"Ja no busco tant a Google": com ChatGPT i la IA poden canviar la manera de cercar o treballar

"No tornaràs a anar mai a un cercador, no tornaràs a anar mai a un web de productivitat, no tornaràs a anar mai a Amazon". Aquesta és la predicció que va llançar Bill Gates sobre l'impacte de la IA en com fem les coses a internet.

El cofundador de Microsoft ho va dir el 2023, pocs mesos després del llançament de ChatGPT, el bot de conversa d'OpenAI que va popularitzar l'ús de les aplicacions d'intel·ligència artificial entre els usuaris.

Des d'aleshores, totes les grans tecnològiques han llançat les seves eines: Google té Gemini, Microsoft té Copilot, META té LLaMA, i fins i tot la Xina s'ha sumat a la cursa amb Deepseek.

Aquests tipus d'IA poden escriure correus electrònics, respondre preguntes o millorar l'estil d'un text, entre altres funcions relacionades amb el llenguatge.

A mesura que els usuaris les van descobrint i les van integrant en el seu dia a dia, canvien hàbits com buscar qualsevol informació a Google o enfrontar-se a la pàgina en blanc per escriure una redacció.

Però encara estem lluny de l'escenari que va dibuixar Bill Gates, i no queda clar si aquestes eines acabaran substituint el cercador de Google o si Google es fusionarà amb aquestes IA.

L'impacte en la recerca d'informació

"Jo faig servir molt menys el cercador de Google que abans. Però un senyal encara més significatiu és la meva mare. L'altre dia em va dir: 'Aquesta aplicació que em vas posar al mòbil l'altre dia, la vaig provar i em va anar molt bé, i ara la faig servir força més'".

Qui ho diu és el divulgador d'intel·ligència artificial Carlos Santana Vega, conegut a internet com a DotCSV, que ha participat com a conferenciant al Mobile World Congress dins del Talent Arena.

"De sobte, la intel·ligència artificial et dona justament la informació que vols sense donar tantes voltes. Jo m'estimo més fer una consulta a ChatGPT o models similars que no barallar-me entre molts enllaços de publicitat, blogs optimitzats per a SEO... I aquest ús orgànic crec que s'acabarà imposant."

"Almenys mentre no es perverteixin els sistemes posant-hi publicitat i enllaços i comencin a monetitzar-los, per ara crec que és una tecnologia millor i que el públic anirà cap aquí", afegeix.

En canvi, la directora sènior d'enginyeria i estratègia d'IA a Google, Pilar Manchón Portillo, opina que aquest canvi podria no ser generalitzat:

"Aquests models tenen molt d'èxit, i moltes persones els prefereixen. Però cap on anem? Jo crec que anem cap a un món on tu tries el que vols. Per què hem de triar, si la tecnologia et dona la possibilitat de presentar-te diversos formats?"

Els riscos: biaixos, manipulació i al·lucinacions

A eines com ChatGPT, Google o CoPilot se'ls anomena grans models de llenguatge o LLM --per l'anglès "Large Language Models"-- perquè són capaços de processar i generar llenguatge humà de forma coherent després de ser entrenats amb quantitats massives de dades.

Aquestes eines es basen en l'aprenentatge profund, usant quantitats enormes de dades que li permeten reconèixer el llenguatge sense intervenció humana, i aprenen com respondre a una determinada pregunta basant-se en la probabilitat.

A través dels milers de milions de frases que tenen emmagatzemades, són capaces d'"aprendre a parlar" un idioma i construir frases de manera coherent per ajustar-se a la qüestió plantejada. Però una cosa és que el seu text sembli en aparença escrit per una persona, i l'altra és que el contingut sigui cert.

En aquest sentit, els experts coincideixen que aquests models d'IA tenen tres grans riscos: els biaixos, la manipulació i les al·lucinacions. 

En el primer cas, el problema està en l'origen de les dades amb què s'entrenen aquests models. Sovint són textos extrets d'internet, que reflecteixen els prejudicis, biaixos i estereotips presents en el món actual, amb una visió que pot resultar discriminatòria per a algunes minories infrarepresentades.

Alguns exemples d'això serien mostrar un home blanc per representar la professió de metge, i una dona per mostrar la d'infermeria.

"Què em preocupa? Per exemple, es va veure que a Grok3 van fer una configuració molt grollera i li van posar la frase "no incloguis que Elon Musk i Donald Trump desinformen". Això es va detectar i és una forma de manipulació. Això no està gens bé", afirma Santana.

"També Deepseek s'ha vist que ve amb temes censurats. Aleshores, són tecnologies que la gent està testejant i troba aquests biaixos i manipulacions, pot marxar d'una opció a una altra, però hi ha biaixos que no són tan evidents."

