Israel mata un líder polític de Hamas en un nou atac aeri contra Gaza

Hamas ha anunciat aquest diumenge la mort de Salah al-Bardaweel --líder polític de l'organització-- i de la seva dona, durant el bombardeig israelià de la zona de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza.

Al-Bardaweel formava part del buró polític de Hamas i era diputat del Parlament palestí. Hauria mort, segons Hamas, quan una bomba ha caigut sobre la tenda de campanya on vivien ell i la seva dona, al camp d'Al-Mawasi, mentre tots dos estaven pregant.

"La seva sang, la de la seva dona i la dels màrtirs seguirà alimentant la batalla per l'alliberament i la independència. L'enemic criminal no trencarà la nostra determinació", ha dit Hamas en un comunicat en què acusa Israel de la mort d'Al-Bardaweel.

Israel ha tornat a atacar Gaza per sisè dia consecutiu des que dimarts va trencar unilateralment l'acord d'alto el foc signat el 19 de gener després de mesos de negociacions.

Nova ordre d'evacuació

Aquest diumenge a primera hora s'han sentit explosions al nord, el centre i el sud de la Franja. Ara per ara, no hi ha balanç de víctimes d'aquesta última ofensiva.

L'exèrcit d'Israel, a més, ha emès una nova ordre d'evacuació, adreçada als habitants del barri de Tel al-Sultan de Rafah, al sud de la Franja.

Avichay Adraee, portaveu militar israelià en llengua àrab, ha demanat evitar la zona, "considerada una zona de combat perillosa" arran d'una "ofensiva per atacar organitzacions terroristes".

L'exèrcit també ha llançat fulls de mà amb el missatge des de drons, segons han pogut constatar sobre el terreny corresponsals de l'agència AFP.

En paral·lel, les Forces de Defensa d'Israel han anunciat una altra ofensiva, al nord de la Franja, sobre Beit Hanoun, on l'aviació ha atacat "diversos objectius de Hamas".

Fins dissabte, almenys 634 gazians havien mort per la represa dels atacs israelians, i 1.172 persones més han resultat ferides, segons l'últim balanç de víctimes.

Més de 50.000 morts

Aquest diumenge, el recompte de gazians morts des del 7 d'octubre del 2023 ha superat per primera vegada els 50.000: segons les xifres facilitades per les autoritats sanitàries de la Franja, els atacs d'Israel han causat la mort d'almenys 50.021 persones i n'ha ferit 113.274 més.

Cal tenir present que la xifra de víctimes mortals no té en compte les persones que es calcula que hi ha atrapades sota la runa d'edificis destruïts.

A més, després de quinze mesos de bombardejos, la majoria dels més de 2 milions de gazians són desplaçats que malviuen en un territori devastat en què la majoria dels habitatges i infraestructures estan destruïts o molt danyats, dependents de l'entrada d'ajuda humanitària.

Les autoritats sanitàries de Gaza han fet una crida a donar sang en els pocs hospitals encara operatius.

Fora de la Franja, la represa de l'ofensiva israeliana ha suscitat noves crides a l'alto el foc per part de països àrabs i d'Europa.

A més, el Regne Unit, França i Alemanya han emès una declaració conjunta en què demanen a Israel que desbloquegi l'entrada d'ajuda humanitària, bloquejada des del 2 de març.

Israel acusa Hamas de la ruptura de l'alto el foc i exigeix l'alliberament de tots els captius que continuen a la Franja i la devolució dels cossos dels qui han mort.

L'acord d'alto el foc assolit el 19 de gener, però, establia que la devolució es faria de manera progressiva durant la segona fase, en què l'exèrcit israelià havia d'abandonar la Franja.

Israel crea un organisme per expulsar gazians

El gabinet de seguretat d'Israel ha aprovat aquest diumenge la creació de l'organisme encarregat de gestionar l'anomenada "transferència voluntària" dels ciutadans de la Franja de Gaza a tercers països.

La nova Direcció de Migració estarà dirigida pel ministre de Defensa, Israel Katz, segons un comunicat emès pel Ministeri de Defensa recollit per diversos mitjans israelians.

En el text es pot llegir que haurà de "preparar i facilitar el trànsit segur i controlat dels residents de Gaza per a la seva sortida voluntària a tercers països".

"Estem treballant amb tots els mitjans per implementar la visió del president dels Estats Units", ha admès Katz en unes declaracions d'aquest matí.

Katz assegura que l'organisme creat aquest diumenge està "subjecte al dret israelià i internacional", malgrat que l'ONU ha recordat diverses vegades que "tota deportació en un territori ocupat està prohibida".

