JJOO d'Hivern el 2030? El govern ho consultarà a la primavera als veïns del Pirineu

A finals de la primavera es farà una consulta sobre la possibilitat que el Pirineu català aculli els Jocs Olímpics d'hivern del 2030. Hi votaran els veïns de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, que inclou la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.

Aquest va ser un dels punts en la negociació pels pressupostos entre la CUP, ERC i Junts. Encara que finalment l'acord no va tirar endavant, el govern va proposar la celebració d'una consulta ciutadana abans de fer cap altre pas en el projecte de Jocs Olímpics. L'executiu català considera que la candidatura Barcelona-Pirineus per al 2030 pot ser una oportunitat, però que és necessari el consens polític i social per tirar-la endavant.

Encara falta concretar, a més de la data, quina serà la pregunta i si la votació serà presencial o telemàtica, però el govern ja ha informat als representants polítics del Pirineu que la consulta serà a cap al final de la primavera, segons la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Segons ha assegurat, el resultat de la consulta serà vinculant, és a dir, que els aproximadament 63.000 veïns de la vegueria del Pirineu i Aran, majors de 16 anys, que podran votar seran els que decidiran si es presenta o no la candidatura als Jocs d'hivern del 2030.

En aquest sentit, la síndica de l'Aran, Maria Vergés, ha demanat en un comunicat que sigui el govern aranès qui organitzi la consulta en el seu territori, com diu, reconeix la Llei de Règim Especial d'Aran.

La síndica també expressa el suport al projecte i al resultat de l'enquesta del govern.

"Des del Conselh Generau d'Aran, malgrat no haver estat informats sobre aquesta enquesta, ens congratulem d'aquests resultats que demostren que, tal com defensa el govern d'Aran des del primer moment, aquesta candidatura és una gran oportunitat per al territori i així ho entén la ciutadania."

Finalment, Vergés es pregunta que "davant aquests resultats, pot ser que una consulta perdi tot el sentit".

Estratègia Pirineus 2030

El govern aposta per uns Jocs Olímpics d'hivern que minimitzin l'impacte mediambiental i la construcció d'infraestructures que no es puguin rendibilitzar. La consellera, Laura Vilagrà, s'ha mostrat oberta a col·laborar amb altres territoris i fins i tot altres països que ja disposin d'aquestes infraestructures esportives que Catalunya no té. En qualsevol cas, el govern veu en els Jocs una oportunitat per reequilibrar el territori.

"Tenim molt potencial. Volem que sigui una candidatura catalana, al centre dels Pirineus catalans, i externalitzar aquelles disciplines que no siguem capaços de donar amb plenes garanties, que s'hi hagués de fer una inversió molt important i que després no tingués cap sentit perquè en el nostre Pirineu no s'hi fa aquesta disciplina de forma habitual. Aquí és on entra la col·laboració amb altres territoris i fins i tot amb altres països."

L'objectiu és millorar la mobilitat i la connectivitat del territori, el seu reequilibri, el desenvolupament econòmic i d'oportunitat que "deixi un llegat".

Enquesta a favor

De moment, i en ple debat sobre la qüestió, el mateix govern ha fet pública una enquesta segons la qual el 74,6% dels ciutadans de l'Alt Pirineu i Aran creu que la celebració d'uns Jocs Olímpics d'hivern seria interessant i estratègic per al Pirineu, mentre que el 20,7% pensa que no.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el 73,3% també veu positiu per al territori la proposta de fer uns JJOO el 2030, i el 68,1% creu que beneficiaria tot el país.

La millora de les infraestructures, la promoció, el creixement econòmic i el turisme són els principals arguments dels que hi estan a favor. En canvi, els detractors critiquen l'impacte mediambiental, el cost econòmic i la construcció d'infraestructures que després poden quedar abandonades. L'enquesta s'ha fet a 1.506 persones, 300 de les quals són de l'Alt Pirineu i Aran.

Els enquestats de tot el país, i especialment els de la zona directament afectada, assenyalen justament la millora de les infraestructures com el principal repte del Pirineu. Els seus ciutadans també veuen com a reptes la millora dels serveis sanitaris, la potenciació dels serveis d'oci, la millora del transport públic i frenar el despoblament o l'envelliment de la població així com la creació d'ocupació.

Al corrent del projecte

En general, hi ha coneixement del projecte dels JJOO d'hivern 2030. El 66% de la societat catalana i el 82% de ciutadans del Pirineu n'estan al corrent. Es percep com un projecte interessant, tant per a Catalunya com per al Pirineu, perquè els Jocs poden aportar promoció de la zona, creixement econòmic, turisme, millora de les infraestructures, internacionalització i més ocupació, entre d'altres.

El 64,4% de les opinions espontànies sobre els Jocs entre la societat catalana, i el 61,7% entre la ciutadania de l'Alt Pirineu i Aran, són positives, segons l'enquesta. La gran majoria de la població consultada està d'acord que els JJOO contribuirien a augmentar el turisme i la visibilitat del Pirineu a escala internacional, especialment a les comarques de la Vall d'Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Les principals preocupacions

Per contra, pels més detractors del projecte, el motiu principal de rebuig als JJOO és el cost econòmic que tindrien (un 53% per als catalans i un 55% per a la gent del Pirineu) i el fet de no percebre's com una prioritat. La creació d'infraestructures que puguin quedar abandonades després dels JJOO és el principal risc percebut tant al territori (45%) com pels catalans en general (47%).

Així mateix, l'impacte mediambiental que podrien generar també se situa com una de les principals preocupacions. Al territori, el fet de no disposar de prou neu seria el segon risc identificat per un 36% dels sondejats. I en el cas del conjunt de Catalunya, aquest temor el té un 31% dels enquestats. D'altra banda, també destaca la preocupació de la societat que l'ocupació sigui precària i temporal o que el turisme que generin els Jocs no sigui sostenible.

L'enquesta, que ha estat encarregada per la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva, s'ha fet per saber les necessitats del territori, la percepció, l'interès i coneixement sobre el projecte, així com quines oportunitats i dubtes s'identifiquen.

Campanya de rebuig

Des que el projecte dels Jocs Olímpics és damunt la taula, diversos col·lectius s'hi han oposat al·legant, principalment, motius mediambientals, el risc que representa per al territori i per al model econòmic que hi ha al darrere. La campanya s'ha intensificat els últims mesos coincidint amb l'anunci del govern que pensa fer una consulta per prendre la decisió definitiva.

Esportistes reconeguts com Kilian Jornet i Araceli Segarra han col·laborat amb la plataforma Stop Jocs Olímpics, que es va presentar a la Cerdanya a finals d'agost i que vol mostrar el rebuig dels veïns del Pirineu al projecte olímpic.

Entre els signants del manifest que va fer públic la plataforma també hi ha el filòsof i probable nou president d'Òmnium, Xavier Antich, els músics Alidé Sans i Sergi Carbonell (Txarango) i l'editor Jordi Creus, entre d'altres.

El llavors alcalde de Barcelona Jordi Hereu va ser el primer a parlar de la candidatura Barcelona-Pirineus, que després va ratificar l'alcalde Xavier Trias i va revifar com a precandidatura als Jocs Olímpics d'Hivern amb Carles Puigdemont a la Generalitat, amb el nom de Pirineus-Barcelona.

Un projecte que ha tingut un camí complicat ple d'alts i baixos, com resumeix aquest vídeo: