Investiguen si la depuradora de Castelldefels ha vessat aigües contaminades a una llacuna

Una jutgessa de Gavà investiga si la depuradora de Castelldefels ha abocat aigües contaminades a la llacuna de l'Olla del Rei, propera a la instal·lació i al Canal Olímpic de Castelldefels. Aquestes aigües haurien arribat a la platja i haurien causat danys a la flora i la fauna de la zona.

La Fiscalia acusa l'empresa mixta Aigües de Barcelona, participada en un 70% per Agbar, de "promoure o tolerar" els abocaments "no autoritzats" d'aigües fecals, que s'haurien fet molt més sovint del que està permès.

La investigació va començar el maig del 2020, després de rebre queixes de col·lectius veïnals i ecologistes. La Fiscalia va presentar la denúncia el juliol del 2022. A la tardor el jutjat va admetre a tràmit la denúncia i va iniciar la investigació, però encara no ha citat a declarar cap dels denunciats. Segons ha pogut saber TV3, són tres persones, cap d'elles alts càrrecs de la companyia.

Segons la denúncia de la Fiscalia, el sistema de sanejament format per la depuradora de Castelldefels i el col·lector de Gavà ha patit en els darrers anys "diferents incidències motivades per la degradació estructural de les conduccions a causa de la corrosió", cosa que ha provocat els suposats abocaments d'aigües residuals urbanes.

Agbar assegura que la titularitat i les inversions en la depuradora de Castelldefels corresponen a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i defensa que la gestió i el manteniment de la infraestructura ha estat diligent i no ha provocat cap vessament irregular. Des d'Agbar han afegit que fa mesos que reclamen a l'AMB millores en la infraestructura.

Abocaments sense justificar, segons la Fiscalia

L'ACA va autoritzar el 2012 a l'AMB perquè la planta de Gavà pogués fer abocaments al mar. El 2019, la Generalitat va revisar el permís i va limitar els abocaments a períodes de pluja intensa o "de força major", a més d'obligar l'empresa mixta a "comunicar telemàticament tots els episodis de funcionament dels sobreeixidors", relata la fiscalia.

És en aquest punt on la fiscalia veu la primera infracció: l'empresa mixta va comunicar a l'ACA un "abundant abocament d'aigües residuals" a la depuradora de Castelldefels --23 cops el 2019, 39 el 2020 i 10 el 2021--, sense que estigués "justificat" per episodis de pluja intensa, com ara el temporal Glòria.

Segons la fiscalia, aquests abocaments no eren fruit d'una entrada massiva d'aigües pluvials ni tampoc d'una incidència tècnica, i en responsabilitza els màxims responsables de l'empresa mixta, així com el cap de la planta de Castelldefels.

Els abocaments han suposat, afegeix, "un greu risc o dany en la qualitat" de les aigües de l'Olla del Rei. "Els abundants dolls del sobreeixidor abocaven centenars de metres cúbics d'aigües residuals urbanes sense cap tractament", insisteix la Fiscalia, que apunta fins i tot que la contaminació va arribar a la platja de les Palmeres de la localitat.

Per contra, Agbar ha explicat eldiario.es, que ha avançat la notícia, que el sistema que genera desbordament de la depuradora s'ha activat "sempre" coincidint amb les situacions previstes a la normativa --pluges o avaries-- i "en total i immediata coordinació" amb l'AMB i l'ACA. Si no s'hagués fet així, remarca la companyia, el nucli urbà s'hauria inundat amb aigua residual, cosa que no va passar.

Aigua amb sòlids, contaminació fecal i bacteris

Per sostenir la seva tesi, la Fiscalia es basa en les mostres que van prendre a la zona agents del Seprona de la Guàrdia Civil el 7 juny del 2020 i el 4 de març del 2021.

El resultat del laboratori va confirmar les sospites: l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses va concloure que els abocaments eren "aigües urbanes sense depurar amb sòlids abundants en suspensió", una "elevadíssima contaminació d'origen fecal" de bacteris coliformes i estreptococs, així com sals, fosfats, amoni o tensioactius "en dissolució".

La primera anàlisi de les aigües el 2020 també va evidenciar la "toxicitat moderada" a les aigües, una cosa en principi compatible amb la presència d'"elevades concentracions" d'amoni.

Nou mesos després, les anàlisis toxicològiques es van ampliar als sediments del fons de la llacuna. El laboratori va dictaminar que l'Olla del Rei superava gairebé 50 vegades els valors permesos de nitrògens, bacteris coliformes i estreptococs.

Les aigües en superfície de l'estany també infringien els límits de substàncies oxidants, bacteris, amoni i nitrogen Kjeldahl, un contaminant present habitualment a les aigües residuals.