Ja hem consumit tots els recursos naturals que el planeta pot generar en un any

"Al pas que anem, ens haurem de menjar el plàstic." Aquest anunci, evidentment exagerat, però realment efectiu, cridava l'atenció en el Dia del Medi Ambient del 2018 sobre els nostres excessos.

Reproduir-lo avui és més que apropiat: l'1 d'agost és, aquest any, el Dia de l'Excés de la Terra, és a dir, el dia en què, a escala global, hem consumit tots els recursos naturals que el planeta és capaç de regenerar en un any.

Dos dies abans que l'any passat 

A partir d'avui, doncs, ens estem menjant, literalment, el patrimoni de les futures generacions. I ens hauríem de plantejar la resposta d'una sèrie de preguntes molt importants, que resumeix Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament Sostenible de Suez Espanya.

"Quants són els residus que nosaltres generem a casa nostra? Com fem les mobilitats a casa nostra? Quanta aigua consumim? Pensem que l'aigua no només és a l'aixeta; és també en els productes que consumim. Quin malbaratament fem dels aliments?"

És, per entendre-ho en termes d'economia domèstica, com si una família esgotés el seu pressupost mensual el dia 17 de cada mes. La resta del mes, viu de crèdit. Però el crèdit, és clar, no és il·limitat.

El de la Terra, tampoc. Aquesta dada, en el també anomenat Dia de la Sobrecapacitat o del Deute Ecològic, la calcula cada any l'ONG Global Footprint Network sobre la base de diverses estadístiques mediambientals, com ara les emissions de diòxid de carboni, el consum d'aliments, la sobrepesca i la sobreexplotació dels boscos.

Cada cop més aviat

Quan ho van començar a calcular, l'any 1970, els recursos d'un any s'esgotaven el 29 de desembre. Tres anys després, la data s'havia avançat un mes. A mesura que la consciència ecològica ha augmentat, els avenços no són tan importants, però tampoc han parat. El 2005 vam esgotar els recursos anuals el 26 d'agost. 13 anys després, ens hem avançat 25 dies.

Governs i institucions tenen a les mans la major part de la responsabilitat per aturar aquesta tendència, però també depèn de tots i cada un de nosaltres de fer retrocedir la data, dia a dia.

En aquest sentit, Dulcinea Meijide ens dona alguns exemples ben pràctics.

"Si tota la població reduís els desplaçaments en cotxe un 50 per cent, faríem retrocedir 11 dies la data de sobrecapacitat del planeta. O si, per exemple, reduïm un 50 per cent els residus que nosaltres generem, guanyem 11 dies més."

Qatar, el més malbaratador; el Vietnam, el més sostenible

Si estudiem l'estadística per països, el més malbaratador és Qatar, que esgota els recursos que li pertocarien per un any el 9 de febrer. Els Estats Units i Rússia ho fan també molt aviat.

Espanya també s'avança a la mitjana mundial, i entra en deute ecològic l'11 de juny, curiosament 4 dies abans que la Xina. Tanca la llista el Vietnam, el país més sostenible, tot i que també esgota els recursos abans que s'acabi l'any.