Israel estén l'ofensiva militar a Gaza i avisa que s'annexionarà "àmplies zones"

El govern d'Israel ha anunciat aquest dimecres que ampliarà l'ofensiva militar a Gaza i ha avisat que s'annexionarà "àmplies zones" de la Franja, que passaran a formar part del que anomenen "zones de seguretat" sota el seu control.

En un comunicat oficial, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que les Forces de Defensa d'Israel, l'IDF en les seves sigles en anglès, estan "prenent territori, atacant terroristes i destruint la infraestructura" fins a "dividir" Gaza:

"Estem dividint la Franja i incrementant la pressió pas a pas per tal que ens entreguin els hostatges"

El president israelià ha afirmat que l'exèrcit està "prenent el control" de l'anomenat corredor Morag, un nou corredor que creuarà la franja d'est a oest sobre la ciutat de Rafah, amb el que volen dividir el sud de la Franja.

Netanyahu l'ha comparat amb el corredor Philadelphi, l'espai d'uns 14 quilòmetres de llarg i 100 d'ample amb el que Israel controla la frontera amb Egipte amb Gaza.

En un comunicat previ, el ministre de Defensa, Israel Katz, ha assegurat que l'objectiu és "netejar l'àrea de terroristes" i ha apuntat a una evacuació a gran escala de la població civil.

El ministre ha exigit als gazians que s'alcin contra Hamas i ha insistit que l'única manera d'acabar amb la guerra és que s'entreguin tots els captius israelians en mans de la milícia islamista.

"L'Operació 'Poder i Espasa' s'està expandint, amb una evacuació a gran escala de la població de Gaza de les zones de combat, aixafant i netejant l'àrea de terroristes i infraestructures terroristes."

Ara mateix, els soldats israelians ja controlen gairebé un 20% de l'enclavament, que correspon a l'àrea vermella en el mapa a continuació.

La voluntat de l'executiu de Netanyahu és ampliar-les encara més, annexionant-se noves zones. Tot i que no ha detallat quines passaran primer sota el seu control, ja ha ordenat el desallotjament de les ciutats de Rafah i Khan Yunis.

La instrucció és que els residents es dirigeixin a Al-Mawasi, una àrea a la platja designada per Israel com a zona humanitària, però que ha bombardejat en diverses ocasions.

El Fòrum de les Famílies dels Ostatges, l'associació formada per familiars dels captius, s'ha mostrat "horroritzada" amb l'anunci de Katz d'aquest dimecres, i ha reiterat que el govern israelià ha d'arribar a un pacte que permeti als ostatges tornar a casa.
 

Atacs arreu de la Franja

El comunicat del ministre arriba després d'una nova onada d'atacs les últimes hores contra diferents punts de la Franja.

Al nord, a la localitat de Jabalia, almenys 22 persones --entre les quals nou menors-- haurien mort per foc israelià contra una clínica que acollia desplaçats i que abans gestionava la UNRWA, segons el Ministeri de Salut gazià.

L'exèrcit hebreu ha justificat l'atac en una publicació a X en què al·lega que la clínica era "infraestructura terrorista militar".

Poques hores abans, un bombardeig a Khan Yunis, al sud, ha causat com a mínim 12 víctimes mortals que pertanyien a una mateixa família.

Altres atacs aeris han anat dirigits a la ciutat de Rafah, ciutat fronterera amb Egipte, i han provocat quatre morts més.

L'alcaldia de Rafah ha estimat que, des d'aquest dilluns, unes 40.000 persones han abandonat la localitat amb bicicletes, cotxes i remolcs carregats fins dalt amb les seves pertinences.

Dues setmanes de la fi de l'alto el foc

Israel va trencar l'alto el foc de manera unilateral el 18 de març, dos mesos després que entrés en vigor.

En poques hores, la represa dels bombardejos va causar més de 600 morts i 150.000 desplaçats. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ja va avisar: "Això només és el principi".

La setmana passada, en un atac a l'Hospital Nasser, el més gran del sud de la Franja, Israel va matar, suposadament, Ismail Barhoum, un líder polític de Hamas, a més d'un noi de 16 anys a qui acabaven d'operar.

En paral·lel a l'ofensiva militar, la situació humanitària a Gaza continua deteriorant-se quan fa un mes que l'executiu de Netanyahu va decidir impedir l'entrada d'aliments, medicaments o combustible a la Franja.

Es tracta del bloqueig israelià més llarg des de l'inici de la guerra i empeny la població civil a la fam.

Bombardejos a Síria

Paral·lelament, Israel ha llançat aquest dimecres atacs a bases militars, a infraestructures i a les ciutats sirianes de Damasc, Hama i Homs, segons ha confirmat l'exèrcit israelià. Segons l'agència Reuters, l'atac a Hama hauria provocat víctimes.

Durant anys, Israel va llançar atacs aeris a la Síria de l'expresident Bashar al-Assad, dirigint-se a instal·lacions militars vinculades a l'Iran i les transferències d'armes des de Teheran destinades al grup armat libanès Hezbollah.

Aquesta ruta d'armes va quedar tallada amb el final de l'era Assad, però Israel ha continuat fent atacs a bases militars del país. Els atacs d'aquest dimecres han tingut com a objectiu l'aeroport militar de la ciutat siriana de Hama i els voltants del centre d'investigació científica al barri de Barzeh a Damasc, segons mitjans estatals sirians i funcionaris locals.

Israel també ha confirmat que ha atacat la base aèria T4, a la província d'Homs, un punt que va ser colpejat repetidament per Israel durant la setmana passada.
 

Orbán rebrà Netanyahu

Enmig de la nova ofensiva d'Israel, el primer ministre Netanyahu viatja aquest dimecres fins a Budapest per reunir-se demà amb Viktor Orbán, el seu homòleg hongarès. 

En convidar el mandatari israelià, l'ultranacionalista ignora l'ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia, que l'acusa de cometre crims de guerra i lesa humanitat a la Franja de Gaza.

Ja se sabia que l'ordre de detenció tenia pocs números de prosperar perquè el TPI no té policia pròpia i depèn de la col·laboració policial dels països que el reconeixen. 

De totes maneres, la situació és encara més paradoxal perquè Hongria és un dels països signants del Tractat de Roma, origen de la creació del tribunal. Orbán, però, ja va qualificar la decisió del TPI de "cínica" i "descarada".