Javier retroba el tiet Roberto: el nen 130 recuperat per les Àvies de la Plaza de Mayo

Es diu Javier Matías Darroux Mijalchuk. Té 41 anys i aquest dijous ha pogut recuperar la identitat i el que queda de la seva família.

És fill d'Elena Mijalchuk i de Juan Manuel Darroux, desapareguts el desembre de 1977, els primers mesos de la dictadura argentina del general Jorge Videla. El pare va desaparèixer primer. La mare va rebre dies més tard una carta, signada per la seva parella, on li indicava un lloc per retrobar-s'hi, l'endemà del dia de Nadal. Ella hi va anar amb el Javier, que només tenia quatre mesos. L'Elena estava embarassada.

Ningú sap si l'Elena i el Juan Manuel es van poder veure per darrer cop. Era una trampa. Com el pare, mare i fill van desaparèixer.

La família de l'Elena no va deixar de buscar-los. Durant la dictadura i després. Mai no van perdre l'esperança de retrobar-se amb l'Elena, amb el Juan Manuel i amb els dos fills de la parella. Per això mai no han donat de baixa el telèfon que coneixien l'Elena i el Juan Manuel.

Javier i Roberto mostren les fotografies dels pares de Javier, desapareguts el 1977 durant la dictadura argentina (Reuters)
 

Però els anys van anar passant i l'esperança de trobar-los amb vida minvava. Els pares de l'Elena van morir, però el seu germà, Roberto Mijalchuk, sempre ha cregut que arribaria el dia que podria tornar a abraçar la seva germana i el cunyat:

"Tinc dues línies de telèfon, una d'aquelles que donen senyals de cable i una altra que mai vaig donar de baixa, que és la que tenien la meva germana i el meu cunyat.

Per a mi, aquest telèfon és un símbol de fermesa, de constància, d'una lluita que mai perd l'esperança contra tot el que pot desmotivar. I no, un dia aquest telèfon sona i et diuen que el teu nebot és viu."

El telèfon va sonar, per fi, ara fa uns mesos. Era Estela de Carlotto, la presidenta de les Àvies de la Plaza de Mayo.

Li va dir que hi havia una possibilitat que el seu nebot, desaparegut amb pocs mesos, fos viu. Faltava fer algunes proves que en certifiquessin la identitat. Les últimes comprovacions. I calia que aquell nen, ara adult, donés la seva conformitat per recuperar la identitat perduda, per retrobar-se amb la família que li van treure i li van amagar.

Compartimos el comunicado de prensa por la restitución de Javier Matías Darroux Mijalchuk, el #Nieto130 https://t.co/ovn7qDfrAb pic.twitter.com/nJMQTbhWHX

— Abuelas Plaza Mayo (@abuelasdifusion) June 13, 2019

Javier Matías Darroux Mijalchuk és el nen recuperat per les Àvies de la Plaza de Mayo que fa el número 130. Ahir, dijous, per fi, aquell nen que va desaparèixer amb quatre mesos va poder abraçar l'únic membre viu de la seva família real, la seva família robada: el tiet Roberto.

"Un trencaclosques on falten peces"

A Javier Matías Darroux Mijalchuk li van robar els pares, tota la família. Li van robar el passat, els cognoms i la identitat, i el van fer créixer sent una altra persona.

Javier Matías viu a Córdoba, està casat i treballa com a guia turístic. Sempre ha sabut que era un nen adoptat. Els pares adoptius, ara ja morts, li havien explicat que algú el va trobar abandonat a tres illes de cases de l'Escola Mecànica de l'Armada (la temuda ESMA, on van desaparèixer més de 5.000 persones durant la dictadura) i el van donar en adopció.

Explica que els seus pares adoptius el van estimar i el van tractar bé, però no li van poder donar gaires dades del seu passat. Ell fa anys que sospita que hi ha una part del seu passat que no està clara, diu que "és un trencaclosques on falten peces". Però, mentre vivien els pares d'adopció, no ha volgut remoure el passat.

Fins ara, explica, el dominaven "l'egoisme" i la por "del que pogués descobrir". Ara ha estat la seva dona qui l'ha empès a posar-se en contacte amb les Àvies de la Plaza de Mayo, per "si hi havia algú a l'altra banda, buscant-me".

I a l'altra banda hi havia el tiet Roberto. Al costat del telèfon i amb l'esperança intacta.

"I, fixa-t'hi, el tiet ha dedicat 40 anys a buscar-me, no és cap invenció. En 40 anys mai no ha abaixat els braços ni ha perdut l'esperança de trobar-nos amb vida."

Retrobada la família robada, al Javier encara li queden un munt de preguntes sense resposta:

"Si pogués preguntar alguna cosa als meus pares biològics, els demanaria que m'ajudin a trobar la veritat, a trobar on són els seus cossos, a saber què va passar amb la seva vida, si tinc o no tinc un germà o una germana..."

Javier Matias (un dels 500 menors que es calcula que van desaparèixer durant la dictadura argentina) és un triomf per a les Àvies de la Plaza de Mayo, que ja n'han recuperat 130. Amb el pas dels anys n'apareixen cada cop menys, gairebé amb comptagotes.

Ara, l'esperança del Javier i del seu oncle Roberto és saber si va néixer el fill que l'Elena esperava i si hi ha un altre nen amb el passat robat que busca una família.

Javier abraça Estela de Carlotto, presidenta de les Àvies de la Plaza de Mayo (Reuters)