L'exèrcit d'Israel anuncia "pauses humanitàries" a Gaza, però Netanyahu ho desautoritza

L'exèrcit d'Israel interromprà diàriament la seva ofensiva al sud de la Franja de Gaza, segons ha anunciat aquest diumenge en un comunicat, per permetre que hi entri més ajuda humanitària.

L'escrit parla d'una "pausa tàctica local de l'activitat militar per raons humanitàries" que tindrà lloc entre les 8 del matí i les 7 de la tarda, hora local, "fins a nova ordre".

Especifica, a més, que es farà en l'àrea compresa entre el pas de Kerem Shalom, a l'extrem sud de la Franja, la carretera de Saladí i fins a Khan Yunis.

Segons les Forces de Defensa d'Israel, la decisió de fer aquestes pauses s'ha pres després de mantenir converses amb l'ONU i altres organitzacions, per "augmentar el volum d'ajuda humanitària que entra a la Franja de Gaza".

L'exèrcit, tanmateix, ha volgut deixar clar que aquest anunci d'una pausa diària d'11 hores no significa "cap cessament dels combats al sud de la Franja de Gaza" i que "els combats a Rafah continuen", segons ha escrit Daniel Hagari, portaveu militar, en un missatge a X. 

Netanyahu: "És inacceptable"

La sorpresa, aquest matí, a Israel, s'ha produït quan l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que aquest no estava gens d'acord amb la mesura.

"Quan el primer ministre ha sentit aquest diumenge al matí els informes sobre una pausa humanitària en el combat d'11 hores diàries, li ha dit al seu secretari militar que això és inacceptable", es pot llegir en un comunicat.

L'escrit afegeix que "un cop aclarida la situació, s'ha transmès al primer ministre que no hi ha canvis en la política de les Forces de Defensa d'Israel" i que "els combats a Rafah continuaran com estava planificat".

El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, tampoc havia estat informat de la decisió de l'exèrcit, segons expliquen diversos mitjans israelians que citen fonts pròximes a Gallant.

La reacció més contundent contra l'anunci de les "pauses humanitàries" ha estat la del ministre de Seguretat Nacional, l'ultranacionalista Ben Gvir.

En un missatge a X ha dit que la persona responsable de la decisió és "un malvat i un ximple que no hauria de continuar en el càrrec". Retreu, a més, que s'hagi adoptat "en un moment en què molts dels nostres soldats cauen en batalla", en referència a les onze baixes comunicades dissabte per l'exèrcit. 

Gvir retreu encara que "aquest moviment no es va presentar al Consell de Ministres i és contrari a les seves decisions".

Crisi humanitària sense precedents

L'ONU ha alertat repetidament sobre la gravetat de la crisi humanitària a Gaza arran de l'ofensiva israeliana, que va començar fa més de vuit mesos.

A la Franja hi viuen uns 2,3 milions de persones, el 75% de les quals ja són desplaçats interns que malviuen entre l'escassedat d'aliments i la manca d'atenció mèdica essencial.

Tradicionalment, la majoria de l'ajuda humanitària arribava pel pas de Rafah, que està tancat des de principis de maig, quan l'exèrcit d'Israel va entrar en aquesta població del sud que primer havia designat com a zona segura.

L'anunci de les "pauses humanitàries" arriba, d'altra banda, l'endemà del dia que l'exèrcit d'Israel ha tingut més baixes a la Franja, amb la mort d'onze soldats. Vuit van morir a Rafah en l'explosió d'un blindat que segurament transportava explosius quan va ser tocat per una bomba. Dos més van perdre la vida al nord, i un altre a conseqüència de ferides prèvies.

L'alto el foc s'allunya

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha mostrat commogut per aquestes morts, però ha reiterat que manté l'objectiu de "destruir la capacitat militar i governamental de Hamas, recuperar tots els ostatges i aconseguir que Gaza deixi de ser una amenaça per a Israel".

Un objectiu que torna a allunyar la possibilitat d'un alto el foc a partir del pla de pau anunciat pel president dels Estats Units, Joe Biden, el 31 de maig. Un pla que Netanyahu ha desqualificat tot i que Biden va presentar-lo com una iniciativa d'Israel.

Hamas, que s'hi va mostrar favorable, ja hi ha presentat una primera resposta, segons fonts dels mediadors qatarians i egipcis, amb algunes "esmenes" que inclouen "un calendari per a un alto el foc permanent i la retirada total de les tropes israelianes a Gaza".

Els Estats Units han augmentat la pressió sobre Netanyahu, aquesta setmana, donant suport a una nova resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que reclama un alto el foc a Gaza.

El primer ministre israelià no escolta el seu principal aliat, però tampoc les protestes internes: el seu rebuig d'un alto el foc ja ha trencat el govern d'unitat i troba una oposició creixent de la ciutadania, que surt al carrer per plantar-li cara.

Més de 300 soldats israelians han perdut la vida en la Guerra a Gaza, que ha causat la mort de més de 37.000 gazians, majoritàriament civils, entre els quals milers d'infants.

En la incursió en territori israelià de Hamas del 7 d'octubre, un atac sense precedents, van morir 1.194 persones, segons el recompte de l'agència AFP, i 251 van ser capturades i conduïdes a la Franja, on encara continuen 116, de les quals 41 haurien mort, segons l'exèrcit israelià.