El Líban eleva a 492 les morts pels atacs d'Israel, l'ofensiva més mortífera des del 2006

Els atacs israelians han provocat la fugida massiva de desenes de milers de persones del sud del Líban l'endemà de l'ofensiva més mortífera de l'exèrcit d'Israel dels últims vint anys, amb gairebé mig miler de morts i més de 1.600 ferits, entre les víctimes, molts menors i dones. La població fuig cap a zones en principi més segures, a la capital, Beirut, o més al nord del país. 

França ha demanat una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU. 

L'exèrcit d'Israel va bombardejar intensament aquest dilluns al matí diverses àrees de tot el territori del Líban, sobretot al sud, però també a l'est i al nord, contra el que han afirmat que eren centenars de posicions de Hezbollah. L'exèrcit d'Israel parla de 1.300 atacs contra objectius militars, la majoria al sud del país.

Les bombes han arribat també a Beirut, amb un atac que l'exèrcit israelià ha definit com "de precisió" i que tenia com a objectiu un alt comandament de Hezbollah.

Segons un comunicat del Ministeri de Salut del Líban, aquests atacs han matat almenys 492 persones, de les quals 35 són nens, i n'han ferit més de 1.640, entre les quals hi ha nens i sanitaris.

El ministre de Salut, Firas Abiad, ha expressat que aquestes són unes xifres "sense precedents" des de la guerra entre Israel i Hezbollah del 2006, fa 18 anys.

Després d'una reunió del govern, el ministre d'Informació, Ziad Makari, ha qualificat l'ofensiva d'Israel de "guerra d'extermini":

"L'agressió israeliana al Líban és una guerra d'extermini en tots els sentits de l'expressió, i també un pla que persegueix la destrucció de pobles i ciutats."

D'altra banda, segons la companyia telefònica libanesa Ogero, uns 80.000 dels seus telèfons han rebut trucades reclamant als ciutadans que evacuïn àrees determinades del país.

Ho ha explicat Imad Kreidieh, director general d'Ogero, que ha afegit que són "una guerra psicològica per provocar estralls i caos" al Líban.

"Hezbollah us està posant en perill"

Abans, el portaveu de l'exèrcit d'Israel, Daniel Hagari, havia recomanat als ciutadans libanesos que s'allunyessin dels edificis civils del Líban que, assegura, Hezbollah fa servir per emmagatzemar armes i atacar Israel:

"Hezbollah us està posant en perill, a vosaltres i a la vostra família."

Hagari ha justificat els atacs afirmant que han detectat "plans de Hezbollah per atacar ciutadans de l'estat d'Israel" i que per això han intensificat els bombardejos, i ha afegit:

"En un futur proper, l'exèrcit atacarà objectius terroristes al Líban per eliminar les amenaces."

En ser preguntat si això implicava una invasió per terra, Hagari s'ha limitat a repetir que faran "tot el que sigui necessari" perquè les desenes de milers d'israelians evacuats del nord d'Israel puguin tornar a casa.

Hores més tard, el mateix primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet un anunci similar en què ha asseverat que és Hezbollah qui posa en perill els ciutadans del Líban amagant armament "a casa vostra".

A primera hora de la tarda, l'exèrcit d'Israel ha dit que, en els atacs d'aquest dilluns, s'han centrat en 1.300 objectius on afirma que Hezbollah s'amaga al Líban.

Mitjans israelians asseguren que, amb els atacs d'avui, Israel hauria pogut desactivar la meitat de la capacitat de Hezbollah per llançar coets.

Tot i això, Hezbollah ha llançat aquest dijous més de 180 coets i dos míssils de llarg abast a territori israelià, la majoria dels quals han estat interceptats. 

Bombardejos cada dia més intensos

És un graó més en la greu escalada d'enfrontaments entre aquests dos bàndols, després dels bombardejos d'aquest diumenge d'Israel al Líban, els més intensos des del 2006.

També dels que ha fet Hezbollah aquest mateix diumenge al nord d'Israel i fins i tot a Haifa, a uns 30 quilòmetres de la frontera amb el Líban, on no havia arribat mai.

Els bombardejos d'aquest dilluns han anat encara més lluny que els d'aquest diumenge: Israel ha bombardejat posicions a Hermel, al nord del Líban i a tocar de Síria, i a la vall de la Bekaa.

Aquesta vall, a l'est de Beirut i on hi ha la ciutat històrica de Baalbek, Israel ja l'havia bombardejada, però mai amb la intensitat amb què ho ha fet aquest dilluns, atacant set zones diferents.

Els bombardejos també han caigut sobre la regió de Nabatieh i d'Aazze, al sud del Líban, a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Israel, i també a la regió de Tir.

Després dels atacs, milers de libanesos han marxat cap al nord del país i les autoritats han activat un pla d'emergència per acollir els refugiats interns en escoles.

Nova etapa de la guerra, segons Israel i Hezbollah

Tant Israel com Hezbollah han afirmat que la guerra que mantenen ha entrat en una nova etapa.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha dit que venen "dies complicats" per al país.

D'altra banda, Naim Qassem, líder de Hezbollah, ha "titulat" aquesta nova etapa com "guerra oberta per passar comptes".

Ho ha dit aquest diumenge en el funeral d'un dels comandants de la milícia xiïta mort la setmana passada en les dues onades d'explosions d'aparells de comunicació que s'han atribuït a Israel, tot i que no ho ha reconegut.

Entre aquelles explosions i el bombardeig amb drons als afores de Beirut de divendres contra una suposada reunió de líders de Hezbollah, han mort unes 80 persones i n'han quedat ferides unes 3.000.

De tota manera, Hezbollah ha assegurat que no li interessa arribar a una guerra oberta amb Israel i ha reiterat que deixarà d'atacar aquest país quan hi hagi un acord per parar la guerra a Gaza.

Els governs espanyol i català recomanen marxar del Líban

L'ambaixada espanyola al Líban i el ministeri d'Exteriors han fet una crida als ciutadans espanyols que hi hagi al Líban a marxar "fent servir els mitjans comercials disponibles", especialment si la seva estada és temporal.

El ministeri també ha avançat que té preparat un pla d'evacuació de civils que s'activarà "en cas que les circumstàncies ho exigeixin".  Segons Exteriors, hi ha uns 900 espanyols que resideixen actualment al Líban.

D'aquestes recomanacions se n'ha fet ressò el Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, adreçant els catalans que siguin al Líban als serveis consulars del Ministeri d'Exteriors:

Davant la greu situació que s'està vivint al Líban, recomanem als catalans i catalanes presents al país seguir les recomanacions de sortida dels serveis consulars. https://t.co/E2Dwf7RExR

— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) September 23, 2024

650 soldats espanyols al Líban com a cascos blaus de l'ONU

D'altra banda, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha explicat aquest dilluns que els més de 650 soldats espanyols destinats amb l'ONU al Líban "estan amb la moral molt alta" i ha afegit que se'ls havia avisat dels bombardejos d'aquest dilluns.

Robles ha explicat que, des de les explosions de busques i walkie-talkies de la setmana passada, els soldats han suprimit les patrulles i han extremat les mesures de seguretat i es refugien "als búnquers".

Els soldats espanyols al Líban formen part de Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL) és la missió que l'ONU manté al país el 1978.