Internet: de l'eina militar d'ús restringit al fenomen universal
"Html", @, "www", "ADSL", "e-mail", "hacker", "online" i "blog" són només algunes de les milers de paraules que fins fa ben poc eren totalment desconegudes per la majoria de la població i que des de fa uns quants anys s'han convertit en mots imprescindibles i d'ús totalment quotidià. L'aparició d'internet i la seva evolució han aconseguit obrir una nova finestra al món. Una finestra que ofereix infinitat de possibilitats a tots els usuaris, des de mantenir una conversa cara a cara amb algú que es troba a milers de quilòmetres de distància fins a comprar, sense moure's de casa i només amb un clic, un bitllet d'avió, un cavall, unes sabates o un quilo de patates. Això sí, internet no només és sinònim de virtuts. També hi ha molts contres en aquest invent, que ha passat de ser una eina d'ús restringit a tot un fenomen universal.
"Xarxa informàtica constituïda per un conjunt de xarxes connectades mitjançant uns determinats protocols, descentralitzada, ampliable indefinidament i d'abast mundial." Aquesta és la definició que el "Gran diccionari de la llengua catalana" utilitza per definir "internet", una paraula que en l'última dècada ha passat a formar part de les nostres vides amb total normalitat. Tant que fins i tot compta amb el seu propi dia, que se celebra aquest dilluns, 17 de maig.
Aquesta quotidianitat, però, no sempre ha estat així. La història d'internet es remunta a principis dels anys 60, quan el Departament de Defensa dels Estats Units van desenvolupar la idea d'una xarxa d'ordinadors que permetés comunicar els diferents organismes del país de forma ràpida i segura. En poc temps el concepte militar va anar deixant pas a altres aplicacions més pràctiques per a la vida quotidiana, fins que durant la dècada dels 90 la rellevància d'internet va començar a agafar pes fins a arribar a ser el que és ara.
Els orígens de la xarxa
Els inicis d'internet sempre han estat lligats al mite creat al voltant del projecte ARPANET. Segons algunes fonts, el govern dels Estats Units volia trobar un xarxa que permetés protegir la informació davant d'una possible catàstrofe, com per exemple un atac nuclear, i per això va impulsar aquest projecte. A banda de les hipòtesis, el cert és que a mitjans del 1960 l'agència ARPA va presentar un sistema, denominat ARPANET, que permetia enllaçar diferents ordinadors per millorar-ne la potència i descentralitzar l'emmagatzematge de la informació destinat, sobretot, a usos militars i polítics.
Amb el pas dels anys el progrés i la diversificació del projecte ARPANET es va estendre a altres finalitats, fins a arribar a convertir-se en el que avui coneixem com a "internet". Així, durant els anys noranta es produïa el "boom" definitiu de la xarxa, i en només trenta anys el que s'havia concebut com un projecte d'ús restringit es convertia en tot un fenomen de masses.
Els pros i contres d'internet
Indiscutiblement, l'aparició d'internet ha suposat una autèntica revolució social. Gràcies a aquesta eina s'ha obert un espai en què s'ofereixen un ventall de possibilitats pràcticament il·limitades. Comprar un bitllet d'avió o una casa, parlar de tu a tu a través d'una webcam amb algú que es troba a l'altra punta del món, gestionar els comptes bancaris o, simplement, buscar informació puntual sobre qualsevol cosa que es vulgui. Tot això, a l'abast de tothom i només amb un clic.
A més, la revolució de les xarxes socials, com ara Facebook o Tuenti, i la proliferació de blogs de totes les temàtiques són un exemple més que demostra com internet s'ha convertit en una eina a l'abast de tothom. Una eina de gran utilitat però que pot arribar a convertir-se en una arma de doble tall.
L'ús generalitzat d'internet ha incentivat també la proliferació d'actes delictius i ha facilitat l'aparició de pàgines amb continguts il·legals. En aquest sentit, els experts alerten dels seus perills i demanen que es prenguin les precaucions necessàries per evitar problemes, especialment entre els menors.
Malgrat tot, però, i exceptuant la censura existent en alguns països, el que està clar és que la xarxa és un espai universal i democràtic, i una via de comunicació especialment poderosa. Per això cada vegada són més els qui defensen el concepte de neutralitat de la xarxa, conegut com a "network neutrality", un principi que busca regular l'intercanvi d'informació a través d'internet. Aquest concepte és tan important que fins i tot els principals líders polítics mundials se n'han fet ressò. El president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar aquesta mesura com a part imprescindible de la seva campanya presidencial, i el Parlament Europeu l'ha incorporat al paquet de telecomunicacions de reformes legals sobre el sector, convertint-la així en la primera norma europea que reconeix l'accés a internet com un dret fonamental i el col·loca a la mateixa altura que la llibertat d'expressió.
