Coronavirus: científics catalans i americans fan un primer pas per crear la vacuna

L'experiència prèvia d'altres coronavirus, com el SARS i el MERS, ajuden a identificar la zona concreta de la proteïna que protegeix d'aquest virus

Laura GalánActualitzat

És només un primer pas, però és un pas important. La clau per poder desenvolupar una vacuna contra el nou coronavirus és conèixer bé la proteïna implicada en el procés d'infecció. I, des que es va detectar el virus de Wuhan (el 2019-nCoV), ara fa un mes, investigadors de l'IRTA participen en els estudis per dissenyar-la.

"Estem anant rapidíssim. Mai havíem anat tan de pressa per contrarestar una infecció."

L'investigador de l'IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB a la facultat de Veterinària, Joaquim Segalés, no amaga el seu entusiasme per les pistes que han començat a seguir. Es mostra optimista i esperançat. 

"Tenim certeses molt clares."

I les certeses són que la proteïna S forma part de l'embolcall de tots el coronavirus. Han identificat la regió concreta d'aquesta proteïna que seria clau per fer-ne una vacuna.

"Tenim un petit avantatge. Els coronavirus fa molts anys que els coneixem. I sabem que la proteïna S la tenen tots els coronavirus. Coneixem que en termes generals la proteïna S permet desenvolupar immunitat protectiva, fins i tot, per evitar amb claredat la simptomatologia clínica. Això ens facilita poder anar més encarats a un objectiu determinat."

 

I, encara que no s'ha confirmat que l'origen del nou coronavirus sigui animal, la investigació apunta al pollastre i el gat mesquer.

"Per sortir de dubtes caldrà comprovar-ho experimentalment."

Segalés explica que, un cop identificat l'origen del virus, es podrà dissenyar la vacuna i decidir com se subministra.

"Potser s'haurà de considerar vacunar l'animal - sempre que no es tracti d'un animal salvatge, que és més complicat - o vacunar les persones que formen els grups de risc."

De moment, fa massa poc temps de l'inici de l'epidèmia per poder pensar en els criteris sanitaris a seguir, afirma Segalés. 

"De moment, la mortalitat és relativament baixa, entre un 2,5 i un 3%, comparada amb altres malalties. No sabem quantes persones infectades desenvolupen la malaltia. No sabem quina és la necessitat real d'una vacuna o la voluntat de desenvolupar-la des del punt de vista industrial. Però que hi hagi mortalitat sempre és un drama!"

L'investigador de l'IRTA-CReSA i catedràtic de Veterinària de la UAB, Joaquim Segalés
 

Del que Segalés té pocs dubtes és que es podrà obtenir d'una manera relativament ràpida. 

"Estic convençut que tindrem prototipus vacunals disponibles molt aviat. Jo diria que durant aquest any 2020."

La recerca a l'IRTA va començar pocs dies després del brot del nou coronavirus de Wuhan. Va començar gràcies al fet que diversos centres de recerca van identificar i publicar la seqüència genètica gràcies a tècniques informàtiques que poden donar informació d'aquest virus.

L'equip del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimèntàries (IRTA) van començar a treballar amb científics del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas per ampliar la informació sobre l'origen i l'evolució de la malatia.

1. L'equip de coronavirus de l'IRTA-CReSA (JPG). Autor: IRTA (CC BY-NC 2.0)
Equip d'investigació de coronavirus de l'IRTA-CReSA (IRTA (CC BY-NC 2.0))

L'equip d'investigació en sanitat animal de l'IRTA ja té experiència en l'elaboració de models animals per investigar amb d'altres coronavirus, com fan des de fa més de cinc anys amb el MERS-coronavirus, gràcies a la Unitat de Biocontenció de què disposa el centre per treballar amb agents infecciosos que requereixen un alt nivell de bioseguretat.

Ara, un dels objectius de l'equip és consolidar les col·laboracions en l'àmbit internacional i aconseguir el finançament necessari per avançar en aquesta línia.

L'estudi molecular per desenvolupar la vacuna contra el coronavirus de Wuhan s'ha publicat a la revista F1000Research.

 

Els símptomes més comuns d'aquest coronavirus inclouen tos, mal de coll, febre i sensació de falta d'aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal i inclús la mort. Els casos més greus, generalment, afecten persones grans o que pateixen alguna comorbiditat, com una malaltia cardíaca, una malaltia pulmonar o problemes d'immunitat.

El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d'incubació de la malaltia és d'entre 2 dies i un màxim de 14.

 

Alemanya ha confirmat aquest dimarts el primer cas de coronavirus diagnosticat al país, que també és el primer contagi a Europa d'un ciutadà que no havia viatjat a la Xina. Segons han informat les autoritats mèdiques de Baviera, el contagi s'hauria produït en terres alemanyes pel contacte del malalt amb una xinesa que estava de visita a Alemanya.

A Catalunya, el Departament de Salut ha descartat aquest dimarts a la tarda el possible cas de coronavirus de l'home ingressat al Clínic, provinent de la zona xinesa de Wuhan.

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Investigadors catalans
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut