Investiguen l'exdirectora del CNI per l'espionatge de Pere Aragonès amb Pegasus
S'admet la querella d'Aragonès i citen a declarar per primer cop com a investigat un càrrec dels serveis d'intel·ligència espanyols per l'espionatge amb aquest programa israelià
El jutjat de Barcelona que porta el cas de l'espionatge amb Pegasus a Pere Aragonès ha admès a tràmit la querella que el president de la Generalitat va presentar el juliol del 2022, després de descobrir que el seu telèfon havia estat infectat amb aquest programa, i ha citat l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, com a investigada.
Esteban haurà de comparèixer davant del jutge el pròxim 13 de desembre, segons ha avançat ElDiario.es i han confirmat fonts del govern català. Aquest és el primer cop que se cita a declarar com a imputat un càrrec dels serveis d'intel·ligència espanyols per l'espionatge a dirigents independentistes i altres líders polítics amb aquest programa cibernètic d'origen israelià.
A més d'imputar l'exresponsable del CNI, el magistrat també ha reclamat informació a l'empresa israeliana propietària de Pegasus i al mateix Centre Nacional d'Intel·ligència, a qui requereix que desclassifiqui documents, si cal.
Paz Esteban va admetre en una comissió secreta al Congrés haver espiat 18 dirigents independentistes, però va assegurar que es va fer amb autorització judicial. El magistrat també hauria demanat informació al Tribunal Suprem perquè confirmi si va autoritzar, o no, aquest espionatge. N'ha parlat als Matins de TV3 l'advocat del president, Andreu Van den Eynde:
"Ara tenim l'oportunitat de sol·licitar una nova desclassificació i, a més, no se'ns escaparà que som en un context polític on, amb una mica de sort, el Consell de Ministres tindrà certs incentius per donar-nos més informació. Per més secretes que siguin les actuacions, la gent també tenim uns drets. Potser l'abast de tot el que han fet no el sabrem, però sí que tenim dret que ens diguin per què ens espien."
Aragonès vol "esclarir tota la veritat"
Pere Aragonès també haurà de comparèixer, el mateix 13 de desembre, per ratificar la denúncia. En un post al seu compte d'X --antiga Twitter--, el president de la Generalitat ha valorat l'admissió de la querella que va presentar fa un any contra l'exdirectora del CNI com "un pas important per esclarir tota la veritat":
"Volem saber qui va ordenar espiar l'independentisme. La vulneració de drets fonamentals i polítics no pot quedar impune."
La investigació per l'espionatge massiu a independentistes catalans a través dels seus telèfons mòbils està dispersa en diversos jutjats. El jutge Santiago Garcia, del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, és el primer que cita com a investigat un responsable del CNI. En canvi, en el jutjat número 32, que és qui va començar a investigar el cas de Roger Torrent i Ernest Maragall, la querella no avança i ha quedat arxivada provisionalment.
En el cas de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, va ser l'Audiència Nacional qui va desestimar el seu cas. Els afectats van recórrer la decisió al Suprem, que no va admetre el seu recurs al·legant que cap dels dos havia estat investigat amb Pegasus i que, per tant, no s'havien vulnerat els seus drets fonamentals.
L'Audiència Nacional també va arxivar el cas que feia referència al president del govern espanyol, ara en funcions, Pedro Sánchez, per "falta absoluta" de cooperació d'Israel.