Tot plegat demostra que en menys de quaranta anys d'història internet s'ha convertit en una eina fonamental a escala mundial. Què faríem sense poder consultar el Google o mirar el nostre Hotmail? Què faríem si no poguéssim comprar a través de l'Ebay o Privalia? Què faríem sense actualitzar el nostre perfil del Facebook o xatejar pel Messenger? Preguntes complicades de respondre en un món que la majoria ja no concep sense l'accés a internet.
Aquesta quotidianitat, però, no sempre ha estat així. La història d'internet es remunta a principis dels anys 60, quan el Departament de Defensa dels Estats Units van desenvolupar la idea d'una xarxa d'ordinadors que permetés comunicar els diferents organismes del país de forma ràpida i segura. En poc temps el concepte militar va anar deixant pas a altres aplicacions més pràctiques per a la vida quotidiana, fins que durant la dècada dels 90 la rellevància d'internet va començar a agafar pes fins a arribar a ser el que és ara.
Els orígens de la xarxa
Els inicis d'internet sempre han estat lligats al mite creat al voltant del projecte ARPANET. Segons algunes fonts, el govern dels Estats Units volia trobar un xarxa que permetés protegir la informació davant d'una possible catàstrofe, com per exemple un atac nuclear, i per això va impulsar aquest projecte. A banda de les hipòtesis, el cert és que a mitjans del 1960 l'agència ARPA va presentar un sistema, denominat ARPANET, que permetia enllaçar diferents ordinadors per millorar-ne la potència i descentralitzar l'emmagatzematge de la informació destinat, sobretot, a usos militars i polítics.
Amb el pas dels anys el progrés i la diversificació del projecte ARPANET es va estendre a altres finalitats, fins a arribar a convertir-se en el que avui coneixem com a "internet". Així, durant els anys noranta es produïa el "boom" definitiu de la xarxa, i en només trenta anys el que s'havia concebut com un projecte d'ús restringit es convertia en tot un fenomen de masses.
Els pros i contres d'internet
Indiscutiblement, l'aparició d'internet ha suposat una autèntica revolució social. Gràcies a aquesta eina s'ha obert un espai en què s'ofereixen un ventall de possibilitats pràcticament il·limitades. Comprar un bitllet d'avió o una casa, parlar de tu a tu a través d'una webcam amb algú que es troba a l'altra punta del món, gestionar els comptes bancaris o, simplement, buscar informació puntual sobre qualsevol cosa que es vulgui. Tot això, a l'abast de tothom i només amb un clic.
A més, la revolució de les xarxes socials, com ara Facebook o Tuenti, i la proliferació de blogs de totes les temàtiques són un exemple més que demostra com internet s'ha convertit en una eina a l'abast de tothom. Una eina de gran utilitat però que pot arribar a convertir-se en una arma de doble tall.
L'ús generalitzat d'internet ha incentivat també la proliferació d'actes delictius i ha facilitat l'aparició de pàgines amb continguts il·legals. En aquest sentit, els experts alerten dels seus perills i demanen que es prenguin les precaucions necessàries per evitar problemes, especialment entre els menors.
Malgrat tot, però, i exceptuant la censura existent en alguns països, el que està clar és que la xarxa és un espai universal i democràtic, i una via de comunicació especialment poderosa. Per això cada vegada són més els qui defensen el concepte de neutralitat de la xarxa, conegut com a "network neutrality", un principi que busca regular l'intercanvi d'informació a través d'internet. Aquest concepte és tan important que fins i tot els principals líders polítics mundials se n'han fet ressò. El president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar aquesta mesura com a part imprescindible de la seva campanya presidencial, i el Parlament Europeu l'ha incorporat al paquet de telecomunicacions de reformes legals sobre el sector, convertint-la així en la primera norma europea que reconeix l'accés a internet com un dret fonamental i el col·loca a la mateixa altura que la llibertat d'expressió.
Tot plegat demostra que en menys de quaranta anys d'història internet s'ha convertit en una eina fonamental a escala mundial. Què faríem sense poder consultar el Google o mirar el nostre Hotmail? Què faríem si no poguéssim comprar a través de l'Ebay o Privalia? Què faríem sense actualitzar el nostre perfil del Facebook o xatejar pel Messenger? Preguntes complicades de respondre en un món que la majoria ja no concep sense l'accés a internet.
