Investiguen un grup d'elit rus que operaria a Catalunya per desestabilitzar Espanya

L'Audiència Nacional investiga la suposada activitat dels serveis secrets russos a Catalunya. Segons ha avançat el diari "El País", la policia segueix el rastre d'una unitat d'elit, la brigada 29155, a qui s'atribueixen maniobres de desestabilització en diversos països europeus.

La investigació, en mans de la Policia Nacional, la dirigeix el jutge Manuel García-Castellón, el mateix de la causa contra els CDRs i el que investiga Tsunami Democràtic per un delicte de terrorisme. En principi, però, no hi hauria cap connexió amb aquests dos casos.

Aquesta unitat 29155 forma part del GRU, el departament central d'intel·ligència rus, que vehicula operacions a l'exterior, com ho poden fer la CIA o l'MI6.

Segons va publicar el mes passat "The New York Times", una de les particularitats de la brigada 29155 és que els seus agents, a diferència dels que se centren a desestabilitzar mitjançant intoxicació informativa o atacs informàtics, també es desplacen a països europeus i operen sobre el terreny.

Exterior de l'Audiència Nacional

Borrell: "És una pura falòrnia"

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha desmentit que Espanya hagi deixat de col·laborar amb Rússia en la lluita contra la desinformació i els atacs informàtics.

"Això és especular sense cap respecte i basant-se en consideracions inventades; tot el que es diu sobre Exteriors és una pura falòrnia."

Espanya i Rússia van acordar el 2018 crear un "grup de ciberseguretat" per analitzar conjuntament els problemes de seguretat i la difusió de missatges falsos a través d'internet. Exteriors considera que aquesta col·laboració ha provocat un "descens notable" del nivell de notícies falses.

Josep Borrell durant un esmorzar informatiu aquest dijous (EFE/Fernando Alvarado)

La presumpta ingerència russa a Catalunya

En els darrers anys, en diverses ocasions s'ha comentat una presumpta ingerència Rússia a Catalunya, d'una manera semblant al que hauria passat en les eleccions nord-americanes que van portar Trump a la Casa Blanca o en el referèndum del Brexit. Segons assenyalen diverses fonts, també hauria influït en el procés sobiranista.

El novembre del 2017, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va assegurar que tenia proves d'una campanya de "desinformació i manipulació" de Rússia en relació amb Catalunya. Unes acusacions que, pocs dies després, el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, va qualificar d'"histèriques".

No hi ha proves, però, d'aquesta ingerència. Sí que hi ha hagut alguns contactes, com el de l'exresponsable de Relacions Internacional de CDC Víctor Tarradellas, que va intentar obrir una via amb el Kremlin, com publica "El Periódico", però no hi ha proves que s'hagi establert cap vincle. En una entrevista a "El Temps" a principis deL 2018, el director general del Consell d'Afers Internacionals rus, Andrei Kortúnov, apuntava que "Rússia s'estima més que Espanya marxi de la UE que no pas que Catalunya marxi d'Espanya".

Un estudi dels periodistes Quique Badia i Marta Ter que analitza prop de dues-centes notícies sobre Catalunya a les webs en anglès de Russia Today i Sputnik mostra que en moltes peces hi apareixen com a fonts persones antiindependentistes i en una cinquena part contenen arguments de La Moncloa.

A més, l'East Stratcom Task Force, l'instrument contra les informacions falses de la diplomàcia europea, assenyala que, durant l'octubre del 2017, les "fake news" presumptament d'origen rus sobre Espanya eren menys nombroses que les que feien referència a altres països, com Ucraïna, els Estats Units, Geòrgia, Alemanya o Itàlia.

Vincles amb Vox

Diverses veus apunten que l'aposta de Rússia és desestabilitzar la Unió Europea i, en aquest sentit, l'aliat natural és més Vox que no pas l'independentisme.

De fet, un assessor de Vox que va acompanyar el candidat Ignacio Garriga en el debat electoral a TV3, Jordi de la Fuente, va escriure un pròleg al llibre "Proyecto Eurasia" i va participar en l'edició de "La geopolítica de Rusia", tots dos d'Aleksandr Dugin, activista rus a l'estranger amb diversos vincles amb l'extrema dreta.

Dugin no és especialment proper a Putin, però sí que és "un dels instruments que utilitza un Kremlin amb tendència creixent a externalitzar o subcontractar una part de la seva acció encoberta a l'exterior", segons un estudi de Quique Badia i Nicolás de Pedro a la revista "Política Exterior".

Jordi de la Fuente és conegut per haver participat a l'estiu en protestes contra centres de menors tutelats.