Investiguen per què el pop ha marxat de la badia de Roses i Pals

El pop gairebé s'ha esfumat del fons marí en zones poc profundes de la Costa Brava, com el golf de Roses i Pals. A l'Escala, fa dotze anys un pescador com Salvador Pagès podia arribar a pescar cent quilos de pop al dia. Ara, cap ni un.

És per això que ha decidit abandonar aquesta pesca i capturar altres espècies. Com ell, totes les barques que es dedicaven a pescar el pop a la zona a poca profunditat han deixat de fer-ho. Pagès, que és armador i patró de la Confraria de Pescadors de l'Escala, assegura:

"És que els pops se'ns van acomiadar. Fa 10 o 12 anys que se'n van anar i pescar-los va deixar de ser rendible. La sotragada va ser forta, de pescar més de mil quilos a no pescar-ne cap, hi ha molta diferència. I ara pleguem, pengem les botes."

En els darrers anys, només el pesquen les barques que el busquen a 50 metres de profunditat. No les d'arts menors.

Alertats pels pescadors, un equip de científics està mirant d'esbrinar el perquè de l'escassetat d'aquests animals, grans depredadors i carronyaires. Ho fan dins del projecte "Un pop de gram".

Unes olles de ceràmica instal·lades a les badies de Roses i Pals hi tenen un paper clau. Aquests recipients s'han instal·lat i fixat al fons del mar de les badies de Roses i Pals.

Tenen una forma que recorda la tradicional pesca amb cadups, i la idea és que els pops les converteixin en casa seva. Volen que s'hi instal·lin, que hi dormin, que s'hi alimentin i que hi criïn. Boris Weitzmann, coordinador del projecte "Un pop de gram", de la Fundació Alive ho resumeix:

"A les nits, els pops surten a caçar crancs, cargols i petxines i se'ls emporten a les olles per menjar-se'ls. D'aquesta manera, podem recollir-ne les restes i saber els detalls de la dieta."

Un equip de submarinistes hi baixa periòdicament i analitza quines restes de menjar hi troba. Els pops són grans depredadors i carronyaires. Weitzmann afegeix:

"Un dels motius que no hi hagi pops és perquè ha desaparegut el seu menjar... per la temperatura o per la qualitat de l'aigua, o pel que sigui. És una hipòtesi, una possibilitat. N'hi ha d'altres i estem intentant esbrinar què ha pogut passar."

Per estudiar el descens de l'espècie, també es fixen en com funciona el cicle de reproducció. Quan n'hagin tret l'entrellat s'obrirà la porta a plantejar solucions per afavorir que el pop torni a l'hàbitat on fa anys havia viscut tan bé.

Vinculat a l'estudi, el govern ha aprovat un període mínim de veda de dos mesos per a la pesca del pop roquer a tot el litoral català.

Preocupació per l'escassetat d'espècies

Alguns pescadors expliquen que no només el pop ha minvat d'una manera que consideren alarmant. El mateix Salvador Pagès, tercera generació de pescadors, remarca:

"Abans del 2008 fèiem llenguado, roger, lluç o sèpia en diverses campanyes. També lluenta, rossellona, tallarines. I tot això ha desaparegut, no n'hi ha ni la clova."

Estan amoïnats per les perspectives de futur: "Quan era petit, no hi havia tanta massificació, contaminació i canvi climàtic. Se n'ha anat tot en orris i tinc la moral bastant baixa."