Primera nit sense bombardejos a Gaza, després de la treva entre Israel i Hamas
L'alto el foc "mutu, incondicional i simultani" ha entrat en vigor a la una de la matinada, hora catalana després d'11 dies d'escalada bèl·lica
Als carrers de Gaza han celebrat la treva bilateral que Israel i Hamas han pactat a partir d'aquesta matinada. L'alto el foc ha entrar en vigor a la 1 de la matinada, hora d'aquí.
Tant el govern israelià com Hamas han reivindicat l'acord com una victòria pròpia. El govern de Netanyahu ha acceptat la proposta d'alto el foc oferta per Egipte després de la pressió del president nord-americà, Joe Biden. Netanyahu ha avalat per unanimitat l'aturada de l'ofensiva "mútua i incondicional", mentre que un portaveu de Hamas, el moviment islamista que governa Gaza, ha parlat d'una treva "mútua i simultània".
L'alto el foc atura, com a mínim de moment, 11 dies d'escalada bèl·lica, amb bombardejos per part de l'exèrcit israelià i llançament de coets des de Gaza.
A hores d'ara, almenys 240 persones han mort, la majoria palestines, en aquestes gairebé dues setmanes de conflicte armat. De fet, han estat 232 víctimes palestines, de les quals 65 són menors, a més hi ha 1.900 ferits, i més de 50.000 desplaçats. A Israel, el balanç d'aquests onze dies d'hostilitats ha estat de 13 persones mortes, dues menors, i 340 ferits, a més d'una fractura social entre ciutadans jueus i àrabs.
Malgrat el balanç de morts i la destrucció de nombrosos edificis i una bona part de les infraestructures, els líders de Hamas no han dubtat a reivindicar la victòria i haver aconseguit alguns canvis en la política israeliana sobre Jerusalem. El govern de Benjamin Netanyahu assegura que han acordat la treva després de colpejar la milícia palestina de Hamas.
Abans de l'alto el foc
Aquest dijous, l'onzena jornada d'aquesta escalada de violència ha continuat sent mortífera, sobretot al sud de Gaza, on l'aviació israeliana ha mort, almenys, tres civils. Una desena de coets de Hamas han impactat també prop de Tel-Aviv. Les dues parts han intensificat els atacs abans d'exhaurir les últimes hores abans de la treva.
El president Biden ha reafirmat el seu suport incondicional a Israel i el dret a defensar-se dels atacs de Hamas. Però, després d'expressar les condolences a les famílies de les víctimes de les dues bandes, ha deixat clar que el seu interlocutor per la banda palestina serà el govern de Mahmud Abbas, i no Hamas. Biden també ha promès ajudar a la reconstrucció de Gaza.
"Estem compromesos a treballar amb les Nacions Unides i la resta de parts implicades per proporcionar ràpidament ajuda humanitària a la població de Gaza. Ho farem conjuntament amb l'Autoritat Palestina, però no pas amb Hamas, i d'una manera que no permeti a Hamas rearmar-se."
Washington ja ha anunciat que el seu cap de la diplomàcia, Antony Blinken, es desplaçarà a la zona per reunir-se amb els seus homòlegs israelià i palestí.
S'han acusat mútuament de "genocides"
Els EUA, principal aliat d'Israel, va demanar aquest dimecres per primer cop una desescalada immediata del conflicte. Ho va fer després que el primer ministre Netanyahu va dir públicament que no descartava arribar fins al final per derrotar les milícies islamistes.
De fet, Netanyahu havia rebutjat les dues treves prèvies, però la pressió internacional no parava de créixer. Egipte, Qatar i les Nacions Unides han encapçalat els esforços per arribar-hi.
L'emissari de l'ONU pel Pròxim Orient s'ha reunit aquest dijous a Qatar amb el cap polític de Hamas, Ismaïl Haniye. També el ministre alemany d'Exteriors, Heiko Maas, ha visitat Israel i els territoris palestins.
A l'Assemblea General de les Nacions Unides, els ambaixadors israelià i palestí s'havien acusat mútuament de "genocides". El plenari tampoc va arribar a un consens per emetre una declaració conjunta sobre el conflicte.
Precisament, la notícia de l'alto el foc ha esclatat durant una nova reunió de l'Assemblea General de l'ONU impulsada per Palestina i els països àrabs per pressionar per la fi del conflicte.
Els enfrontaments dels darrers dies entre Israel i Hamas han estat els més greus des de 2014.