Joan Carles I hauria gastat més de 100.000 euros mensuals del compte de Suïssa
Entre el 2009 i el 2012, l'ara rei emèrit n'hauria tret diners periòdicament en negre, que s'haurien destinat a despeses quotidianes de la família reial espanyola
Sembla que la veda per exposar públicament els indicis de corrupció del rei Joan Carles s'ha obert definitivament a Espanya.
Aquest divendres el diari digital El Confidencial assegura que el rei emèrit va retirar entre el 2009 i el 2012 més de 100.000 euros al mes del compte suís on tenia més de 60 milions d'euros.
Aquests diners, rebuts de la casa reial de l'Aràbia Saudita, són els que el 2012 Joan Carles va transferir a un compte de Corinna Larsen, i que ella va dir a la justícia de Suïssa que li havia donat per "amor".
Això va ser després de la famosa cacera d'elefants a Botswana, en què Joan Carles va acabar amb el fèmur trencat, un incident que va deteriorar greument la imatge de la corona espanyola.
La "incomoditat" del banc
El Confidencial assegura que precisament aquest incident va ser el detonant perquè el banc Mirabaud li demanés de tancar el compte, perquè els suposava una "incomoditat".
Aquest mitjà assegura que ha aconseguit còpia de la documentació generada pel compte de Joan Carles en aquest banc a nom d'una empresa fantasma de Panamà, Lucum Foundation.
Un cop ingressats els diners, els primers moviments del compte haurien estat a finals d'estiu del 2008, per pagar Dante Canonica i Arturo Fasana, els dos ciutadans suïssos contractats per gestionar-lo.
Més de 100.000 euros al mes en bitllets
A partir de començaments del 2009, i per ordres directes de Joan Carles, s'haurien tret diners de manera periòdica a un ritme de més de 100.000 euros mensuals.
Aquests diners, en bitllets bancaris que no s'haurien declarat mai a la Hisenda espanyola, s'haurien destinat a despeses quotidianes i no tan quotidianes de la família reial, com ara viatges, regals, àpats, etc.
La informació dona detall de l'any 2010, en què s'haurien tret un milió i mig d'euros del compte, que suposen 125.000 euros mensuals, any en què Joan Carles I tenia assignat com a rei un pressupost anual oficial de 140.000 euros.
I també mostra un rebut del 2011 que reflecteix operacions per un valor de 900.000 euros amb la signatura de Joan Carles mateix.
Donació "irrevocable" a la "princesa"
També aquest divendres el digital El Español ha publicat el document en què Joan Carles hauria certificat que, en la donació a Corinna Larsen, del juny del 2012, aquesta no era la seva testaferro.
Segons aquest digital, al document, el rei ara emèrit tracta Larsen de "princesa", malgrat que, després del 2005, quan es va divorciar del príncep Zu Sayn Wittgenstein, ja no podia fer servir aquest títol.
El document declararia que la donació era "irrevocable" i que els diners a partir de llavors serien "de la seva sola i única propietat".
Més entrades de diners al compte
Aquest dijous El Español va publicar un altre document, també signat per Joan Carles i Larsen conjuntament, en què s'excloïen els diners de la seva herència.
En aquest document, el rei emèrit reconeixia clarament ser el primer beneficiari de l'empresa fantasma Lucum Foundation.
La donació va ser per un valor de 65 milions d'euros, cosa que demostra que al compte del banc van entrar-hi més diners durant aquells anys, entre els quals 1,4 milions d'euros del rei de Bahrein.
Aquestes enormes quantitats de diners haurien estat comissions per les gestions i mediacions fetes per Joan Carles en contractes d'empreses espanyoles, com és el cas de l'AVE a la Meca.
Una democràcia "sana"
Com a resultat de totes aquestes informacions, el govern espanyol s'està esforçant per marcar distàncies entre l'actual rei, Felip VI, i el seu pare, Joan Carles.
Aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va qualificar de "pertorbadores" les informacions, però també va assegurar que mostren que la democràcia espanyola és "sana".
- ARXIVAT A:
- Casa Reial espanyola Felip VI