Intel·ligència artificial i salut, una promesa amb molt futur que cal validar

El Congrés Mundial de Mòbils dedica per primer cop tot un espai a l'anomenada salut digital. Tecnologia d'última generació aplicada a la medicina. És una demostració de la potència d'aquest subsector industrial, en què Catalunya és molt forta. Aquí hi ha 212 empreses que s'hi dediquen. Facturen 475 milions d'euros i és un àmbit que no para de créixer: es creen una mitjana de 20 empreses cada any.

Però el de la salut no és un sector com qualsevol altre: molt llaminer comercialment, però amb normes molt rigoroses per validar els productes. I aquest és el punt on som ara, tot just provant aquestes eines. L'ús de la intel·ligència artificial és un dels camps amb més projecció. D'exemples de les seves possibles aplicacions, n'hi ha moltíssims.

El diagnòstic per la imatge, un camp determinant

Al CAP Bages, a Manresa, fa anys que testen com la intel·ligència artificial pot ajudar a detectar lesions a la retina en pacients diabètics. S'han de sotmetre a revisions cada un o dos anys, perquè si no es veuen a temps i es tracten poden quedar cecs.

Josep Vidal-Alaball, cap de recerca de l'Institut Català de la Salut a la Catalunya Central, explica què els pot aportar la IA: "Sobretot és bona per dir-nos que una imatge és normal. Potser no és tan bona per dir-nos que no és normal".

Però descartar el que és normal ja és descartar més de la meitat de les proves, de manera que els professionals es poden centrar en el que sí que pot ser patològic. A l'Hospital Clínic utilitzen una eina similar amb intel·ligència artificial per analitzar totes les pigues d'un cos, per moltes que n'hi hagi. A l'Hospital de Bellvitge l'apliquen a la radiologia, per fer diagnòstics i pronòstics i planificar cirurgies.

Clarament, el diagnòstic per la imatge és un dels camps on la IA pot tenir una aplicació determinant. Però el sistema sanitari està molt interessat a utilitzar-la sobretot allà on té un coll d'ampolla: en el triatge.

Hi ha algunes experiències per comprovar si seria útil a la porta d'entrada d'Urgències. A l'Hospital Parc Taulí, a Sabadell, infermeres especialment formades la fan servir com a guia per resoldre algunes patologies lleus. A l'Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, estan comprovant si els mateixos usuaris la poden utilitzar per calcular el temps d'espera que tindran en funció dels seus símptomes.

Ara per ara, totes aquestes eines s'estudien com un ajut, i no un substitut, dels professionals, segons Ramon Maspons Bosch, director estratègic d'Innovació del Departament de Salut: "En el sector salut, el factor humà ha estat, és i serà el factor determinant. Per tant, sempre ens hem de plantejar la intel·ligència artificial com un element de suport".

Hi està d'acord el Dr. Vidal-Alaball: "Ens pot ajudar a treure'ns de sobre les càrregues més repetitives, més burocràtiques, i tenir més temps pel que ens agrada, que és parlar amb els pacients i tractar-los".

La protecció de dades, pendent de regulació

Totes aquestes experiències, ara, encara no s'utilitzen en la pràctica clínica habitual del dia a dia. Abans cal validar-les i comprovar que fan el que diuen que fan. I, a més, és important fer-ho dins del nostre sistema sanitari. "Si no, vindran Google, Amazon, Facebook i Apple i ho faran per nosaltres", adverteix Josep Vidal-Alaball.

No només això, també és imprescindible fer-ho amb les nostres dades, les dels ciutadans d'aquí. Perquè cada població és diferent i respon diferent. I, com explica Ramon Maspons Bosch, "que una solució hagi estat validada en un entorn americà o un entorn xinès no fa que sigui una solució que es pugui ajustar a les nostres necessitats."

Això fa que el sector estigui molt pendent de la regulació que ha de fer Europa, concretament l'Agència Europea del Medicament. Ha d'establir els requisits per aprovar tota aquesta tecnologia aplicada a la salut i, molt important, establir les regles del joc de l'ús de les dades. I aquí una diferència important entre els Estats Units, on les propietàries de les dades són les empreses, i Europa, on els propietaris som cada un de nosaltres i es requereix el nostre consentiment explícit per fer-les servir.

Les autoritats sanitàries hauran de decidir quines d'aquestes tecnologies s'acaben aplicant, i per fer-ho hauran de regir-se per les rigoroses normes de la ciència.

"Avaluem si realment van bé o no van bé. Si són efectives o no ho són. Les que aporten evidència científica i qualitat, les incorporarem al sistema de salut, però després d'una anàlisi molt acurada. Igual que es fa amb qualsevol medicament o amb qualsevol dispositiu sanitari" - Manel Balcells, conseller de Salut.