Més de 10.000 morts en els bombardejos a Gaza, partida en dos per l'exèrcit israelià

Una nit més aquesta matinada de diumenge a dilluns l'exèrcit d'Israel ha continuat bombardejant la Franja de Gaza i afirma que l'ha dividida en dos trossos.

Fa ja 30 dies que va començar la guerra pels atacs de Hamas del 7 d'octubre, i cap al migdia el govern de la Franja ha anunciat que ja són més de 10.000 les víctimes mortals a Gaza.

En concret, el Ministeri de Salut de Hamas ha assegurat que el total puja a 10.022, 4.104 de les quals eren menors. A primera hora de dilluns havia afirmat que els bombardejos d'aquesta nit havien causat més de 200 morts:

"Més de 200 màrtirs en les massacres de la nit."

Segons ha assegurat aquest Ministeri en un comunicat, aquest balanç només feia referència a la part nord de la Franja de Gaza.
 

"Desmantellar Hamas batalló a batalló"

Segons el portaveu de l'exèrcit, Jonathan Conricus, els combats continuen al voltant de Ciutat de Gaza, i ha tornat a reclamar que la població civil abandoni el nord de la Franja:

"Llavors podrem desmantellar Hamas fortalesa a fortalesa, batalló a batalló, fins a aconseguir l'objectiu final, que és alliberar la Franja de Gaza de Hamas, tota la Franja."

Conricus ha reiterat que Hamas està fent servir els hospitals i altres edificis amb funcions humanitàries per amagar-se, amb túnels construïts a sota des dels que preparen els atacs.

En un comunicat posterior, l'exèrcit ha afirmat que ha atacat i ocupat "un complex de Hamas amb llocs d'observació, àrees d'entrenament i túnels terroristes subterranis":

"Les nostres tropes han pres el control d'un complex de Hamas, han atacat 450 objectius per aire i, en col·laboració amb els serveis d'espionatge, han matat comandants de Hamas."

El ministre de Patrimoni i la bomba atòmica a Gaza

Aquest diumenge la dimensió retòrica del conflicte ha fet un salt després que el ministre de Patrimoni d'Israel, Amihai Eliyahu, hagi dit que pot ser una bona idea llançar una bomba atòmica a Gaza.

Ho ha dit quan, en una entrevista radiofònica, li han preguntat per aquesta "solució" a la guerra, i ell ha respost que "és una de les possibilitats".

Netanyahu l'ha desautoritzat amb una piulada a Twitter/X dient que les paraules d'Eliyahu "estan allunyades de la realitat", i ha afirmat que la invasió de Gaza s'està fent legalment:

"Israel i l'exèrcit estan actuant d'acord amb els alts estàndards del dret internacional per evitar danys a innocents."

Eliyahu, que viu a Cisjordània i és conegut per reclamar que Israel s'annexioni aquests territoris, també ha dit a l'entrevista que els habitants de Gaza poden anar a viure "al desert".

Segons mitjans israelians, Netanyahu ha apartat Eliyahu de les reunions del govern, però no consta que l'hagi destituït.

El EAU acusen Israel de voler cometre un genocidi

Les paraules del ministre de Patrimoni han indignat els Emirats Àrabs Units, els EAU, que les han considerat "vergonyoses i inacceptables".

Segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors d'aquest país, fan sospitar que la intenció d'Israel és cometre "un genocidi" a la Franja de Gaza:

"Aquestes declaracions constitueixen una incitació a cometre greus violacions del dret internacional humanitari, com crims de guerra, i plantegen serioses preocupacions sobre la intenció de cometre un genocidi."

Els EAU són un dels estats àrabs que s'estaven acostant diplomàticament a Israel, després que el 2020 normalitzessin relacions en el marc dels Acords d'Abraham impulsats pels Estats Units.

Netanyahu: "Cap alto el foc fins que tornin els ostatges"

Mentrestant, aquest diumenge, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha tornat a rebutjar, amb un vídeo a Twitter/X, cap alto el foc fins que els 240 ostatges israelians no siguin alliberats:

L'ONU exigeix l'alto el foc "immediat"

En sentit contrari, i també aquest diumenge, els responsables de les principals agències de l'ONU han emès un comunicat conjunt poc habitual en què han exigit que hi hagi un alto el foc "immediat":

"Necessitem un alto el foc humanitari immediat. Ja fa 30 dies, és massa, això s'ha d'acabar ara."

En el comunicat també han reclamat que Hamas alliberi els ostatges que van segrestar el 7 d'octubre, en els atacs en què van matar 1.400 israelians civils i militars.

Quan està a punt de complir-se un mes d'aquells atacs, el balanç de morts palestins a Gaza està a punt d'arribar als 10.000, segons el govern de Hamas.

Segons càlculs de l'exèrcit d'Israel, i al marge dels bombardejos sobre Gaza durant 30 dies, des del 27 d'octubre han fet 2.500 "atacs importants" a dins de la Franja buscant els milicians de Hamas.