Atac al centre de Beirut amb almenys nou morts: acusen Israel de llançar-hi bombes de fòsfor

Una altra nit de bombardejos al Líban, especialment als barris de Beirut controlats per Hezbollah. Però Israel també ha bombardejat, per segon cop aquesta setmana, la zona més cèntrica de Beirut, on hi ha el Parlament o el palau del primer ministre. L'explosió ha causat almenys nou morts i catorze ferits, segons l'últim balanç que han fet públic les autoritats sanitàries libaneses aquest dijous al migdia.

Dilluns va ser la primera vegada que hi va haver atacs al centre Beirut, però aquest cop s'han acostat més al centre de govern del districte central de Bachoura, a prop del Parlament. Diversos testimonis han sentit, poc abans de la mitjanit, hora catalana, una forta explosió a prop del centre de la capital libanesa.

Acusen Israel de fer servir bombes de fòsfor

En l'atac al centre de Beirut s'hauria destruït un centre de l'Autoritat Sanitària Islàmica, una organització vinculada a Hezbollah que s'encarrega d'oferir atenció i serveis sanitaris. La milícia xiïta ha reconegut que set de les víctimes són membres del grup o hi tenen relació, i que les altres dues són metges.

Entre els morts, hi hauria el milicià xiïta Khider al-Shaebia. Segons assegura l'exèrcit israelià, va ser el responsable de l'atac amb coets als Alts del Golan ocupats, que va deixar dotze morts --entre els quals diversos infants-- al juliol.

Segons l'Agència Nacional de Notícies libanesa (ANN), Israel hauria utilitzat en aquest atac "bombes de fòsfor prohibides internacionalment", un extrem que no s'ha pogut confirmar oficialment.

Alguns veïns han explicat a TV3 que van sentir "una mena de xiulet" i no pas una forta explosió, i que al cap de poca estona va començar a escampar-se pel barri una forta olor semblant a l'all, característica d'aquesta substància química altament tòxica. Les bombes de fòsfor blanc són armes incendiàries que comencen a cremar en contacte amb l'oxigen i són molt difícils d'apagar.

Les partícules incandescents de fòsfor blanc que es produeixen en l'explosió inicial poden causar cremades greus, que provoquen una mortalitat més gran que altres tipus de cremades per l'absorció del fòsfor al cos, i poden arribar a quedar afectats el cor, el fetge o el ronyó.

El seu ús està prohibit en zones poblades, d'acord amb el dret internacional. Ara bé, l'ús contra objectius militars --fora d'àrees de civils-- no està prohibit específicament per cap tractat internacional. Organitzacions humanitàries han acusat Israel de llançar bombes de fòsfor blanc al sud del Líban els últims mesos.

Continuen els atacs a Dahiyeh

A més, tres míssils han caigut al suburbi sud de Dahiyeh, on la setmana passada va morir el líder de Hezbollah Hassan Nasrallah, i s'hi han sentit fortes explosions, segons funcionaris de seguretat libanesos. Dimecres els suburbis del sud ja van patir més d'una dotzena d'atacs israelians.

Aquesta nova ofensiva arriba en plena escalada bèl·lica i hores després que l'exèrcit d'Israel patís el dia més mortífer al front libanès en un any d'enfrontaments amb Hezbollah, amb el suport per l'Iran. En els enfrontaments cos a cos amb milicians de Hezbollah al sud del país, entre les files israelianes s'han confirmat vuit morts.

Hores abans de l'atac, el govern libanès xifrava en 46 els morts pels bombardejos israelians des de la mitjanit d'aquest dimarts, xifra que ja ha quedat obsoleta.

L'Organització Mundial de la Salut també ha denunciat que 28 treballadors sanitaris han mort en els bombardejos de les darreres 24 hores. Els atacs, segons l'OMS, han obligat a tancar una trentena de centres hospitalaris.

Des de l'inici dels atacs aeris, ara fa un any, han mort més de 1.900 persones sota les bombes al Líban.

Israel valora la resposta militar a l'Iran

Israel prepara la resposta al pitjor atac aeri de la seva història: uns 180 míssils balístics disparats des de l'Iran contra el seu territori. El primer ministre Benjamin Netanyahu ja va advertir que Teheran "ha comès un gran error i ho pagarà". Però la qüestió és saber quin serà l'abast de la represàlia pels atacs.

Els Estats Units, que aquest dimarts van participar en la intercepció dels míssils, donen suport a la resposta militar d'Israel. Fins i tot valoren l'opció d'atacar les instal·lacions petrolieres de l'Iran. "Ho estem discutint", ha dit el president Joe Biden. La possibilitat d'un atac a les refineries iranianes ha disparat un 4% el preu del barril de petroli Brent aquest dijous.

