Investiguen com utilitzar la llana d'ovella xisqueta per fabricar colorants tèxtils

Els ramaders del sector oví del Pallars ja fa anys que arrosseguen un problema: ningú els vol comprar la llana que generen les ovelles de la raça xisqueta. De ser un ingrés que complementava la renda del ramader, la llana ha passat a ser una despesa.

Cada ovella genera un quilo de llana a l'any i cal contractar esquiladors per treure-la i mantenir els animals en bones condicions.

Jaume Montanuy ha criat ovelles tota la vida i explica: "Als temps dels nostres pares, de la llana se'n treia molts diners. Això amb els anys ha anat canviant. Hem passat de fer molts diners a fer pocs diners. Després només a cobrir les despeses d'esquilar les ovelles i ara portem tres anys que la llana no la podem vendre".

La filla d'en Jaume, la Teresa, vol seguir amb el negoci familiar. Assegura que la indústria tèxtil no valora aquesta llana i que ara l'única opció que tenen és enterrar-la per fer compost. "Hem de tirar la llana. Ningú la vol. Ens fa nosa", assegura aquesta jove ramadera, per qui criar ovelles "és la millor feina del món malgrat els sacrificis que comporta".

Per tant, la llana s'ha convertit en un maldecap per als ramaders perquè l'han de gestionar com si fos un residu. Aquesta situació podria canviar gràcies a la prova pilot que està fent una empresa catalana que fabrica colorants i tints per a la indústria tèxtil.

A la planta que té Archroma a Castellbisbal porten mesos treballant amb mostres de llana d'ovella xisqueta. La barregen amb sofre i obtenen el colorant. Han substituït així els productes que s'utilitzaven fins ara.

"Hem substituït derivats del petroli per la llana", explica Manel Domingo, cap d'investigació d'Archroma, que afegeix: "D'aquesta manera ajudem a resoldre el problema dels ramaders amb la llana i també contribuïm a millorar el medi ambient disminuint la dependència que tenim de productes derivats d'energies fòssils, molts d'ells importats de la Xina".

Al laboratori, l'empresa ha muntat a escala una màquina com la que utilitzen les indústries tèxtils per tenyir el cotó o altres fibres. Els resultats han estat molt bons i, per això, Archroma ja ha patentat aquest producte.

Tot i això, Àlex Medinaceli, cap d'operacions Archroma, opina que perquè puguem vestir ben aviat amb peces de roba fetes amb colorants d'origen natural calen dues coses: "Ajuda de les administracions per impulsar la iniciativa i arribar a les marques de moda d'una manera clara i diàfana. Cal convèncer el consumidor final que aquest projecte realment té un sentit".