Investiguen la mort d'una embarassada de bessons per la dura llei d'avortament polonesa

La mort d'Agnieszka, una dona de 37 anys embarassada de bessons a Polònia, ha generat una forta polèmica al país. Un dels fetus va morir de forma natural durant el primer trimestre d'embaràs.

Els metges no la van voler intervenir quirúrgicament per extreure el fetus mort quan era medicament possible. Vuit dies més tard va morir el segon fetus. L'equip mèdic que atenia l'Agnieszka va decidir mantenir-la en observació encara una setmana més, mentre l'estat de la dona es deteriorava, i va acabar morint a l'hospital per una septicèmia.

Davant la pressió popular, la justícia investiga si els metges van actuar de forma correcta o la van exposar a riscos innecessaris pel fet de retardar tant com van poder l'extracció del fetus mort.

La direcció de l'hospital nega que hi hagi negligència mèdica i justifica l'actuació "d'espera i vigilància" abans d'induir un avortament perquè "existien possibilitats" de salvar la vida del bessó viu.

La mort d'Agnieszka, que era mare de tres fills més, s'ha produït un any i mig després de l'entrada en vigor a Polònia d'una restrictiva llei de l'avortament. Des de l'octubre del 2020, una sentència del Tribunal Constitucional de Polònia criminalitza la interrupció de l'embaràs fins i tot quan s'han diagnosticat defectes congènits o un deteriorament greu i irreversible del fetus. L'avortament només està permès en cas de violació, incest o quan perilla la vida de la mare.

Segons l'article 152 del Codi Penal polonès, es castigarà amb penes de fins a tres anys de presó les persones que ajudin a interrompre un embaràs fora dels supòsits recollits a la llei, malgrat comptar amb el consentiment de la mare. Si es considera que el fetus podria haver sobreviscut, la pena podria pujar fins als vuit anys de presó.

La llei obliga les dones poloneses a haver de viatjar a altres països per interrompre l'embaràs i també afegeix pressió sobre els metges a l'hora de prendre decisions sobre la viabilitat dels embarassos de risc.

Crítiques d'Europa

La família d'Agnieszka assegura que ha estat la dura legislació antiavortista del país el que ha provocat la seva mort. Des que va entrar en vigor el gener del 2021 s'han presentat més d'un miler de demandes contra la llei davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

L'alt tribunal encara no s'ha pronunciat sobre el tema, però sí que ho ha fet el Parlament Europeu. En una dura resolució, condemna la "sentència del Tribunal Constitucional il·legítim" de Polònia, "que estableix la prohibició gairebé total de l'avortament" i afirma que constitueix "un clar atac contra la salut i els drets sexuals i reproductius". El Parlament Europeu demana al govern de Varsòvia que garanteixi "el respecte dels drets humans de les dones a la vida, la salut i la igualtat". Però, de moment, el govern de Polònia no ha fet cas de les peticions dels europarlamentaris.

Organitzacions de defensa dels drets de la dona i favorables al dret a l'avortament lliure han convocat mobilitzacions per tot el país per demanar un canvi en la legislació. Sota el lema "Ni una més", demanen que es derogui la llei, una de les més restrictives de tot Europa.

El cas de l'Agnieszka no és únic

El mes de novembre passat va morir una altra dona embarassada de 22 setmanes per un xoc sèptic a Pszczyna. Els metges també van retardar l'extracció del fetus, tot i que presentava malformacions incompatibles amb la vida i no hi havia líquid amniòtic que el protegís. Van voler esperar a certificar que el fetus era mort, però durant l'espera la mare va desenvolupar una septicèmia que li va provocar la mort.

En aquella ocasió, el president polonès, Andrzej Duda, va lamentar públicament que es parlés només de la mort de la mare i no es mencionés que també havia mort un nen. Duda va afegir que "la vida és un valor absolutament suprem".

Des de la sentència del Constitucional de l'octubre del 2020, el nombre d'avortaments legals a Polònia ha baixat un 65%. Segons la Federació de Dones i Planificació Familiar, una organització que dona suport a dones que necessiten practicar una interrupció de l'embaràs a Polònia, el canvi legal suposa "el més brutal atac als drets de les dones".

Denuncien que reben continues peticions d'ajuda de dones de tot el país que necessiten mesures contraceptives, ajudes mèdiques i suport psicològic. També alerten que la llei provoca por entre el col·lectiu mèdic per les possibles conseqüències legals d'atendre un embaràs de risc.

Les mateixes associacions feministes o de planificació familiar de Polònia temen ser objecte de denúncia i que se les sancioni amb penes de presó per oferir informació o suport a dones que vulguin avortar dins dels pocs supòsits que recull la llei.