Ara bé, Washington hi posa un límit: que no s'ataquin les centrals nuclears de l'Iran.

De tot plegat el president nord-americà en parlarà amb Israel. "Discutirem el que vulguin fer. Però el G7 hem coincidit que tenen el dret a respondre, sempre que sigui proporcional", ha afirmat el president Biden. Està previst que les pròximes hores el mandatari es comuniqui amb Netanyahu.

Per què preocupa la infraestructura nuclear?

No en va, la qüestió nuclear és un tema vital per a Teheran, i en depenen les relacions amb els Estats Units. El nou president iranià, Masoud Pezeshkian, va assumir el càrrec amb un objectiu prioritari: acostar-se a Washington per reprendre les negociacions pel programa nuclear.

L'Iran va acceptar restriccions en el camp atòmic a canvi que se li aixequessin les sancions. Però l'expresident Donald Trump es va retirar del pacte el 2018, i des de llavors l'Iran ha anat ampliant el seu programa d'enriquiment d'urani.

Per tot el país hi ha repartides una desena d'instal·lacions nuclears. Tot i que fa dècades que plana l'amenaça d'atacs aeris d'Israel, només algunes instal·lacions s'han construït sota terra.

Un dels complexos estratègics és el de Natanz, al sud de Teheran. Acull dues plantes d'enriquiment: una de subterrània i una sobre terra. Fa temps que s'especula sobre els danys que hi podrien fer els atacs israelians.

L'Iran també disposa de Fordow, una planta d'enriquiment d'urani excavada a la muntanya que podria resistir millor un hipotètic bombardeig.

Les sospites de les activitats de l'Iran i el risc de proliferació nuclear han provocat molts enfrontaments diplomàtics amb Occident fins avui. De fet, disposa d'un centre de tecnologia nuclear als afores d'Esfahan, la segona ciutat del país, que fabrica urani metàl·lic, que podria tenir aplicacions armamentístiques.

Els dubtes que hi ha sobre si Israel i l'Iran posseeixen arsenals nuclears atemoreix tant els dos enemics com els seus aliats, davant la possibilitat que s'utilitzin en una possible guerra a l'Orient Mitjà.

Guterres: "S'està convertint en un infern"

El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha reunit d'urgència aquest dimecres per avaluar la situació a l'Orient Mitjà. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, s'ha dirigit a l'òrgan per alertar que els focus de tensió "s'estan convertint en un infern".

"Fa exactament una setmana vaig informar el Consell de Seguretat sobre l'alarmant situació al Líban. Des de llavors, les coses han anat pitjor", ha subratllat, tot demanant que s'aturi el foc a l'Orient Mitjà.

La seva intervenció arriba després que Israel l'hagi declarat "persona no grata" i li prohibeixi l'entrada al país per no condemnar de manera "inequívoca" l'atac de l'Iran.

Guterres no ha fet al·lusions al veto israelià, però sí que hi ha respost indirectament aquest dimecres: "Com vaig fer en relació amb l'atac iranià de l'abril, i com hauria d'haver estat obvi amb la meva condemna d'ahir, torno a condemnar enèrgicament l'atac massiu amb míssils perpetrat ahir per l'Iran", ha dit el cap de l'ONU.

També ha advertit que els míssils iranians no "fan res per la causa del poble palestí ni per alleugerir el seu patiment".

Cara a cara a l'ONU

Durant la reunió del Consell de Seguretat, l'endemà de l'atac els representants d'Israel i l'Iran s'han vist les cares. L'ambaixador israelià Danny Danon ha amenaçat amb una "resposta dolorosa d'acord amb el dret internacional". "És un atac directe contra la nostra mateixa existència", ha dit el diplomàtic.

A l'altre extrem de la taula, el seu homòleg iranià li ha replicat que "Israel només entén el llenguatge de la força", i dona per fracassada la via diplomàtica.

"La resposta de l'Iran va ser necessària per restablir l'equilibri de forces i la dissuasió", ha afegit l'ambaixador de Teheran.

La representant dels Estats Units a l'ONU, Linda Thomas-Greenfield, ha subratllat el seu suport "total" a la defensa d'Israel. També ha advertit l'Iran que les seves accions no quedaran impunes.

Aquest dimecres, Washington ha aconseguit un nou paquet de sancions contra l'Iran. En una conferència telefònica, els líders del G7 han expressat la seva condemna a l'atac contra Israel i han acordat treballar per "afavorir una reducció de les tensions regionals".