Israel trenca l'alto el foc, causa més de 400 morts a Gaza i avisa que "només és el principi"

58 dies després que Israel i Hamas acordessin un alto el foc, aquesta matinada de dimarts l'exèrcit hebreu ha trencat la treva amb un bombardeig massiu per sorpresa a la Franja de Gaza, que ha fet, per ara, 404 morts i 560 ferits, segons el Ministeri de Sanitat gazià. De les víctimes mortals, 174 eren nens, i 89, dones, però també hi ha el cap de govern de Gaza i tres alts càrrecs més.

Són xifres provisionals, perquè hi ha nombrosos desapareguts entre la runa. Les imatges que arriben de la Franja són les d'hospitals plens de cadàvers i de ferits. Entre les zones bombardejades hi havia escoles i campaments de refugiats amb famílies senceres.

A les portes de l'Hospital Al-Shifa de Gaza, Zeinat El-Gendy, que ha perdut diversos familiars en l'atac nocturn, cridava desesperat: "Els nens estaven dormint. Civils! L'exèrcit israelià ha bombardejat l'escola!"

Hamas assegura que la difícil situació humanitària a la zona i la paralització del transport per la manca de combustible, arran del bloqueig d'Israel, fa que moltes víctimes no puguin ser transportades a l'hospital.

El Ministeri de Salut de Gaza ha fet una crida urgent a donar sang per als centenars de ferits en l'atac que han pogut arribar als centres hospitalaris, que no donen l'abast.

Entre els llocs bombardejats hi ha Rafah, al sud de la Franja de Gaza; la mateixa ciutat de Gaza, que és al nord, i Deir al-Balah, al centre.

Israel torna a la guerra

L'exèrcit israelià ha ordenat aquest matí de dimarts desallotjar les zones de la Franja properes a la frontera amb Israel: "Aquestes àrees es consideren zones de combat perilloses."

De matinada, l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, anunciava l'atac a objectius de l'organització islamista a Gaza "per aconseguir l'alliberament dels ostatges, tant vius com morts".

L'organització islamista diu que Netanyahu ha "torpedinat" la treva reprenent el genocidi i sacrifica així els últims ostatges.

Els bombardejos han caigut com un gerro d'aigua freda entre les famílies dels ostatges, que han dit en un comunicat que "el govern ha escollit abandonar els ostatges".

El govern d'Israel assegura que torna a la guerra davant la "reiterada negativa de Hamas" de renunciar al que van pactar al gener i acceptar la proposta de l'enviat especial dels Estats Units i dels mediadors.

Una proposta alineada totalment amb els desitjos de Netanyahu, que vol allargar la primera fase de l'alto el foc, que es va acabar fa més de dues setmanes, i que Hamas alliberi la resta d'ostatges abans d'entrar en la segona fase, que, segons l'acord, és quan acabaria la guerra. "A partir d'ara, Israel actuarà contra Hamas amb cada cop més força militar."

Els Estats Units justifiquen la massacre

Després que els Estats Units hagin confirmat que han estat informats prèviament de l'atac, Hamas ha acusat l'administració Trump de "complicitat directa en la guerra d'extermini" contra el poble palestí i l'ha responsabilitzat de la "massacre i assassinat de dones i nens".

La portaveu de la Casa Blanca ha justificat els atacs així: "Com ha deixat clar Trump, tots aquells que busquin aterrir no només Israel, sinó també els Estats Units, pagaran un preu: es desencadenarà l'infern".

El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ha justificat la tornada a la guerra per sortir del "punt mort" en les negociacions i pressionar Hamas per arribar a un acord.

Per la seva banda, el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, que lidera l'extrema dreta, ha celebrat la tornada a la guerra amb Gaza: "Estem més decidits que mai a completar la feina i destruir Hamas", ha dit.

Smotrich havia amenaçat Netanyahu de deixar el govern de coalició si s'implementava la segona fase de l'alto el foc, que aquest dimarts s'ha trencat.  

Aquest bombardeig atroç ha arribat precisament després que Netanyahu anunciés un viatge a Egipte d'una delegació per continuar negociant la segona fase de l'alto el foc.

Abans d'aquest atac a gran escala, Israel havia matat almenys 106 palestins des de l'inici de l'alto el foc.

Israel incompleix els acords

Es calcula que a Gaza encara queden 59 ostatges, dels quals 35 es creu que han mort.

Un cop acabada la primera fase de l'alto el foc, amb l'intercanvi d'ostatges i presoners de les dues parts, el 2 de març hauria d'haver començat la segona fase, que implica el final de les hostilitats, la retirada de les tropes israelianes de Gaza i el retorn de la resta d'ostatges i presoners palestins.

Però les negociacions estaven encallades perquè Israel va demanar prolongar sis setmanes la primera fase per poder garantir l'alliberament de la resta d'ostatges amb la presència de les seves tropes a la Franja, a diferència del que marca l'acord.

En canvi, Hamas reclama que es compleixi el pla acordat, és a dir, passar a la segona fase un cop ja s'ha completat l'alliberament dels 33 ostatges acordats en la primera.

Per pressionar Hamas a acceptar el canvi en el pla acordat, les autoritats israelianes van bloquejar l'entrada de l'ajuda humanitària a Gaza i van tallar l'electricitat.

El govern israelià assegura que l'ofensiva contra Gaza té el vistiplau dels Estats Units, mentre que la resta de mediadors, com Qatar o Egipte, han condemnat els atacs israelians i han cridat a mantenir obertes les negociacions, que, per ara, no s'han aturat.

Rússia ha denunciat que els bombardejos són "l'inici d'una nova espiral de tensió" al Pròxim Orient.

Amb aquesta massacre, Turquia ha denunciat una nova fase en la "política genocida" d'Israel i ha instat la comunitat internacional a adoptar una posició decidida per garantir l'alto el foc permanent a Gaza així com l'arribada d'ajuda humanitària.

La UE ha instat tornar a l'alto el foc immediat a Gaza i ha qualificat la nova escalada de "devastadora".

El secretari general de l'ONU, António Guterres, s'ha mostrat "commocionat" pels bombardejos i ha demanat a Israel que respecti l'alto el foc, que es reprengui l'ajuda humanitària i que Hamas alliberi tots els ostatges.

L'organització ha publicat aquest dimarts un informe que assegura que el trasllat de població israeliana als territoris palestins ocupats és un crim de guerra. Ho ha dit després de confirmar que Israel ha accelerat els seus plans de construcció d'habitatges per a colons a Jerusalem Est i Cisjordània, alhora que hi està enderrocant les cases de palestins.

Netanyahu: "Les negociacions seran sota foc"

Després de l'onada d'atacs a Gaza, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que, "a partir d'ara, les negociacions només seran sota foc", en un missatge cap a Hamas.

En una declaració televisada des de la seu del Ministeri de Defensa, el primer ministre israelià ha proclamat que "això només és el principi" i que Israel actuarà contra Hamas "amb intensitat creixent".

"Hamas ja ha sentit la nostra força i m'agradaria aclarir-los que això és només el principi. Continuarem lluitant per aconseguir tots els objectius de la guerra".

En el missatge, Netanyahu ha acusat la milícia islamista de no acceptar cap de les propostes per ampliar l'alto el foc a Gaza que han fet Israel i els Estats Units a través dels mediadors.

A més, ha culpat Hamas de les morts de civils en bombardejos israelians. Per Netanyahu, quan els militants de Hamas "s'incrusten en zones civils, quan utilitzen civils com a escuts humans, són els responsables de totes les baixes no desitjades".