Iran i Israel, i ara què? Escala el conflicte, amb els EUA i tot el món mirant-s'ho de prop

L'atac iranià amb míssils dirigits cap a Tel-Aviv i altres punts d'Israel suposa un pas més en l'escalada de violència a la zona. "És només una petita mostra de la nostra capacitat, no entreu en conflicte amb l'Iran", ha advertit a través de les xarxes socials el president iranià, Masoud Pezeshkian.

Minuts després de donar per acabat l'episodi, el portaveu militar israelià, Daniel Hagari, ja ha alertat que el llançament massiu de míssils balístics contra territori israelià "tindrà conseqüències":

"Estem en alerta màxima defensivament i ofensivament, protegirem els ciutadans d'Israel. Aquest llançament de míssils tindrà conseqüències. Tenim plans i actuarem en el moment i el lloc que triem."

I és que ara la pilota torna a ser al camp d'Israel, que haurà de decidir si, com a l'abril, respon al desafiament iranià només atacant una base aèria, o opta per escalar el conflicte i castigar molt més durament l'Iran.

Reforçat pels èxits contra Hezbollah, fa només un dia, Benjamin Netanyahu deia que tenen capacitat per arribar fins a qualsevol racó de la regió.

El que està passant aquestes últimes hores està trastocant el panorama del tauler del Pròxim Orient, i la possibilitat que el conflicte israelianopalestí degeneri cap a una guerra regional és avui més real que mai, en funció de la decisió que prengui Israel.

El paper primordial dels Estats Units

En aquesta resposta, l'executiu de Netanyahu espera comptar amb el suport dels Estats Units, el mateix suport que ha ordenat el president Joe Biden al seu exèrcit tan bon punt ha constatat que s'havia iniciat l'atac.

A última hora d'aquest dimarts, Biden ha explicat que manté un "dialeg actiu" amb Israel sobre el "càstig" que ha de rebre l'Iran.

De fet, els Estats Units han estat qui han advertit Israel de la imminència de l'atac iranià, un avís que volia ser un intent de dissuasió que no ha funcionat.

Biden, la vicepresidenta Harris i tot l'equip de seguretat s'han reunit en un gabinet de crisi des d'on el president ha donat indicacions de contribuir a repel·lir els míssils, d'acord amb l'ordre emesa ja fa dies des del Pentàgon de protegir Israel i els interessos nord-americans a la zona amb un reforçament militar.

Ara, amb l'atac consumat, tocarà valorar quina ha de ser la resposta dels Estats Units, que en part dependrà de quina sigui la d'Israel, a qui es pot ajudar defensivament, o arribant-se a implicar en una ofensiva.

Per ara, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha qualificat l'atac de "totalment inacceptable", mentre que el director de seguretat de Biden ha explicat a la premsa que els EUA s'han coordinat en tot moment amb Israel i que els seus recursos, sobretot navals, han ajudat a fer caure aquests míssils.

També ha confirmat que la interlocució és constant entre la Casa Blanca i l'oficina de Benjamin Netanyahu, sense acabar d'aclarir si el primer ministre israelià i Biden han parlat directament.

A l'altra banda, qui ha celebrat l'atac és Hamas, que ha qualificat d'"heroics" els llançaments de míssils en resposta als assassinats del líder del grup terrorista, Ismail Haniyeh, el cap de Hezbollah, Hassan Nasrallah, i un general iranià.

L'Iran s'ha decidit

Totes les anàlisis apuntaven que l'Iran no s'implicaria directament contra Israel, davant la constatació de la seva inferioritat militar, la necessitat de consolidar una certa recuperació econòmica i l'expectativa que el nou president pogués normalitzar les relacions amb Occident i la necessitat de preservar el programa nuclear. 

Però la invasió israeliana del Líban, per atacar l'aliat més estret de l'Iran, Hezbollah, ha estat una línia vermella que Teheran no ha pogut tolerar. 

El seu paper geoestratègic estava quedant clarament en qüestió respecte a un Israel que és capaç d'obrir nous fronts simultanis --a Gaza, al sud del Líban, contra els houthis al Iemen-- i dur a terme operacions tan sofisticades com fer explotar alhora els busques i walki-talkies de dirigents de Hezbollah, i decapitar l'organització matant el seu màxim líder.

A més, l'Iran no està aconseguint unir forces contra Israel amb altres països de la regió i del món àrab, i això no fa més que reforçar la posició israeliana, que actua sense escoltar ningú: ni l'anomenada comunitat internacional, ni el seu principal aliat, Estats Units. 

Ara que l'episodi de l'atac iranià ja està tancat, no és gens descartable una nova represàlia d'Israel, directament contra l'Iran.

Possible reunió d'urgència de l'ONU

Mentrestant, el Consell de Seguretat de l'ONU manté "consultes intenses" per celebrar una reunió d'urgència sobre la situació al Líban i l'escalada que s'està produint a la regió, tant per la incursió terrestre d'Israel com pel llançament de míssils de l'Iran contra Israel.

L'ambaixadora suïssa i presidenta rotatòria del Consell des d'aquest dimarts, Pascale Baeriswyl, ha explicat que encara no hi ha cap reunió fixada al calendari, malgrat que l'Iran la va sol·licitar dissabte a la nit i que la situació s'ha agreujat des d'aleshores.

Tot i això, Baeriswyl diu que està convençuda que "més aviat que tard" tindrà lloc aquesta reunió, en qualsevol cas abans del dia 8 d'octubre, quan es preveu una sessió periòdica per revisar la resolució 1559 que data del 2004 i es refereix també al Líban.

Baeriswyl ha apuntat, en tot cas, que no caldria cap nova resolució relativa al Líban, sinó que s'apliquin les aprovades el 2006 i que són violades constantment per tots els actors i sense conseqüències.

En aquest sentit, ha posat com a exemple la guerra de Gaza, que ha obligat els membres del Consell a consensuar quatre resolucions que no s'han aplicat al terreny "per falta d'una amenaça creïble" contra els que no la respecten, en el que s'interpreta com una referència a Israel.

Condemna general a l'atac iranià

També han reaccionat a l'atac líders com el primer ministre francès, Michel Barnier, que ha assenyalat que els atacs d'aquest dimarts demostren que pren força "un conflicte directe" entre les dues potències de l'Orient Mitjà, i ha titllat la situació d'" extremament seriosa".

Des del Regne Unit, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha parlat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el rei Abdullah de Jordània, segons ha explicat la cadena Sky News, encara que no es coneixen els detalls de les converses.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat d'"alarmant" la situació al Pròxim Orient i ha demanat contenció a les parts després de condemnar l'atac de l'Iran contra Israel.

Al seu compte d'X, ha escrit que ha parlat amb el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, sobre la situació a la zona. Així mateix, ha reiterat que "per assolir la pau, és imprescindible un alto el foc a Gaza i al Líban, i que es respectin el dret internacional i el dret internacional humanitari".

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha condemnat "sense embuts" l'atac i ha advertit que es tracta d'un "nou pas cap a una guerra regional total".

Albares s'ha mostrat "molt preocupat" davant la situació d'"extrema gravetat" al Pròxim Orient, per la qual cosa ha insistit en una crida a tots els actors implicats en la contenció, la no escalada i la responsabilitat reivindicant novament la solució dels dos Estats per acabar amb el conflicte.