Israel aprofita el canvi de règim a Síria per robar territori i destruir-li la flota i l'aviació

La caiguda sobtada del règim de Bashar al-Assad va provocar una doble reacció a Israel. D'una banda, satisfacció perquè s'extingia un enemic amb qui tècnicament estava en guerra i que era el gran aliat de l'Iran i de Hezbollah, els arxienemics d'Israel. 

Però de l'altra, la fi de règim veí i la victòria de l'oposició liderada pels islamistes també va despertar la por davant d'una hipòtesi: què passarà si els rebels sirians es consoliden en el poder, estabilitzen Síria i decideixen un dia desafiar o atacar l'estat jueu, pel qual no tenen cap simpatia?

Per evitar que l'armament més avançat de l'exèrcit d'Al-Assad caigui en mans dels rebels, Israel ha decidit tirar pel dret i neutralitzar la hipotètica amenaça abans que eventualment s'arribés a materialitzar algun dia.

No és que la nova Síria hagi atacat Israel i aquest s'hi hagi tornat. Aquí, l'estat jueu actua preventivament i, de nou, en contra el dret internacional, que només permet atacar un altre país en cas d'agressió o de defensa pròpia, no pas davant una hipotètica futura amenaça.
 

Objectiu: arruïnar per dècades el futur exèrcit sirià

Des de dissabte, Israel ha llançat la que es creu que és la campanya aèria més gran de la seva història i ha atacat més de 480 objectius de l'exèrcit sirià.

Ha destruït sistemes de defensa antiaèria, magatzems de míssils, drons, helicòpters, avions de combat, tancs, radars i tota la flota de vaixells de guerra.  

L'exèrcit jueu assegura haver destruït el 70% de les capacitats militars que encara tenia el desgastat exèrcit del règim sirià.

Al futur govern rebel li costarà anys, si no dècades, refer les forces aèries, navals o terrestres. I tenint en compte que afronta una tasca ingent de reconstrucció econòmica d'un país devastat per la guerra, la pobresa i la corrupció, la perspectiva que un dia puguin comprar avions o vaixells de guerra queda, a priori, molt lluny en el temps i l'ordre de prioritats. 

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s'ha volgut filmar des d'una de les bases israelianes que ha participat en l'atac:

"Adverteixo els líders rebels a Síria que qui segueixi el camí d'al-Assad acabarà igual que al-Assad. No permetrem a cap entitat terrorista islàmica actuar contra Israel a través de la frontera ni posar en perill els seus ciutadans. Farem el que calgui per eliminar l'amenaça".

Aprofitar l'ocasió, també per ocupar territori veí

L'agressió israeliana contra la nova Síria no s'acaba amb els bombardejos preventius i massius. També inclou l'apropiació de territori. Si des de fa cinc dècades ja li ocupava il·legalment el 75% dels alts del Golan, ara ha aprofitat la caiguda d'Al-Assad per expandir-hi encara més el seu control.

Dissabte, les tropes israelianes van penetrar, per primer cop obertament en mig segle a la zona desmilitaritzada que separava les forces dels dos països aprofitant que l'exèrcit sirià es va enfonsar amb la caiguda d'Al-Assad i van ocupar, entre altres indrets, l'estratègic mont Hermon.

Aquest dimarts han anat més enllà i han continuat ocupant diverses poblacions sirianes, i les seves tropes només estan una vintena de quilòmetres de les portes Damasc.

Israel ho justifica adduint que vol allunyar qualsevol futura amenaça de les seves fronteres i, per això, diu, necessitaria apropiar-se de la zona desmilitaritzada de seguretat que ja existia i que, de fet, estava patrullada per una força de l'ONU des de l'any 1974. Assegura també que l'ocupació és temporal, però pocs confien a la regió que una ocupació israeliana sigui temporal. 

Per tant, si hi havia una remota esperança que la nova era a Síria comportés una mínima millora de les relacions amb Israel, com va desitjar Netanyahu el mateix diumenge precisament des dels alts del Golan, després d'aquesta nova ocupació la perspectiva és la contrària.

Com ja ha fet a Gaza o al Líban, Israel ignora les súpliques internacionals que no inflami més la regió ni, en aquest cas, entorpeixi la delicada transició que comença Síria. Els països àrabs han condemnat la nova ocupació dels alts del Golan, mentre que els occidentals, fins ara, miren cap a una altra banda.