Fiscalia avala poder alertar la víctima dels antecedents de violència masclista de l'agressor

El Ministeri de l'Interior vol introduir canvis en la legislació sobre la violència masclista i es reuneix d'urgència des d'aquest dimarts amb policies estatals i autonòmiques, entre les quals hi ha els Mossos d'Esquadra.

Davant de les dades alarmants sobre crims masclistes, es parlarà en una reunió de dos dies de la protecció a les víctimes. En concret, el ministre Fernando Grande-Marlaska diu que treballen en un protocol que informaria les víctimes en cas que l'agressor sigui reincident, quan vagin a denunciar-lo.

Sobre la taula, hi ha l'informe de la Fiscalia que avala aquesta opció. En tot cas, puntualitza que no es podria fer de forma generalitzada, sinó que només s'hauria de fer si, valorades les circumstàncies cada cas, els antecedents de l'agressor "suposen un factor de risc rellevant" i, a més, el fet de comunicar aquesta informació a la víctima es considera necessari per protegir-la.

Assassinats com el de Tenerife, el quart en els pocs dies transcorreguts del 2023 a Espanya, reafirmen la necessitat d'extremar les precaucions. L'assassí confés no tenia denúncies de la víctima, però sí que apareix en el sistema de vigilància VioGen per violència masclista en una relació anterior.

El que es farà en la trobada és posar sobre la taula tots els assassinats a dones comesos l'any passat a Espanya, 49, i les mesures policials i circumstàncies de cadascun per valorar què ha fallat.

Catalunya ho va desestimar

Per poder anar en aquesta línia, el govern espanyol hauria de comptar amb una instrucció de la Fiscalia que permetés comunicar les dades. L'Advocacia General de l'Estat també ha d'estudiar el tractament de les dades personals per garantir el dret a la intimitat.

De fet, aquesta opció ja es va plantejar a Catalunya, que té un sistema propi d'atenció a les víctimes, però es va descartar per les dificultats legals.
 

"Ens plantejaríem el mateix si parléssim d'un altre delicte?"

Lucía Avilés, magistrada especialitzada en violències masclistes, ho equipara al registre de delinqüents sexuals. "Si estiguéssim parlant per exemple de terrorisme o assalts a domicilis en comptes de parlar de dones assassinades, posaríem una sèrie de mesures en què molt probablement s'inclourien aquest tipus de registres o protocols".

"La violència masclista no deixa de ser un delicte", ha subratllat en declaracions a "Els matins" de TV3. En tot cas, caldria valorar tots els dubtes legals que planteja la proposta: "S'ha de veure com es fa perquè encaixi en una societat democràtica".

Avilés creu que "el que hi ha al darrere és la necessitat de posar el focus en el problema de veritat, que és el masclisme". "S'estan construint masculinitats malament i implementar protocols és necessari, però abans s'ha d'actuar des de la prevenció i això passa per valorar i veure com estem educant en tots els àmbits i en quina societat vivim", ha conclòs.