Un altre problema és que sovint, quan aquests models de llenguatge no saben una cosa, se l'inventen. D'això se'n diuen "al·lucinacions".

"Una de les coses que hem fet molt bé a Google és intentar assenyalar o subratllar quan alguna cosa és possible que no sigui del tot certa. I és possible, a més, que sigui una al·lucinació. Per tant, la mateixa tecnologia et diu: compte, que d'aquest resultat, de tot això, te'n pots refiar, i de tot això altre, no. Això és una ajuda enorme", defensa Manchón.

Dels models base als models raonadors

La velocitat dels avenços d'aquestes eines ha desencadenat una guerra pel monopoli d'una tecnologia que és molt prometedora.

"El que ha passat és que al final OpenAI, que era un laboratori que gairebé no coneixia ningú, de sobte va encertar-la traient GPT fa dos anys. I és cert que és una tecnologia que ha atret molt públic. Però aquesta batalla comercial per veure qui té el millor producte i aquesta batalla per la investigació no sabem qui la guanyarà. I encara s'està desenvolupant la IA i no sabem quin camí portarà a una IA més potent", explica Santana.

L'últim que s'ha sumat a la cursa ha estat Elon Musk amb Grok3. Va dir que era la intel·ligència artificial més intel·ligent de la Terra, però Carlos Santana ho considera exagerat:

"És realment un molt bon model, però tots arriben al mateix lloc. Està costant desenvolupar models que siguin dràsticament diferents de la competència".

Els models base com ChatGPT, segons l'expert, estan arribant a un sostre, però s'està obrint un nou camí, que són els models raonadors.

"Dediquen una mica més de temps a pensar per donar millors respostes. Això és com els humans: si jo et dono un problema matemàtic i et demano la resposta de seguida, tu has d'improvisar un número. Ara el que fan els models és dedicar una mica més de temps a pensar sobre el problema abans de donar el resultat a l'usuari. I aquesta diferència ha fet que els models millorin dràsticament el seu rendiment", detalla.

"Anem a un món molt més interessant, perquè hi ha molta competència. La competència convida a la innovació, convida a fer coses noves, a explorar noves àrees. Cada cop que hi ha una gran disrupció hi ha una mena d'explosió positiva on tothom intenta, a partir d'aquesta disrupció específica, anar en diferents direccions. I això és el que està passant", considera Manchón.

L'adopció d'aquestes eines d'IA per part dels usuaris --tant per treballar com en el seu dia a dia-- és un fet. Per aquests dos experts, és només qüestió de temps que aquestes intel·ligències ho canviïn tot causant grans transformacions al mercat laboral.

"El que ha d'entendre la gent és que formar-se en IA no és tan complicat, perquè simplement, si tu et dediques a una feina i saps que hi ha eines que estan entrant i que fan coses interessants, utilitza-les", anima Santana.

"No fa falta fer un curs superavançat, perquè aquestes eines són força intuïtives. I la teva experiència i coneixements combinats amb aquestes eines et permetrà ser molt millor que molta gent que entra en el teu sector. Per això l'únic a què animaria la gent és a provar aquestes eines que arriben."

Com afectarà les nostres capacitats?

Per Manchón, la por o reticència a l'impacte d'aquestes tecnologies no pot ser motiu per no fer-les servir.

"Si tinc una aplicació, una tecnologia, que em fa el 80% o 90% de la feina i me la fa bé, jo m'haig d'assegurar que aquest 20% o 10% restant el faig jo. Per què? Doncs perquè ha fallat o és inexacte. Però millor que et faci un 80% o 90% de la feina que no pas que no et faci res. El que no pots fer tampoc és saber que hi ha errades i dir: que faci el 100%, i si hi ha errades, que n'hi hagi", assenyala.

Queda clar que els humans haurem de continuar verificant el que han fet les IA. Però continua sent una incògnita l'impacte que tindrà en les nostres capacitats confiar en les IA i delegar-los feines que abans fèiem els humans des de zero.

"Segurament hi haurà canvis. Que siguin positius o negatius no ho sabem. Un exemple és l'arribada d'internet. Al final va introduir tenir la informació accessible en tot moment, i això va anar en contra de la nostra capacitat de memoritzar dades. Deixes de memoritzar dades, però et tornes molt més operacional. Et permet arribar a llocs diferents i desenvolupar altres actituds."

"Jo crec que la intel·ligència artificial serà el mateix. És una tecnologia que ens permetrà arribar molt més lluny i segurament a les noves generacions, quan els diguem que no saben fer un resum o un comentari de text, segurament serà cert, però també brillaran en altres capacitats que per a nosaltres seran alienígenes", conclou Santana.