Internet, oblida'm
La memòria sovint juga males passades i recorda moments, detalls o coses sense importància -o que preferiríem oblidar- i esborra de la nostra ment allò que realment busquem o necessitem. Internet, però, no té aquest problema. La seva memòria és il·limitada i controvertidament eterna. El passat sempre pot retornar al present a la xarxa amb només uns quants clics i això, quan es tracta d'alguna cosa que no volem recordar, pot ser un destorb. Tot plegat obre l'interrogant de com gestionar el dret a l'oblit a la xarxa.
Internet s'alimenta cada dia de milers de dades i informació que usuaris, empreses i administracions produeixen. Des d'una multa de trànsit fins a una fotografia, potser un xic compromesa, o una informació periodística que amb el temps pot resultar no ser del tot certa o quedar caduca.
Absolutament tot queda registrat per a la posteritat a la xarxa i en qualsevol moment pot retornar-nos en forma de record poc grat o perjudicar-nos en les nostres relacions socials i laborals.
Podem realment aturar aquest martelleig que ens impedeix passar pàgina en certs episodis de la nostra vida?
Els tallafocs
La primera i principal recomanació és una evidència, actuar amb responsabilitat. Tot el que no vulguem que ens retorni a la pantalla una i una altra vegada és millor no penjar-ho.
També existeixen filtres per impedir que determinades dades arribin a internet, instruments com els robots TXT que eviten la indexació de la informació i que aquesta pugui ser rastrejada pels cercadors. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades fa temps que treballa per estendre l'ús d'aquestes eines.
Però no sempre un mateix pot controlar el que pengen tercers, ja siguin amics, empreses o administracions.
I arribats a aquest punt, què podem fer?
El dret a l'oblit
El do de l'oblit a internet ha generat últimament un intens debat. Diuen que oblidar és bo si no volem quedar aixafats pel pes dels records, però també pot tenir efectes poc esperats, com els que li passaven a Jim Carrey a "Olvidate de mí", quan en l'intent d'esborrar els records viscuts amb la seva exparella se'n tornava a enamorar.
En reclamar el dret a l'oblit, a més, hi ha veus que clamen en defensa d'un altre dret, el d'expressió.
A qui s'ha d'exigir prémer la tecla d'esborrar? Al lloc web que ha publicat la informació original, com defensa Google davant de les demandes que rep per trencar enllaços, o als cercadors, que segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades actuen com a amplificador d'aquestes informacions.
La Unió Europea treballa en l'elaboració d'una directiva que garanteixi el dret a l'oblit, especialment en xarxes socials com Facebook o Tuenti. La normativa afectaria no només empreses amb seu en un país europeu, sinó qualsevol corporació que treballi en línia i tingui usuaris a Europa.
Mentre aquest debat no es resolgui, però, la nostra empremta digital continuarà viva "in eternum", ens agradi o no.
Absolutament tot queda registrat per a la posteritat a la xarxa i en qualsevol moment pot retornar-nos en forma de record poc grat o perjudicar-nos en les nostres relacions socials i laborals.
Podem realment aturar aquest martelleig que ens impedeix passar pàgina en certs episodis de la nostra vida?
Els tallafocs
La primera i principal recomanació és una evidència, actuar amb responsabilitat. Tot el que no vulguem que ens retorni a la pantalla una i una altra vegada és millor no penjar-ho.
També existeixen filtres per impedir que determinades dades arribin a internet, instruments com els robots TXT que eviten la indexació de la informació i que aquesta pugui ser rastrejada pels cercadors. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades fa temps que treballa per estendre l'ús d'aquestes eines.
Però no sempre un mateix pot controlar el que pengen tercers, ja siguin amics, empreses o administracions.
I arribats a aquest punt, què podem fer?
El dret a l'oblit
El do de l'oblit a internet ha generat últimament un intens debat. Diuen que oblidar és bo si no volem quedar aixafats pel pes dels records, però també pot tenir efectes poc esperats, com els que li passaven a Jim Carrey a "Olvidate de mí", quan en l'intent d'esborrar els records viscuts amb la seva exparella se'n tornava a enamorar.
En reclamar el dret a l'oblit, a més, hi ha veus que clamen en defensa d'un altre dret, el d'expressió.
A qui s'ha d'exigir prémer la tecla d'esborrar? Al lloc web que ha publicat la informació original, com defensa Google davant de les demandes que rep per trencar enllaços, o als cercadors, que segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades actuen com a amplificador d'aquestes informacions.
La Unió Europea treballa en l'elaboració d'una directiva que garanteixi el dret a l'oblit, especialment en xarxes socials com Facebook o Tuenti. La normativa afectaria no només empreses amb seu en un país europeu, sinó qualsevol corporació que treballi en línia i tingui usuaris a Europa.
Mentre aquest debat no es resolgui, però, la nostra empremta digital continuarà viva "in eternum", ens agradi o no.