Amenaces d'annexió i de deportació

Divendres, Katz, va ordenar a l'exèrcit prendre el control de més territoris de Gaza i va arribar a amenaçar Hamas d'annexionar-se parts de la Franja si no alliberaven ostatges.

"Com més mantingui Hamas el seu rebuig [a retornar captius], més territori perdrà, que serà annexionat a Israel", va amenaçar Katz en un comunicat del Ministeri de Defensa.

La referència de Katz al president dels Estats Units arriba després que, a principis de febrer, Donald Trump anunciés la seva intenció d'assumir el control de Gaza, deportar els més de 2 milions d'habitants de la Franja i convertir-la en un enclavament turístic. Argumentava, a més, que els gazians viuran millor lluny de la devastació del seu territori.

Israel de seguida va mostrar la seva sintonia amb la proposta de Trump i Katz va instar els països que han reconegut Palestina a acollir els palestins que vulguin marxar de Gaza.

Trump, fins i tot, va compartir a les xarxes un vídeo generat amb IA en què apareixien Netanyahu, Elon Musk i ell mateix prenent el sol, bevent i llançant diners.

Els països de la regió van expressar de seguida el seu rebuig al pla de Trump, fins al punt que la Lliga Àrab ha aprovat, recentment, un pla de reconstrucció de Gaza que costaria uns 53.000 milions de dòlars (uns 48,7 milions d'euros) i duraria uns cinc anys.

El pla, que ja ha rebut el suport de països com Alemanya i el Regne Unit, es duria a terme sense expulsar els gazians de la Franja.

EUA acusa Hamas de la represa dels atacs israelians

Steve Witkoff, l'enviat especial per al Pròxim Orient nomenat per Trump, ha responsabilitat Hamas de la represa de l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza. 

"Hamas ha tingut totes les oportunitats de desmilitaritzar-se, d'acceptar la proposta pont", ha declarat Witkoff aquest diumenge. 

"Per tant, això és a causa de Hamas", ha dit, també, en una entrevista a Fox News, abans d'afegir: "Els Estats Units estan al costat de l'estat d'Israel." 

"Volem acabar amb les morts, però hem de tenir clar qui és l'agressor aquí, i aquest és Hamàs", ha reblat Witkoff. 

L'anomenada "proposta pont" presentada per Witkoff el 14 de març consisteix en allargar la primera fase de l'acord d'alto el foc fins a finals d'abril, quan hagin acabat el Ramadà i el Péssah, la Pasqua jueva, i mantenir els intercanvis de captius palestins i israelians. 

Contradiu, per tant, l'acord d'alto el foc assolit entre Hamas i Israel, que va entrar en vigor el 19 de gener i que hauria d'haver entrat en la segona fase al cap de sis setmanes, el 3 de març. 

Una segona fase durant la qual l'exèrcit d'Israel havia de retirar-se de la Franja de Gaza.

Manifestacions contra Netanyahu

Diverses veus, incloent-hi les de l'oposició política, els familiars dels ostatges en mans de Hamas i part de la premsa israeliana vinculen la decisió de Netanyahu de reprendre l'ofensiva contra Gaza amb la seva situació judicial i política.

Aquest matí, centenars de persones han tornat a sortir al carrer per protestar contra el primer ministre.

S'han manifestat a Jerusalem, entre la residència de Netanyahu i la seva oficina, mentre el govern votava una moció de censura contra la fiscal general de l'Estat, Gali Baharav-Miara, que és el primer pas per a la seva destitució.

La fiscal general i el govern israelià han tingut diverses topades en els últims mesos, l'última de les quals arran de la decisió de Netanyahu de destituir Ronen Bar, el cap del Shin Bet, el servei interior d'intel·ligència, que s'interpreta com una venjança de Netanyahu per les investigacions d'aquest organisme d'un escàndol conegut com a Qatargate, en què estarien involucrats assessors del primer ministre, i per altres afers que també el perjudicarien.

Baharav-Miara va denunciar que el procés de destitució estava "viciat per la il·legalitat i el conflicte d'interessos", perquè "el director del Shin Bet no és un càrrec de confiança personal al servei del primer ministre".

La fiscal general, d'altra banda, és l'encarregada de supervisar el judici a Netanyahu per tres causes de corrupció.

Dimarts, a les manifestacions antigovernamentals van afegir-s'hi els familiars dels israelians captius a Gaza, que retreuen a Netanyahu que la represa de l'ofensiva a Gaza posa en perill el seu retorn.