Joan Carles I es manté a disposició de la Fiscalia, segons el seu advocat

El rei emèrit es manté a disposició del ministeri fiscal "per a qualsevol tràmit o actuació que es consideri oportuna", segons ha remarcat el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, després que es fes pública la decisió de Joan Carles I de marxar d'Espanya.

Arran de les investigacions obertes per fiscals espanyols i suïssos sobre els suposats negocis corruptes de Joan Carles de Borbó, el lletrat ha fet públic un breu comunicat —seguint instruccions del monarca— assenyalant que continua a disposició de qualsevol requeriment de la justícia:

"Sa Majestat el Rei Don Joan Carles m'ha donat instruccions perquè faci públic que, malgrat la seva decisió de traslladar-se, en aquests moments, fora d'Espanya, roman en tot cas a disposició del Ministeri Fiscal per a qualsevol tràmit o actuació que consideri oportuna"

D'altra banda, fonts de la Fiscalia citades per l'agència Efe apunten que la marxa del rei emèrit no afecta les diligències d'investigació que té obertes la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre el presumpte cobrament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca.

Degoteig de sospites sobre negocis opacs

La decisió de Joan Carles I d'abandonar Espanya arriba després de setmanes de degoteig constant d'informacions sobre els seus suposats negocis opacs. La situació de l'anterior cap d'Estat va tenir un punt d'inflexió quan, el 15 de març, Felip VI va renunciar a l'herència i li va retirar l'assignació que rebia dels pressupostos de l'estat, una assignació de prop de 200.000 euros anuals.

Al darrere d'aquest anunci hi havia informacions sobre l'origen dels diners ingressats en un compte suís, presumptament provinents de comissions abonades per l'Aràbia Saudita per la construcció de l'AVE a la Meca. El fet que el rei emèrit pogués estar-hi involucrat va motivar que la Fiscalia del Tribunal Suprem n'assumís la investigació, perquè Joan Carles I té la condició d'aforat.

L'objectiu de la Fiscalia és delimitar o descartar la rellevància penal dels fets ocorreguts des del juny del 2014 quan, amb l'abdicació, va perdre la inviolabilitat que li reconeixia la Constitució com a cap d'Estat.

L'evolució dels esdeveniments va provocar un altre intent de diversos grups del Congrés —entre els quals Unides Podem i els independentistes—, de crear una comissió d'investigació parlamentària. Els vots del PSOE, PP i Vox, però, van tornar a impedir-ho.