Interior no tramitarà les denúncies de la llei mordassa contra activistes i periodistes

El Departament d'Interior canvia de criteri en l'aplicació de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i no multarà els manifestants que protestin pacíficament ni els periodistes que informin d'aquestes mobilitzacions.

Per garantir-ho, els Mossos d'Esquadra seguiran aixecant acta, quan ho considerin oportú, però el procés d'instrucció dependrà del departament, concretament de la Direcció General d'Administració de Seguretat, que lidera Sònia Andolz i que no forma part de l'estructura de la policia catalana.

És a dir: se separen el procés de denúncia i el d'instrucció dels expedients, per tal que tinguin una dependència orgànica diferenciada.

Aquest canvi de criteri del govern, avançat per Catalunya Ràdio, arriba emparat per un informe jurídic encarregat per Interior, basat en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Constitucional.

"El que fem és aplicar la llei, i la llei s'aplica ponderant drets; en el cas de la llei mordassa, juntament amb drets com la llibertat d'expressió, la llibertat de manifestació, etc", ha defensat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.

Entrevistat a Catalunya Ràdio, ha argumentat que "el que no té sentit és que si una persona pacíficament es manifesta tingui com a conseqüència una multa. O que quan un fotoperiodista fa una fotografia, com a conseqüència d'això tingui una sanció".

Són casos en què els Mossos han denunciat activistes i periodistes per actes d'obstrucció a l'autoritat i desobediència i resistència a l'autoritat,  basant-se en els articles 36.4 i 26.6 de la llei.

En la línia de la reforma proposada al Congrés

L'aplicació de la llei "ponderant drets" que ha anunciat el conseller Elena va en la mateixa línia que la proposta de reforma de la llei mordassa presentada al novembre pel PSOE i Unides Podem al Congrés dels Diputats.

El text insisteix en la necessitat de la proporcionalitat i el respecte dels drets humans per part dels policies, un extrem no recollit per la llei aprovada el 2014 amb els únics vots del Partit Popular quan Mariano Rajoy era president del govern.

La reforma ja ha estat contestada per diversos sindicats policials, amb l'argument que els deixa "indefensos".

El canvi introduït per Interior també permetrà al govern tirar enrere moltes de les sancions imposades els darrers mesos si s'hi han presentat al·legacions, multes com els 200.000 euros que porten acumulats els col·lectius de defensa de l'habitatge per intentar aturar desnonaments, o com la sanció de 600 euros a la fotoperiodista Mireia Comas per haver-se negat a esborrar una imatge.

Precisament, Interior ja s'ha reunit amb el Col·legi de Periodistes i amb el Sindicat de la Imatge UPIFC per explicar-los aquest canvi en l'aplicació de la llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa.

A més, Interior i els Mossos estan treballant en l'actualització del conveni amb el Col·legi per a l'ús dels elements visuals identificatius per a periodistes.

Entrevistat a Catalunya Ràdio, Elena també s'ha mostrat crític amb el fet que "molts partits que han defensat la derogació de la llei mordassa es posin les mans al cap quan no s'aplica de manera restrictiva", i s'ha referit expressament al PSC.

Un desnonament amb sis periodistes identificats a Barcelona

Just el mateix dia que Interior ha anunciat aquest canvi de criteri, al barri barceloní del Poble-sec hi ha hagut un desnonament d'una família vulnerable de 4 persones.

Els Mossos han rebentat la porta per poder accedir al pis. Han identificat 6 periodistes que eren a l'interior però, de moment, no hi ha cap denúncia.

Per ordre del jutjat, els agents han desnonat la família vulnerable, que ha comptat amb el suport de diversos membres del Sindicat de Barri del Poble Sec. 

Des del balcó de l'habitatge, els activistes han tirat purpurina, confeti i farina als agents, per intentar ralentir el procés, però els mossos han tret les persones que estaven apinyades davant l'escala de l'immoble, una a una.

Així s'executa un desnonament, amb la forca dels antiavalots, agredint les defensores de l'habitatge, violentant tot un barri que ja està fart de tanta injustícia.

Anna i Fabio estem amb vosaltres! pic.twitter.com/brERvgRcXK

— Sindicat de Barri del Poble Sec (@sindicatdebarri) February 14, 2022

La moratòria antidesnonaments, que acaba el pròxim 28 de febrer, havia donat un respir a aquesta família fins ara, però el jutge ha decidit tirar endavant amb l'alçament a instàncies de la propietària, que no ha volgut negociar un lloguer social, segons la família desnonada. 
 

Els números dels ARRO, més visibles

Catalunya Ràdio també ha avançat, d'altra banda, canvis en els uniformes de les Àrees Regionals de Recursos Operatius, coneguts com ARRO, per millorar-ne la transparència: portaran el número d'identificació més visible i serà més senzill.

Serà més curt, passant de 9 dígits a 6, i tindrà una tipografia més clara i més gran. A més, anirà al davant i al darrere de l'armilla i als laterals del casc.

Aquest canvi, que s'aplicarà a partir de mitjans de març, ja va arribar a la Brigada Mòbil dels Mossos el 2020, després que el Parlament el demanés l'any 2019. 

El protocol dels Mossos, de fet, ja estableix que el número d'identificació ha de ser ben visible.