Investigadors de la UPC i la UB defineixen el "flaix de calor": una pujada sobtada de temperatura d'entre dues hores i dos dies de durada

Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i  la Universitat de Barcelona (UB) proposen una nova denominació per als fenòmens de pujada sobtada i breu de temperatura.

Els professors Jordi Mazon i David Pino, del departament de Física Aplicada de la UPC, i Mariano Barriendos, del departament d'Història Moderna de la UB, proposen anomenar "flash heats" (flaixos de calor) als episodis de pujada de temperatura de més de dues hores i fins a dos dies de durada. Actualment no existeix un nom científic reconegut per definir aquest fenomen, encara que sí que es reconeix la seva existència.

La investigació ha estat publicada en la revista científica "Natural Hazards and Earth System Sciences" i els seus autors han proposat la definició a l' Organització Meteorològica Mundial (OMM) a través del Servei Meteorològic de Catalunya i l'Agència Estatal de Meteorologia.

Omplir un buit: entre l'onada de calor i el "heat burst"

L'OMM defineix com onada de calor ("Heat wave") els períodes de temperatura anormalment elevada (més de 5 graus per sobre de la mitjana) i d'una durada mínima de dos dies consecutius fins una màxima de diverses setmanes.

D'altra banda, l'American Meteorological Society defineix com a "heat burst" (esclafits càlids) els episodis similars d'ascens tèrmic, però d'una durada de pocs minuts o, excepcionalment, de fins a una o dues hores com a màxim.

D'aquesta manera, els organismes competents identifiquen els fenòmens que formen part de la microescala (els "heat bursts") i els de la macroescala (les onades de calor), però mancava un terme per definir el fenomen de mesoescala.

Aquests tipus d'episodis poden ser cada vegada més freqüents com a conseqüència del canvi climàtic. Segons els científics, discernir entre onada de calor i flaix de calor pot ajudar a afinar l'estudi del comportament atmosfèric, l'anàlisi de la dinàmica i l'evolució de l'escalfament global i la investigació del canvi climàtic.

Els autors també analitzen els impactes sobre medi ambient i la salut, ja que existeix un risc pel desencadenament d'incendis i de cops de calor. Els flaixos de calor també poden tenir efectes en el consum energètic i fer malbé els cultius. La nova denominació podria suposar canvis en els protocols d'actuació per a la prevenció d'onades de calor o d'incendis, així com en la cobertura oferta per part de les companyies asseguradores.

Barcelona i Heraklion

La investigació s'ha basat en l'anàlisi instrumental i la simulació numèrica, a partir de les dades de temperatura i humitat preses a Barcelona, el 27 d'agost de 2010, i en Heraklion (Grècia), el 21 de març de 2008.

Barcelona va experimentar el rècord històric en 230 anys de temperatura màxima mitjana, en registrar 39,8 graus al nivell de mar, encara que l'episodi va durar menys de 10 hores i va tenir un pic central d'unes 5 hores. L'episodi es va definir com "petita onada de calor" a falta d'una denominació específica per al fenomen.

En el cas d'Heraklion, es va detectar una pujada anòmala de la temperatura de 12 hores de durada que va arribar a 34 graus de màxima durant la matinada del 21 de març de 2008.

En els dos casos la temperatura va pujar de mitjana més de 5 graus i van ser causats pel moviment ràpid d'una dorsal d'aire càlid del nord d'Àfrica.