ho explica en Josep Montasell, membre de l'associació, que també alerta de la pressió immobiliària:

"Un espai agrari és un espai agrari, i, per tant, la seva activitat ha de ser cultivar. I això era una finca bona, molt bona. Quan tu veus que en un lloc hi ha una barraqueta, alguna activitat que no és la que hi correspon, has d'actuar de seguida. Llavors pots fer pressió perquè allò desaparegui. En el moment que hi ha jutges, això pot durar anys."

Montasell diu que l'assentament els "preocupa molt" pel que pot acabar comportant:

"Si comencem a anar rosegant espais a l'espai agrari per altres tipus d'activitats, en el fons serà un terreny que no tindrà lògica agrària, tindrà altres lògiques. I després tens les immobiliàries que inverteixen aquí perquè saben que tard o d'hora els pot tocar la loteria i requalificar, i saben que a alguns llocs els ha funcionat."

L'Ajuntament, però, assegura que està disposat a arribar fins al final i retornar els terrenys al seu estat original quan el jutge els autoritzi, com explica el regidor Sergi Morales:

"Quan el jutge ho autoritzi, l'Ajuntament pot actuar subsidiàriament, que vol dir entrar amb les màquines, restaurar totalment la situació original i, lògicament, després traslladar els costos d'aquesta actuació a qui ha fet l'actuació o de manera subsidiària a la propietat."

Els llogaters han recorregut tots els expedients que els han obert, mentre que els propietaris, La Llave de Oro, també han demanat judicialment que es desnonin els actuals llogaters.

Mentrestant als terrenys es continuen delimitant i venent parcel·les, algunes per 300 euros mensuals amb llum i aigua inclosos.

ARXIVAT A:
Medi ambientHabitatgeAgricultura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut