Israel respon a la pressió de Biden i diu que permetrà l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza

El govern israelià ha anunciat la reobertura temporal del pas d'Erez, al nord de la Franja de Gaza, per permetre l'entrada d'ajuda humanitària. També l'ús temporal del port israelià d'Ashdod, a 40 quilòmetres al nord de Gaza, per rebre aquesta ajuda.

L'anunci arriba hores després de la tensa trucada entre Joe Biden i Benjamin Netanyahu, en què el president dels Estats Units ha demanat passos "específics i concrets" al primer ministre israelià per alleujar la crisi humanitària a Gaza i ha advertit que els Estats Units es podrien replantejar el seu suport a Israel, en cas contrari.

La conversa telefònica ha tingut lloc després de la mort de set treballadors de l'ONG World Central Kitchen, del xef José Andrés, en un bombardeig israelià --dilluns a la nit-- que les Forces de Defensa d'Israel han atribuït a una "identificació errònia".

Les mesures demanades per la Casa Blanca s'han aprovat en una reunió del gabinet de seguretat israelià, que es va fer dijous a última hora, i que també inclouen l'augment de l'ajuda humanitària de Jordània a través del pas de Kerem Shalom, al sud de la Franja de Gaza.

El secretari d'estat nord-americà Antony Blinken ha celebrat la decisió del govern israelià, però li demana resultats concrets i verificables en els pròxims dies i setmanes.

"Són passos cap a la bona direcció, però el test real són els resultats. Això és el que esperem veure en els pròxims dies i setmanes", ha dit Blinken des de Brussel·les.

El pas d'Erez és el punt per on l'exèrcit israelià va començar l'atac militar posterior a la incursió de Hamas del 7 d'octubre, en què van ser assassinades unes 1.200 persones i 240 més van ser capturades i traslladades a la Franja de Gaza. La resposta d'Israel va començar aquell mateix dia.

En aquests sis mesos, l'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza, que té 2,3 milions d'habitants, ha causat la mort de més de 33.000 persones, entre les quals més de 200 treballadors humanitaris i més de 100 periodistes. També una destrucció i una crisi humanitària sense precedents.

Israel, en alerta màxima

Mentrestant, Israel està en alerta màxima davant les possibles represàlies de l'Iran per l'atac israelià de dimarts contra un edifici annex a l'ambaixada iraniana la capital de Síria, Damasc, pel qual l'Iran ja ha promès venjança.

Hi van morir 13 persones, 7 de les quals eren integrants dels Guardians de la Revolució Islàmica.

La preocupació és alta i el govern israelià es prepara per a una possible resposta amb míssils i drons que podria ser imminent.

Per aquest motiu ha pres mesures, com distorsionar el sistema GPS de localització, cosa que dificultaria els atacs amb míssils o drons guiats.

A més, ha suspès tots els permisos de l'exèrcit i ha cridat a files més reservistes de la força aèria.

Netanyahu ha enregistrat un missatge adreçat al govern de l'Iran i als seus aliats en què assegura que Israel sabrà defensar-se dels atacs de "l'Iran i els seus emissaris".

"A qui ens faci mal, li farem mal", ha avisat Netanyahu.