Internet potencia la vella estafa de les cartes nigerianes que pot costar 400.000 euros a les víctimes
"Sóc una persona rica de Nigèria i necessito treure una gran quantitat de diners a l'estranger." Aquesta fórmula, o d'altres de similars, són l'inici del que es coneix com a "estafa nigeriana". Es va començar a detectar als anys 80, però amb l'arribada d'internet s'ha multiplicat. El correu electrònic potencia les seves possibilitats fins al punt que ens els últims set anys s'han detingut més de 600 persones per fer-la servir i s'han bloquejat uns 2,8 milions d'euros a la xarxa per estar presumptament relacionats amb aquesta estafa. Les víctimes poden perdre entre 9.000 i 400.000 euros. Només a l'Estat hi ha hagut 19.500 denúncies del 2003 al 2009.
"Em dic Fred Kone tinc 26 anys i visc a la Costa d'Ivori". Rebre un correu d'aquestes característiques enmig de l'"spam" diari és habitual. Es tracta del que es coneix com a "carta nigeriana", una estafa de grans dimensions. La majoria de persones l'esborren, però alguns piquen i poden arribar a deixar-s'hi grans quantitats de diners.
Només en els últims set anys la policia ha rebut 19.500 denúncies relacionades amb aquesta estafa. N'ha aclarit 1.200 casos amb 600 detencions i 2,8 milions d'euros bloquejats. Aquestes dades del Ministeri de l'Interior espanyol demostren que el fenomen ha crescut amb força.
L'engany nigerià va néixer als anys 80, quan l'economia d'aquest país va patir una forta regressió. De fet, es coneix també com a "frau 419" perquè està tipificat amb aquest número en el Codi Penal nigerià. Consisteix a enviar una carta a la víctima explicant-li que per alguna raó s'ha aconseguit una suma molt important de diners. Pot ser una herència, la loteria o simplement perquè s'és ric. La persona vol treure aquesta suma del país o necessita l'ajuda d'un tercer per fer una transferència bancària. Tot plegat embolcallat de documents que semblen oficials i la màxima discreció. La víctima pica a canvi de la promesa d'una bona comissió, però amb el temps l'operació es complica i és la persona enganyada la que ha de posar diners per qualsevol excusa. A la llarga es poden perdre entre 9.500 i 400.000 euros, depenent de l'operació i la credulitat de la víctima.
Internet ha multiplicat la perillositat de l'estafa. Inicialment tot es feia per correu ordinari, però amb els correus electrònics hi ha més possibles víctimes a l'abast. Segons la policia, les adreces i els noms els obtenen de llistes de màrqueting i publicitat d'empreses dedicades a comercialitzar amb aquestes dades. També els poden obtenir amb el mateix sistema que el correu brossa, que s'aprofita de les cadenes de correus en què els usuaris enganxen els seus contactes sense cap mena de protecció.
Seny i precaució
La policia assenyala que per evitar caure en el parany cal actuar amb precaució davant de qualsevol comunicació sospitosa. Sovint les cartes s'acompanyen de noms d'organismes oficials inexistents o inexactes. De fet, fent una simple cerca per internet amb l'assumpte del correu es poden arribar a descartar moltes d'aquestes ofertes o trobar altres persones que ja han detectat el frau.
El fet que es denomini "estafa nigeriana" no vol dir que sigui patrimoni exclusiu d'aquest país, ni del continent africà. Hi ha molts estafadors que actuen des d'Europa. Les xarxes organitzades, però, sí que es troben a Nigèria, Sierra Leone i la Costa d'Ivori.
Només en els últims set anys la policia ha rebut 19.500 denúncies relacionades amb aquesta estafa. N'ha aclarit 1.200 casos amb 600 detencions i 2,8 milions d'euros bloquejats. Aquestes dades del Ministeri de l'Interior espanyol demostren que el fenomen ha crescut amb força.
L'engany nigerià va néixer als anys 80, quan l'economia d'aquest país va patir una forta regressió. De fet, es coneix també com a "frau 419" perquè està tipificat amb aquest número en el Codi Penal nigerià. Consisteix a enviar una carta a la víctima explicant-li que per alguna raó s'ha aconseguit una suma molt important de diners. Pot ser una herència, la loteria o simplement perquè s'és ric. La persona vol treure aquesta suma del país o necessita l'ajuda d'un tercer per fer una transferència bancària. Tot plegat embolcallat de documents que semblen oficials i la màxima discreció. La víctima pica a canvi de la promesa d'una bona comissió, però amb el temps l'operació es complica i és la persona enganyada la que ha de posar diners per qualsevol excusa. A la llarga es poden perdre entre 9.500 i 400.000 euros, depenent de l'operació i la credulitat de la víctima.
Internet ha multiplicat la perillositat de l'estafa. Inicialment tot es feia per correu ordinari, però amb els correus electrònics hi ha més possibles víctimes a l'abast. Segons la policia, les adreces i els noms els obtenen de llistes de màrqueting i publicitat d'empreses dedicades a comercialitzar amb aquestes dades. També els poden obtenir amb el mateix sistema que el correu brossa, que s'aprofita de les cadenes de correus en què els usuaris enganxen els seus contactes sense cap mena de protecció.
Seny i precaució
La policia assenyala que per evitar caure en el parany cal actuar amb precaució davant de qualsevol comunicació sospitosa. Sovint les cartes s'acompanyen de noms d'organismes oficials inexistents o inexactes. De fet, fent una simple cerca per internet amb l'assumpte del correu es poden arribar a descartar moltes d'aquestes ofertes o trobar altres persones que ja han detectat el frau.
El fet que es denomini "estafa nigeriana" no vol dir que sigui patrimoni exclusiu d'aquest país, ni del continent africà. Hi ha molts estafadors que actuen des d'Europa. Les xarxes organitzades, però, sí que es troben a Nigèria, Sierra Leone i la Costa d'Ivori.