Irlanda del Nord recorda els 50 anys del Bloody Sunday amb el Brexit de rerefons
Una marxa amb milers de persones ha commemorat aquella matança de l'exèrcit britànic, que va marcar el conflicte entre catòlics i protestants
Aquest ha estat un diumenge de commemoració a Irlanda del Nord, cinquanta anys després del Bloody Sunday, el "diumenge sagnant", en què catorze joves nord-irlandesos van morir per la repressió militar britànica.
El 30 de gener del 1972, milers de persones van omplir els carrers de Derry, en una manifestació pacífica fins a la plaça principal de la ciutat per reivindicar els drets civils dels nord-irlandesos i en contra d'una llei que permetia al govern britànic empresonar sospitosos de pertànyer a l'IRA sense cap judici previ.
L'exèrcit britànic va irrompre en aquella protesta, disparant contra la població i matant catorze civils. El 2010 es va fer públic l'informe oficial que acusava l'exèrcit d'aquella massacre. Es va trigar molts anys fins que el llavors primer ministre David Cameron va demanar perdó.
Mig segle després, milers de persones han tornat a fer el recorregut d'aquella marxa de protesta, fins al peu del monument que recorda el que va passar fa mig segle.
Al país encara es manté una divisió entre els que demanen un judici per passar pàgina i els partidaris d'una amnistia per als responsables d'aquells fets. I el Brexit no ajuda en molts casos a passar pàgina.
En aquesta crònica es recull què va significar el Bloody Sunday i com ho van viure els testimonis:
