Insults, advertències i rialles: les cares d'un aspre debat d'investidura

Ha arribat el dia i la seva cara no ho amagava. Pedro Sánchez no ha perdut el somriure en pràcticament tota la sessió, la primera del debat d'investidura. La corbata vermella, la de les grans ocasions --i a conjunt amb la funda del mòbil--, i l'actitud de qui se sap guanyador.

Una hora i quinze minuts ha trigat a mencionar en el seu discurs el que tothom esperava: Catalunya i l'amnistia. Mentrestant, el PP enviava missatges als periodistes. "Ni una paraula del que ens porta aquí", deien quan Sánchez portava 40 minuts parlant. "No ha mencionat qui fa possible aquest debat: Carles Puigdemont", insistien fonts populars quan en portava 60.

I Sánchez ha fet mofa quan, en el moment en què finalment ha dit coses com que "l'amnistia és plenament legal i d'acord amb la Constitució", les reaccions de la bancada de la dreta --algunes, com les del diputat Esteban González Pons, especialment efusives-- l'han interromput. "Tots estaven pendents d'aquest bloc de la meva intervenció, però no paren de parlar", ha dit. 

De fet, la presidenta del Congrés, Francina Armengol --per cert, també de vermell--, ha hagut de cridar a l'ordre diverses vegades, en un debat amb un nivell d'esbroncada que destacaven els periodistes parlamentaris més veterans.

Armengol ha intervingut durant el discurs de Sánchez --molt centrat a descriure els passos enrere que, a parer seu, suposaria un govern de dretes-- i durant les seves rèpliques."Demano seriositat i respecte", li ha dit a Santiago Abascal, mentre parlava de "cop d'estat" i acusava Sánchez de "colpista". 

Després d'això, tots els diputats de Vox han abandonat l'hemicicle per sortir a saludar el grup de persones concentrades a la plaça Neptuno. Unes protestes que, si bé aquest dimecres han estat discretes, han condicionat la sessió. Entre altres coses, el dispositiu de seguretat desplegat al Congrés ha fet que Sánchez hagi accedit per una porta, la del darrere, que mai fa servir.
 

"Fill de puta" o "M'agrada la fruita"?

Per insults, el que sembla llegir-se als llavis de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha sentit la intervenció de Feijóo des de la tribuna de convidats.

Quan Sánchez li responia, s'ha referit a "un probable cas de corrupció" del germà d'Ayuso i ella ha reaccionat amb el que, segons han interpretat alguns a les xarxes i haurien reconegut fonts del seu govern al diari El País, seria l'expressió "fill de puta". El seu gabinet, però, ha dit a Catalunya Ràdio que la presidenta madrilenya ha cridat "M'agrada la fruita".

Aquest és el moment:

🔴 "Fill de puta" o "M'agrada la fruita"? Polèmica per un crit d'Ayuso des de la tribuna de convidats, després que Sánchez fes referència "a un probable cas de corrupció" del seu germà https://t.co/zr23NPqrb3 #Investidura3cat pic.twitter.com/F60Ysx3Clz

— 324.cat (@324cat) November 15, 2023

Machado, protagonista inesperat

Inesperadament, també ha tingut el seu protagonisme el poeta andalús Antonio Machado. Sánchez l'ha citat quan parlava de la necessitat de buscar nous arguments "a favor d'una Espanya unida": "Hoy es siempre todavía", ha recitat. 

"Fins i tot en les cites menteix?", li ha etzibat Feijóo, acusant-lo de retallar la cita. Segons ell, Machado diu: "Hoy es siempre todavía, toda la vida es ahora. Ahora es el momento de cumplir las promesas que nos hicimos".

En la rèplica, el líder del PSOE ha recollit un tuit del cantautor Ismael Serrano, que ha explicat que la "cita completa" a què ha fet referència Feijóo no és de Machado, sinó que forma part d'una presentació que va fer ell en un concert. 

"És el que passa quan es busquen les coses a Google", ha dit Sánchez.

No es por darme el pisto. Pero ese añadido no es de Machado. Es de un servidor. Forma parte de la presentación que hice de la canción "Ahora" en la grabación de un concierto en vivo (Principio de Incertidumbre). 🤷🏻‍♂️https://t.co/Q5jClGd7bk https://t.co/vlPSLY6K2s

— Ismael Serrano (@SerranoIsmael) November 15, 2023

Les desconfiances

La jornada també ha evidenciat la desconfiança dels grups catalans amb el PSOE --i entre ells-- i el malestar de l'últim partit que ha confirmat el vot afirmatiu a la investidura de Sánchez: Podem --ara dins del grup de Sumar--.

En aquest cas, ha estat una imatge: la de les dues úniques ministres del partit a l'encara govern en funcions, Ione Belarra i Irene Montero, aplaudint gairebé obligades el candidat del PSOE i seguint pràcticament tot el seu discurs mirant el mòbil. Fins i tot Feijóo n'ha fet punta. "És el govern més feminista de la història i,  a la ministra d'Igualtat, la destituirà?", ha dit, mentre Montero assentia amb el cap com qui diu "Has vist quina incoherència?".

En el cas de Junts, a qui Rufián ha acusat haver-los emprat com a coixí de boxa, no ha agradat el discurs de Sánchez, que fonts del partit han qualificat de "la mateixa retòrica de sempre". Fins al punt que han hagut de llimar diferències en una reunió no prevista entre Míriam Nogueras, líder de Junts al Congrés, i qui ha tancat l'acord d'investidura amb ells, el secretari d'Organització dels socialistes, Santos Cerdán.

I això ha tingut una altra conseqüència: la intervenció de Junts, com s'especulava, no s'ha deixat per dijous. "Avui no soparem", m'ha dit la companya de la cadira del costat.