Itàlia confisca el vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms
La justícia italiana acusa tres membres de la ONG catalana d'afavorir la immigració il·legal
La justícia italiana ha confirmat aquest dimarts la confiscació del vaixell de l'ONG catalana Proactiva Open Arms, a la qual acusa de "promoure la immigració il·legal", encara que ha desestimat el delicte d'organització criminal.
El jutge Nunzio Sarpietro, el magistrat instructor de Catània, considera que no existeix el delicte d'associació criminal, per la qual cosa la investigació continua i la seguirà la fiscalia de Ragusa, segons l'advocat de l'ONG, Alessandro Gamberini, a l'agència Efe.
El fundador de l'ONG, Òscar Camps, ha assegurat per Twitter que els seus advocats no havien rebut encara cap notificació i que se n'havien assebentat per la premsa.
Las filtraciones a la prensa desde los Tribunales de Catania dicen que el juez ya ha resuelto. Nuestros abogados no tienen ninguna notificación todavía. Por lo visto hasta ahora, en Italia a la prensa se la notifica primero. pic.twitter.com/ZPcdTVocb7
Oscar Camps (@campsoscar) 27 de març de 2018
El vaixell de l'ONG va ser immobilitzat el 17 de març després d'atracar al port de Pozzallo, a Sicília, per desembarcar-hi 216 immigrants. En aquell moment la fiscalia va obrir una investigació a la cap de missió, Anabel Montes; el capità, Mark Reig, i a un responsable de l'organització.
Ara, la fiscalia de Ragusa haurà d'examinar de nou el cas i decidir si demana una ordre d'immobilització cautelar del vaixell els propers vint dies, o, en cas contrari, anul·lar l'ordre d'immobilització vigent.
Gamberini ha volgut destacar que el jutge hagi negat "la serietat" d'una acusació com la d'associació criminal. Segons ell, es tracta d'un resultat "important" ja que torna el cas a "una investigació ordinària sobre immigrants". L'advocat de l'ONG s'ha mostrat confiat que podran tombar les acusacions que els fan.
El delicte d'afavoriment de la immigració il·legal
El delicte del qual s'acusa als membres de Proactiva Open Arms té associada una pena d'un màxim de tres anys de presó i 15.000 euros de sanció per cada migrant desembarcat el 15 de març. La investigació es refereix a l'últim rescat, durant el qual l'ONG es va negar a entregar els 216 immigrants salvats a una patrulla de la guàrdia costanera líbia que va aparèixer després a la zona.
Davant la negativa, segons alguns vídeos que ha difós l'ONG, es van escoltar amenaces de mort dels libis. El coordinador d'Open Arms a Itàlia, Riccardo Gatti, va afirmar aquest dilluns que al vaixell van rebre una trucada en què se'ls advertia que Líbia "assumia la coordinació de l'operació" i va afegir que "era la primera vegada que sentien que els libis coordinaven un rescat".
Els cooperants van esperar 24 hores i van haver de demanar a Malta l'evacuació d'una mare i un nadó en estat greu, fins que se'ls va autoritzar a amarrar en un port italià.
Especial relacionat: Diari de bord, TV3 des de l'Open Arms
Segons la fiscalia, els migrants haurien hagut de ser tornats a Líbia, d'on venia l'embarcació d'on van ser rescatats.
Denuncien persecució de la UE
La setmana passada Open Arms va denunciar una persecució de la UE pels rescats al Mediterrani. Segons Òscar Camps, les autoritats italianes i de la Unió Europea volen que "no quedi cap ONG (al Mediterrani), perquè no hi hagi testimonis."
Camps ha reiterat la denúncia de persecució aquest dimarts des del Parlament Europeu, on ha demanat a l'Eurocambra que "es deixi de criminalitzar les organitzacions que salven vides al Mediterrani".
El fundador de l'entitat també s'ha mostrat "molt preocupat" perquè algun membre de l'organització pugui anar a presó acusat d'afavorir la immigració clandestina.
Sobre la immobilització del vaixell, ha assegurat que estan estudiant si en compren un altre perquè "tot fa pensar" que l'Open Arms "trigarà a sortir al mar". Segons Camps, "l'interès que té Itàlia de bloquejar el vaixell és gran".
També s'ha mostrat molt preocupat per la situació, el síndic de greuges, Rafel Ribó, que ha demanat per carta al ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, que intervingui en el conflicte. Segons Ribó, s'han de defensar "els drets en risc" dels membres implicats en el cas.
El síndic ha reclamat a més al ministeri que intervingui en l'àmbit europeu perquè s'aclareixin i es delimitin els comportaments punibles com a tràfic de persones de les actuacions en defensa dels drets humans.
El Mediterrani, considerat el cementiri més gran d'Europa
Des del setembre del 2015 Proactiva Open Arms treballa al Mediterrani salvant persones que fugen de la guerra o de la pobresa. Des de llavors ha rescatat 59.000 persones.
Aquests migrants surten de molts països africans, arriben a Líbia i intenten arribar per mar a Itàlia, que s'ha convertit en la principal entrada a Europa. Els guardacostes libis s'esforcen a interceptar els migrants i els refugiats, perquè la Unió Europea els paga per fer-ho. L'any passat, més de 182 milions.
A Líbia, els migrants malviuen en centres d'internament, esperant que els repatriïn als seus països. Segons Camps, a les costes de Líbia només queda una embarcació d'ONG salvant persones, quan el 2016 n'hi havia 11. La pressió de les autoritats europees i líbies ha fet que moltes tirin la tovallola.
Des de l'any 2000, més de 35.000 persones han mort al Mediterrani i ja es considera el cementiri més gran d'Europa.
- ARXIVAT A:
- MigracionsDrets humansUnió Europea
