Irlanda demana perdó per haver reclòs 10.000 dones i haver-les obligat a treballs forçats a les "bugaderies de la Magdalena"
Aquestes institucions públiques gestionades per les monges, que van estar en funcionament entre el 1922 i el 1996, obligaven les dones a fer treballs forçats i les sotmetien a contínues humiliacions. Hi havia dones que havien estat considerades "problemàtiques" per ser pobres, haver estat víctimes d'abusos familiars o ser mares solteres.
RedaccióActualitzat
El govern irlandès ha demanat perdó a les prop de 10.000 dones que van estar recloses a les anomenades "bugaderies de la Magdalena", unes institucions públiques gestionades per monges catòliques en què s'obligava les dones a fer treballs forçats no remunerats i se les sotmetia a contínues humiliacions. El primer ministre ha demanat perdó a les supervivents i als familiars de les dones que van morir als centres.
La iniciativa ha coincidit amb la publicació d'una investigació feta pel govern que volia determinar quin grau d'implicació hi va tenir l'Estat en aquelles institucions. Segons l'informe, de 1.000 pàgines, l'Estat les finançava, hi feia inspeccions de treball i determinava l'ordre d'entrada i de sortida de les dones. Ara bé, no hi ha proves que es cometessin abusos sexuals dins les bugaderies. La investigació, a més, ha descobert que 2.124 dones van ser internades en aquestes institucions per les mateixes autoritats.
La comissió també conclou que la meitat de les dones van arribar als centres amb menys de 23 anys i que més de 4.000 hi van passar un any tancades. D'aquí a dues setmanes s'obrirà el debat al Parlament irlandès.
El drama de les "bugaderies de la Magdalena"
Les "bugaderies de la Magdalena", n'hi havia sis, van estar en funcionament entre el 1922 i el 1996. Hi acollien dones que havien estat considerades "problemàtiques" per condicions com ara la pobresa, haver estat víctimes d'abusos familiars, mares solteres, dones acusades per delictes menors com viatjar en tren sense pagar el bitllet o robar, prostitutes o dones amb deficiències físiques o psíquiques.
Durant la reclusió, se les obligava a fer treballs forçats i no remunerats. I és que les institucions tenien contractes amb l'exèrcit, oficines del govern, hotels i fins i tot amb la cervesera Guinness.
En aquests centres, a més, se sotmetia les dones a contínues humiliacions.
La iniciativa ha coincidit amb la publicació d'una investigació feta pel govern que volia determinar quin grau d'implicació hi va tenir l'Estat en aquelles institucions. Segons l'informe, de 1.000 pàgines, l'Estat les finançava, hi feia inspeccions de treball i determinava l'ordre d'entrada i de sortida de les dones. Ara bé, no hi ha proves que es cometessin abusos sexuals dins les bugaderies. La investigació, a més, ha descobert que 2.124 dones van ser internades en aquestes institucions per les mateixes autoritats.
La comissió també conclou que la meitat de les dones van arribar als centres amb menys de 23 anys i que més de 4.000 hi van passar un any tancades. D'aquí a dues setmanes s'obrirà el debat al Parlament irlandès.
El drama de les "bugaderies de la Magdalena"
Les "bugaderies de la Magdalena", n'hi havia sis, van estar en funcionament entre el 1922 i el 1996. Hi acollien dones que havien estat considerades "problemàtiques" per condicions com ara la pobresa, haver estat víctimes d'abusos familiars, mares solteres, dones acusades per delictes menors com viatjar en tren sense pagar el bitllet o robar, prostitutes o dones amb deficiències físiques o psíquiques.
Durant la reclusió, se les obligava a fer treballs forçats i no remunerats. I és que les institucions tenien contractes amb l'exèrcit, oficines del govern, hotels i fins i tot amb la cervesera Guinness.
En aquests centres, a més, se sotmetia les dones a contínues humiliacions.
