Investiguen la compra de milers de vots per correu a Melilla per 100 euros cadascun

Sospites de frau electoral a l'Assemblea de Melilla. La delegada del govern espanyol a la ciutat autònoma, Sabrina Moh, ha explicat que la Policia Nacional ha posat en marxa una investigació per possible compra de milers de vots per correu.

Les investigacions es troben sota secret de sumari, però fonts judicials apunten que s'indaga en dues trames que presumptament haurien pagat entre 50 i 200 euros per cada vot irregular, tot i que els fets encara s'estan analitzant i no es descarta una possible connexió amb formacions polítiques.

Moh ha demanat cautela perquè la investigació es pugui desenvolupar fins al final, mentre que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha dit que, si es demostra el frau electoral, es tracta de "fets molt greus" i ha demanat esperar a "aclarir" el que ha passat.

La Junta Electoral ordena la identificació dels votants per correu

Davant les sospites, la Junta Electoral de Zona va resoldre aquest dimecres que els votants per correu s'haguessin d'identificar amb el DNI, el passaport o qualsevol altre document vàlid a l'hora de dipositar el vot a l'Oficina de Correus de Melilla. Un dels efectes que ha tingut la petició d'identificació és la desaparició de les llargues cues per sol·licitar el vot a l'única oficina de Correus de Melilla.

Amb aquesta mesura, que s'ha posat en marxa aquest dijous, s'evita que ningú pugui portar una pila de vots per correu d'altres persones, un fet que en anteriors comicis ja havia generat sospites de compra de vots.

Aquest dijous, la Junta Electoral Central ha acordat que la identificació dels electors que voten a Melilla s'hagi de demanar a qualsevol de les oficines de Correus de l'Estat.

Aquesta mesura es complementa amb un dispositiu de control al port i l'aeroport per intentar evitar un trasllat massiu de vots per correu de Melilla a altres oficines postals espanyoles.

D'altra banda, la jutge que investiga el possible frau electoral ha ordenat identificar qualsevol persona que vagi a una oficina de Correus amb més d'un vot.

Carters amb escorta policial

Després dels assalts a alguns treballadors de Correus, en els darrers dies agents de la Policia Nacional han estat fent d'escorta als carters de la ciutat autònoma per garantir la netedat del procés electoral.

Fins ara, segons les dades de la Junta Electoral Central, s'han robat 43 documentacions electorals durant el trasllat als votants per part de treballadors de Correus. Tots els robatoris corresponen a documentació de votants assignats a Melilla.

Totes s'han pogut anul·lar amb el bloqueig dels respectius codis identificatius, de manera que és impossible que es puguin admetre a cap oficina.

De tota manera, la delegada del govern espanyol a Melilla ha assenyalat que el que ha fet saltar les alarmes sobre un possible frau electoral són les sol·licituds massives de vot per correu, més que no pas que treballadors de Correus fossin assaltats quan portaven documentació electoral.

"Un terç de l'Assemblea"

Fins ara, un total d'11.002 persones han sol·licitat el vot per correu a Melilla, de les quals 10.062 s'han tramitat en una oficina i 940 via web. Amb dades d'aquest dijous, últim dia per demanar el vot per correu, només s'havien validat 704 de les més d'11.000 peticions de vot per correu rebudes, tot just un 6%.

La xifra de sol·licituds de vot per correu és molt alta, arriba a gairebé una cinquena part del cens, que és de 55.000 electors. Fa quatre anys, 34.390 persones van participar a les eleccions a l'Assemblea de la ciutat autònoma.

És per això que Moh ha alertat en una entrevista a RTVE que, prenent aquestes xifres com a referència, "podríem estar parlant d'un terç de representats de l'Assemblea".

El percentatge de sol·licituds de vot per correu respecte al cens és a Melilla set vegades superior a la mitjana estatal, que és del 2,8%.

Acusacions mútues entre partits

L'ombra de frau electoral a Melilla no és nova. Els dos principals partits de l'Assemblea, el Partit Popular i la Coalició per Melilla (CpM), s'han acusat mútuament d'estar al darrere de les suposades irregularitats i del robatori de documentació electoral a treballadors de Correus.

A la ciutat autònoma hi governa Eduardo de Castro González, que va ser candidat de Ciutadans, amb el suport de CpM i PSOE. Després de la decisió de la Junta Electoral, el candidat del PP a la presidència de Melilla, Juan José Imbroda, ha augurat "una davallada" de Coalició per Melilla. Per Imbroda, amb la mesura imposada per la Junta, "la democràcia i la llibertat tornen a Melilla".

Coalició per Melilla, el principal partit del govern de la ciutat autònoma, ha demanat al Tribunal Contenciós Administratiu la suspensió de les eleccions del 28 de maig davant del perill d'un suposat "frau massiu" per la compra de vots. La Junta Electoral de Zona ha rebutjat aquesta opció perquè caldria "que s'hagués produït una adulteració rellevant del procés electoral", que a hores d'ara no hi ha proves que s'hagi produït.

Davant les sospites de compra de vots, el PSOE de Melilla ha demanat que hi hagi una urna addicional a totes les meses electorals de la ciutat i que es destini al vot per correu. Els socialistes aposten perquè el recompte del vot presencial i el del vot per correu es faci per separat, en un mecanisme similar al del vot CERA dels residents a l'estranger.

Els Verds, un altre dels partits que es presenta a l'Assemblea de Melilla, ha decidit retirar la candidatura i impugnar les eleccions, pel que qualifiquen d'"escàndol democràtic".